La 9a sessió de negociacions sobre el tractat en matèria d’empreses i drets humans, que va tenir lloc la setmana passada a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, revela les claus per lluitar contra les asimetries de l’actual ordre global. Les negociacions van posar de manifest la rellevància d’un tractat que s’enfoqui directament a les empreses transnacionals, garanteixi una participació significativa de les parts afectades en les deliberacions i qüestioni constantment la posició de la presidència i els estats del nord que representen una amenaça per al procés de redacció a les Nacions Unides.
En les darreres dècades estem assistint a una creixent denúncia pública dels crims comesos per empreses transnacionals (ETNs). Treball forçós i infantil, baixes condicions d’higiene i seguretat, discriminacions a empleats, violacions de llibertat d’expressió i associació, vulneració dels drets indígenes i les agressions climàtiques són algunes de les qüestions que han sacsejat els consumidors del Nord global, que continuem preguntant-nos d’on venen els nostres productes. A l’altra banda, comunitats del Sud global denuncien activament les violacions perpetrades per empreses transnacionals als seus territoris, que han tingut efectes devastadors en el benestar humà i ambiental. Organitzacions com la Campanya Global, que reuneix fins a 250 moviments socials, fa anys que lluiten contra l’extractivisme, l’explotació laboral i la destrucció ambiental causades per les ETNs.
Tot i que les ETNs operen a nivell global, no existeix encara cap obligació a escala internacional que permeti exigir la responsabilitat de les empreses matriu per aquestes violacions de drets humans i ambientals. Les dues darreres dècades han vingut acompanyades de tràgics esdeveniments, com ara l’ensorrament el 2008, a Bangla Desh, de l’edifici del Rana Plaza dedicat a la manufactura i en el qual van morir 1130 treballadores (la gran majoria, dones). En aquest context, s’han començat a desenvolupar regulacions regionals i nacionals d’exigència de determinades responsabilitats empresarials en matèria de drets humans, com ara la Directiva europea de diligència deguda, que està en fase final d’aprovació. No obstant això, majoritàriament es tracta de regulacions encara molt confinades a aspectes financers, a determinats sectors considerats d’especial risc (treball infantil, esclavitud moderna, minerals en zones de conflicte, etc.) o que se centren en obligacions de diligència de les empreses, sense atribuir responsabilitat per la vulneració de drets humans a les empreses matriu ni imposar un efectiu control sobre la cadena de subministrament o de valor. El 2011, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va aprovar els Principis Rectors sobre Empreses i Drets Humans, coneguts com a Principis Ruggie. Els principis rectors estableixen una guia, però no estableixen obligacions en matèria de drets humans per part de les ETNs. D’aquesta manera, les persones i comunitats afectades romanen estructuralment desprotegides davant les violacions perpetrades per les empreses transnacionals, majoritàriament provinents del Nord global.
Ja fa nou anys, el juny de 2014, el Consell de Drets Humans de l’ONU va adoptar la resolució que establia un grup de treball intergovernamental de composició oberta (IGWG) amb el mandat d’elaborar un instrument internacional jurídicament vinculant sobre empreses transnacionals respecte els drets humans. El grup de treball, presidit per l’Equador, s’ha reunit aquest octubre per novena vegada per discutir i acordar les clàusules d’un tractat que esdevindria llei internacional.
Establir un tractat internacional de les Nacions Unides és essencial per limitar la impunitat corporativa de les ETNs a escala global, i exigir-ne la responsabilitat, no només en el pla financer o de deures de diligència com s’ha començat a desenvolupar a Europa, sinó en el respecte dels drets humans i el medi ambient. Això tindria implicacions transversals, i suposaria l’accés a la justícia i les reparacions per part de les comunitats afectades a tot el món.
Atesa la rellevància d’aquest tractat per a la societat civil i les comunitats afectades, des del 2014 les negociacions han estat caracteritzades per una àmplia presència de moviments socials, sindicats i organitzacions de la societat civil que cada any es desplacen fins a Ginebra per dialogar amb els estats i donar ressò a la seva veu. Es tracta, de fet, d’un dels grups de treball de les Nacions Unides que més suport ha rebut a la història.
A la novena reunió, la presidència equatoriana, que ve fortament influenciada per la situació política del país, va posar sobre la taula una revisió del text anterior amb algunes renúncies importants. El nou text obria la possibilitat d’incloure en l’abast del tractat empreses no només transnacionals, com venia establert en la Resolució inicial 26/9. La inclusió d’altres empreses no transnacionals dins del tractat ha estat objecte de discussió des dels inicis. Pels estats del nord, que són més reticents a la idea de desenvolupar un tractat sobre drets humans a causa de la seva cultura de vigilància exclusivament financera, sota un possible tractat tota entitat hauria d’estar subjecta a aquestes regulacions. Els estats del sud, com va expressar el primer dia Sud-àfrica, denuncien que una expansió de l’abast diluiria els efectes del tractat i fins i tot seria contraproduent, ja que podria impulsar l’enginyeria animant les ETNs a crear empreses locals formalment autònomes per atribuir-los tota la responsabilitat de les seves violacions. En aquest context, es van aixecar queixes liderades pel grup africà, que representa els 54 estats africans, sobre la metodologia d’escriptura de la presidència, “poc democràtica i transparent”.
La dialèctica entre Nord i Sud, societat civil i estats, moviments socials i corporacions, habita en l’esquelet d’aquest tractat, i va bategar també durant la novena ronda de negociacions. L’esbós final d’aquesta sessió revela algunes de les claus per entendre com es desenvoluparà en un futur. La pressió des dels estats del sud va aconseguir mantenir l’abast d’un tractat limitat a les ETNs i el compromís de la presidència per a un finançament més gran de reunions intersessionals, amb les quals avançar més decididament en la redacció de la proposta de tractat i que, a més, són clau per a la representació dels estats del continent africà. Altres discussions van derivar en la inclusió d’una perspectiva de gènere a les afectacions provocades per les ETNs.
Tot i que aquests avenços obren esperances, l’asimetria de poders resulta manifesta. Així, una de les decisions adoptades en aquesta novena sessió defineix que un grup de cinc experts escollits per l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans donarà suport a les consultes de la presidència. Processos anteriors han revelat que els experts solen provenir d’alts càrrecs del Nord global, que treballen des d’una perspectiva parcial i de tall colonial.
Si alguna cosa queda clara després de nou anys de negociacions és que les veus d’abaix se segueixen expressant, i l’objectiu de lluitar contra la impunitat corporativa encara és latent. Per primera vegada després de gairebé deu anys es va qüestionar la posició de la presidència, es va aconseguir finançament i es va mantenir l’abast del tractat. D’altra banda, el sistema de les Nacions Unides es troba en un moment crític, on decantar-se pels interessos econòmics d’uns quants no és un gir sorprenent. Resulta cada vegada més fàcil silenciar les resistències i, per tant, cada vegada és més clau mantenir processos, com el d’elaboració del tractat, on les asimetries de poder es troben al centre de la qüestió.
Catalunya Plural, 2024 
