Quan a la contraportada d’una obra apareixen frases destacades signades per algú de renom, s’entén que és un recurs més de comunicació per posar en valor la qualitat de l’obra en qüestió. Quan la frase és la següent: «Sí, d’acord, el nano té el seu estil personal, però no es pot negar que té cops bons. ¡No havia rigut tant des que vaig desintegrar Sodoma i Gomorra!», i està signada ni més ni menys que per Déu, tenim una idea molt clara del que trobarem a dins… si confiem en Déu, és clar.
El segell DQ Còmics edita el còmic ¡Santo Súbito! (2023), amb guió de Manel Fontdevila i dibuix d’Alfons López, publicat originalment per entregues a la mítica revista Fluide Glacial (1975-) a França, entre els anys 1993 i 1998. L’edició actual es distingeix de l’original (en blanc i negre pur) per l’ús d’un bitò que dota de profunditat i textura les vinyetes. A més, el dibuixant ha realitzat expressament diferents il·lustracions que formen la portada i les entrades de cadascun dels tres capítols en què s’ha dividit la recopilació. Els aficionats a la historieta sabran reconèixer en aquestes il·lustracions l’homenatge que López rendeix a personatges tan populars com El Príncipe Valiente o l’elenc de les aventures del Capitán Trueno, creats de la imaginació de Víctor Mora i l’art d’Ambrós, i del que el mateix López va arribar a dibuixar una de les seves aventures.
Aquest homenatge fugaç va en consonància amb l’època en què se situen les aventures narrades al còmic que ara es publica: «L’Edat Mitjana. Un moment esplèndid, ple de massacres i plagues, on la competència per assolir la santedat o, si no, perdre alguna part essencial de l’anatomia, és ferotge. I allà hi ha Apapucio”, com apareix, de nou, als destacats de la contra. Apapucio és el protagonista absolut de les historietes de quatre pàgines publicades originalment al llarg d’un lustre amb una periodicitat gairebé mensual (no es va publicar de forma continuada a tots els números de la revista d’aquest període), i que ara, recopilades en una única obra, es distingeix perfectament l’ordre cronològic de les històries i l’evolució del personatge, des del naixement fins a la destinació final que, afortunadament, dona sentit a l’obra amb un final tancat.
L’expressió de fortuna fa referència al fet que aquest final va ser en realitat fortuït, ja que va coincidir amb un canvi a la direcció de la revista. El nou gestor va decidir deixar de publicar aquestes aventures, que en la seva publicació original es titulaven Un vie de Saint [Una vida de sant], tancant el cercle, ja que l’acceptació de la publicació cinc anys abans havia coincidit també amb un canvi d’orientació d’un altre nou equip directiu. La sensació que transmeten les decisions esmentades és que no sembla que siguin per criteris artístics o per l’opinió dels lectors. O potser sí, resulta de vegades difícil de justificar. Fins i tot es va arribar a publicar en francès, l’any 1996, una recopilació parcial de les historietes (encara continuaria dos anys més publicant-se a la revista les tribulacions del jove), amb la icònica portada de la present edició. Al pròleg, signat pel periodista i guionista Xavier Roca, es reitera l’opinió que és incomprensible que aquesta feina hagi estat inèdita en castellà fins ara.
El nom de San Apapucio ha transcendit la cultura popular en frases vulgars de les quals se’n desconeix l’origen, i que suposem que té a veure amb la sonoritat del nom i la seva proximitat a una part de l’anatomia masculina. A ¡Santo Súbito!, Apapucio és un jove que s’autoproclama sant i espera que es produeixi un reconeixement oficial, però això haurà d’aconseguir-ho a partir del seu comportament exemplar i les bones accions o miracles associats. L’estil caricaturesc de López i el text satíric de Fontdevila contribueixen a construir un relat curt (de només quatre pàgines), compost de presentació, desenvolupament i desenllaç a mode de gag final, normalment conseqüència de l’esdevingut amb anterioritat, tot això desenvolupat amb un ritme frenètic i concís al servei de la història, amb una concepció propera al vodevil.
Manel Fontdevila (Manresa, 1965) ja tenia uns quants anys d’experiència quan Alfons López li va proposar treballar conjuntament com a guionista per al mercat francès. Dos anys després de començar a publicar a Fluide Glacial, l’any 1995 va començar a col·laborar a la revista El Jueves, on desenvoluparia dues sagues reeixides com són La parejita i Para ti que eres joven, en aquest cas creat a quatre mans amb Albert Monteys, i de les que se’n poden trobar contínues reedicions. El 2014 es va desvincular d’El Jueves, juntament amb altres autors, en proposar la direcció de la revista una autocensura implícita, en aquest cas relacionat amb el que es podria considerar evitar que es publiquessin possibles injúries a la Corona, en un altre particular conflicte sobre els límits de l’humor o sobre els privilegis de la monarquia (depèn de com es miri i quins siguin els valors que processis). És autor d’una vinyeta d’opinió al diari Público entre 2007 i 2012 i, des d’aquell any, publicant-la al digital eldiario.es.
Saber de l’habilitat com a dibuixant de Fontdevila és important per gaudir d’un dels encerts de l’edició de DQComics en incorporar com a extra un dels guions lliurats a la seva parella creativa. La peculiaritat és que el guió té forma de dibuix, un esbós ràpid amb la composició de la pàgina, el disseny i enquadrament de la vinyeta i la posició i text de les bafarades de les vinyetes. López aprofita aquesta frescor i singularitat del guió dibuixat per dotar de dinamisme i una gran expressivitat els personatges, humans o animals, celestials o diabòlics.
Alfons López (Lleida, 1950) ha desenvolupat la seva carrera professional com a periodista i dibuixant, a més d’editor en ocasions destacades. Amb les seves vinyetes d’opinió ha col·laborat en diferents mitjans, mentre que com a dibuixant ha publicat històries d’aventures o d’humor, sobresortint especialment les novel·les gràfiques de caràcter social i polític. Precisament, un dels seus últims treballs ha estat 8 hores. El noi del sucre i la vaga de La Canadenca (2021), amb guió de Pepe Gálvez, publicat en català per Pagès Editors i, un any després, en castellà per La Oveja Roja.
Alfons López s’ha caracteritzat al llarg de la seva trajectòria per la seva contribució a dignificar, promoure i divulgar el sector del còmic des de diferents àmbits, prova d’això és la seva col·laboració amb diferents entitats museístiques amb la idea de facilitar-ne l’estudi i la conservació de la seva obra (i, en concret, dels originals íntegres de les novel·les gràfiques i treballs en premsa) a entitats com el Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, la Biblioteca de Catalunya o l’Instituto Quevedo de las Artes del Humor de la Fundación General de la Universidad de Alcalá. L’any 2022, va realitzar una donació significativa d’originals i documentació associada a la seva obra a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Lleida, que permet preservar-ne el llegat, mostrant la seva evolució com a artista i facilitant l’anàlisi i la divulgació del seu treball.
L’humor sacríleg desplegat a ¡Santo Súbito! no resulta blasfem per la ingenuïtat dels personatges i, també, per inspirar-se en situacions versemblants de vegades i, en d’altres, traient profit de tota la fantasia de la religió en general, i de la catòlica en particular. La sàtira associada a la religió ha tingut històricament problemes amb els feligresos corresponents. A França, la història recent en aquest sentit ha estat motiu d’atemptats terroristes terribles. Sense arribar a aquest extrem, cal recordar que Manel Fontdevila va ser processat el 2007 per l’Audiència Nacional, juntament amb el dibuixant Guillermo Torres, per una portada al·lusiva a la Casa Reial. ¡Santo Súbito! serveix, novament, per reflexionar sobre els límits de l’humor, contextualitzant la publicació a la segona meitat de la dècada dels noranta i a França. Per diferents motius, no es va arribar a publicar a Espanya en aquell moment, així que ara tenim una oportunitat que no podem perdre.
Catalunya Plural, 2024 
