Crisi de la informació: tendències que ho posen tot de cap per avall

Probablement ens estiguem embolicant i tot sigui més senzill. Ni crisi de la informació, ni involució del periodisme, ni alteracions profundes en el panorama comunicatiu: el que hi ha és una transformació general del que podem anomenar infocomunicació que posarà de cap per avall el món comunicacional tal com el coneixem. Vegem-ne algunes manifestacions, que són senzilles a primera vista però les conseqüències de les quals són enormement complexes. El simplisme d‟aquestes tendències i realitats només és aparent, totes indiquen cap a on apunten les transformacions que vindran.

ELS JOVES NO LLEGEIXEN NOTÍCIES. Els joves no llegeixen diaris, ni els impresos ni cap altre. La seva relació amb els mitjans no passa pel que és noticia, i no compten amb els productes informatius com a part de la seva vida quotidiana. No és que no llegeixin diaris impresos, és que no els llegeixen de cap mena. Al principi es podria pensar que la joventut se sent crítica amb l’estructura institucional de la informació o amb la propietat dels mitjans, però la cosa va més enllà: el fet de consumir informació com a tal no forma part de les actituds conscients. Viuen en un altre món en què, simplement, un no compta amb fer-se amb una font d’informació, atendre-hi i obrar en conseqüència.

EL CONCEPTE DIARI DE NOTÍCIES ÉS OBSOLET. Els mitjans informatius són ara mateix unes estructures que no responen a una demanda social i comercial generalitzada. El producte noticiós és gairebé tan obsolet com el telèfon de parlar. El telèfon manté en contacte el grup generacional d’iguals (adolescents però també adults: whatsapp) en una lògica aparentment horitzontal. La realitat vertical de seleccionar i difondre notícies des d’un centre ha quedat enrere; el policentrisme comunicacional somiat per Vázquez Montalbán i proposat per Castells s’ha fet realitat però d’una altra manera. L’assumpte és investigar qui i com s’erigeix ​​en prescriptor i animador de les tendències informatives aparentment espontànies a les xarxes. Això sí que serà la comunicació de masses de veritat i no la comunicació mediàtica que hem conegut.

ELS MITJANS NO SÓN NEGOCI, ELS PERIÒDICS SUBSISTEIXEN ARTIFICIALMENT. Ha mort un negoci de gairebé dos segles de vida, publicar diaris i mitjans sostinguts amb publicitat i subscripcions. Els diaris són una ruïna que només se sosté amb respiració assistida: els diners que els injecten bancs, agències governamentals i interessos privats o públics, o mixtos, que creuen que la seva influència en ells i amb ells els surt a compte. Però això està per veure; de cara a les passades eleccions generals del 23J, les dretes es van dedicar a crear suposades empreses de demoscòpia o a finançar i alimentar sondejos d’opinió que indicaven una victòria dretana que no es va produir. La victòria electoral del PSOE va engegar a rodar aquestes pretensions en nom de la democràcia realment existent i no una maldestra enginyeria social que s’ha demostrat de vol curt. D’aquí la fúria de la dreta actual davant de la voluntat popular demostrada i fefaent. La pregunta és si, a mesura que aquesta no operativitat real de la “influència dels mitjans”, els grans diners continuaran mantenint-los o els deixarà caure. No crec que ho facin encara, perquè confien a utilitzar-los en la mateixa direcció amb objectius lleugerament diferents. I a més perquè han invertit fortunes i dècades a construir personatges, líders i dinàmiques que ara mateix ja es demostren pensats i útils per a una altra cosa. El seu límit està en la reduïda dimensió de la “caye borroka” extremista practicada recentment a Madrid, el poder “cayetano” té les potes curtes.

En altres països, especialment els EUA, la indústria de la informació és molt més sòlida i pretén resistir als mitjans informatius. Ho aconsegueix sobretot amb les subscripcions digitals i amb la promoció d’entreteniments, però la innovació radical dels mitjans informatius tampoc no es veu enlloc.

QUEDARÀ UNA OPORTUNITAT PER A LA PREMSA LLIURE. El problema és que fins ara els editors han volgut fer diaris per als que no llegeixen diaris, caminant a les palpentes per aquesta diguem-ne crisi que és en realitat un canvi civilitzacional fruit de la gran digitalització. Cap gran mitjà ha anat més enllà de publicar a la xarxa una versió digital de la seva edició impresa, amb alguns afegits. Ningú s’ha aventurat en la creació de nous mitjans per a noves realitats (la mort recent del gran Mario Tascón ha estat el lasciate ogni speranza en aquest sentit). La premsa digital que hagi de venir (prefigurada per mitjans com el que estan llegint ara) haurà de ser una cosa molt diferent, molt més ambiciosa i arriscada, perquè malgrat tot segueix havent-hi lectors que hi són. Tenim al davant la tasca d’inventar una nova premsa lliure a la xarxa per a la qual, ai, caldrà invertir molts diners per a la producció de notícies.

LES XARXES CANVIARAN A UNA ALTRA COSA. Elon Musk té raó quan vol fer de X una multiplataforma integral. Les xarxes socials que coneixem responen a les visions i els experiments propis dels anys 90 i 2000, quan encara regia el somni postil·lustrat d’una internet civilitzadora, alfabetitzadora i socialitzadora. Twitter, Facebook i similars són morts, i Tik Tok sembla ser el límit cap al qual s’estira el vell concepte de xarxa en evolució. Les noves xarxes, multitasca i multirelació, convertides en negoci basat en microaportacions populars, vehicularan les noves formes de relació interpersonal i social que ja s’estan donant.

INFORMACIÓ I ENTRETENIMENT SE SOLAPEN. El producte dominant de les noves relacions comunicacionals digitals serà l’entreteniment basat en el cultiu de la pròpia identitat personal i grupal i el seguiment de tendències. La pugna per la separació entre informació i publicitat sembla ja ara un joc de nens; el que anomenem encara comunicació serà, és ja, un magma confús i complex en què les habilitats necessàries en alfabetització mediàtica i digital seran molt altes i abast de pocs.

INTERNET ÉS JA UN AMPLI CAMP COMERCIAL. Vençuts i desarmats els exèrcits il·lustrats, internet ha estat apropiada per la comercialització total. És l’escenari de l’exploració de les noves formes del negoci de la comunicació i no hi ha espai per a utopies. Ara bé, de la mateixa manera que la voluntat democràtica va saber insistir i lluitar en el terreny de la comunicació de masses mediàtica per defensar el dret democràtic a la informació lliure i universal, caldrà arreglar-les per continuar fent el mateix al cor de la gran digitalització . Hi va haver els que hi van renunciar considerant la comunicació realment existent com a “premsa burgesa” i ells solets van emprendre així el camí cap a la marginalitat. Nosaltres no ens ho podem permetre, perquè la lluita continua.