La Fundació ANAR, tal com exposa elDiario.es, gestiona un telèfon i xat d’atenció a nens, nenes i adolescents que, entre d’altres casos, respon davant els qui sofreixen algun tipus de violència. Des d’octubre de 2018 fins al mateix mes de l’any passat, el nombre de nenes i adolescents ateses per violència de gènere ha crescut un 87%.
Aquesta Fundació exposa una dada molt curiosa (alhora que preocupant): la metodologia més comuna, concretament en el 82% dels casos, que empren els agressors per a exercir aquesta violència de gènere adolescent és mitjançant l’ús de la tecnologia. “L’agressor utilitza aquesta tecnologia al seu favor i l’adolescent no té experiència vital suficient per a saber si està en una situació de risc”, analitzen des d’ANAR.
Amb aquest “titular” podem extreure nombroses conclusions, però la primera d’elles és que el masclisme lluny d’erradicar-se, es transforma. Ens trobem davant una violència que deixa d’estar, exclusivament, en el si familiar (com històricament es creia amb l’anomenada ‘violència domèstica’) per passar a estar tant en el si públic com en el privat de les víctimes: a l’escola, als carrers, a la feina, a les seves habitacions o fins i tot al bany ja que, mitjançant internet i els aparells tecnològics, el victimari té el poder i el control absolut de la víctima tots els dies, a totes hores.
Amb això vull recuperar una reflexió que la Carla Vall, advocada penalista, exposa molt bé en el seu llibre Trenqueu en cas d’emergència. Manual de víctimes i supervivents de violències masclistes. Ella exposa que, llevat que socialment es cregui que la manifestació de la violència masclista és la violació, l’assassinat o l’agressió física, ens trobem tota una capa invisible que fa, precisament, de base i de suport a les violències extremes citades anteriorment i que, sense aquesta base gairebé indetectable a ulls de la societat, les violències més extremes no es donarien de forma tan naturalitzada o invisibilitzada.
Vall en el seu llibre adjunta, de forma molt encertada i clara, el que anomenem “l’iceberg de les violències masclistes” que mostra, precisament, aquesta capa invisible de violències masclistes, que són les més comunes, que serveixen de trampolí a les violències més extremes.
Així doncs, i entenent que hi ha unes violències masclistes invisibilitzades que es procreen diàriament en l’imaginari col·lectiu, la Fundació ANAR bolca alguns dels testimonis recaptats a través del telèfon, dels quals elDiario.es ha pogut tenir accés:
- “Quan surto amb els meus amics en comptes d’amb ell, o no passo tot el temps amb ell, em diu que li estic posant les banyes…”
- “Em demana que li enviï fotos de la roba que em vull comprar, i no li agrada que em compri camises de tirants”
- “Em deia et pego perquè ets una puta i t’ho mereixes”
Davant això, m’agradaria poder treure a la llum alguns dels meus pensaments:
En primer lloc, violència masclista no són només els cops, violència masclista també és: el control, el maltractament psíquic, el que et prohibeixin veure a certs amics, portar una determinada roba, seguir a persones en xarxes socials, controlar els ‘likes’, els seguidors, el ‘ghosting’, la falta de responsabilitat afectiva o el ‘gaslighting’.
En segon lloc, urgeix una educació sexual integral a les escoles per a poder ensenyar a les futures generacions que el gènere masculí no té el control sobre la sexualitat femenina, que no és de la seva propietat i que no ha de ser mai l’arma per a exercir violència masclista. Que una generació que sàpiga cuidar-se, tocar-se i estimar-se serà una generació que estarà molt més aprop d’erradicar les violències masclistes.
I, finalment, que és necessari que les institucions (així com les plataformes digitals) comencin a exercir control, prevenció i sensibilització per a evitar la proliferació i la creació de noves violències masclistes que, desgraciadament, persegueixen les víctimes i supervivents les 24 hores del dia, 7 dies a la setmana.
El control, la difusió de vídeos privats de contingut sexual, la creació d’imatges íntimes mitjançant Intel·ligència Artificial, l’assetjament mitjançant anonimat en xarxes socials o el simple ús d’aquestes xarxes per a maltractar psíquicament als i les adolescents, ja sigui amb indirectes o amb ‘ghosting’, és una forma de violència masclista que està sent objecte diari de maltracte cap a les nostres adolescents i que, malauradament, sembla que la societat és incapaç de detectar.
Catalunya Plural, 2024 
