A una escala temporal que podríem anomenar “geològica”, hi ha hagut nombrosos canvis climàtics, generats per causes molt diverses. Aquests canvis sovint han estat ràpids, a l’escala esmentada, i quan han ocorregut han modificat notablement la biosfera, provocant extincions massives d’espècies i canvis evolutius amb l’aparició de noves. Per tant, podria semblar que res de nou sobre la faç de la terra excepte que, tal i com descriuen nombrosos científics i recull l’ONU, aquesta vegada l’acció humana dels dos darrers segles és responsable d’aquest efecte.

Una de les tasques més urgents per limitar l’acceleració que està patint el procés d’escalfament i la inèrcia que tindrà és reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Aturar el malbaratament energètic, reduir el consum i apostar per formes d’energia que no generin gasos d’efecte d’hivernacle són algunes de les coses que els especialistes recomanen. Ens podem preguntar doncs, com anem de renovables? Aquest article intentarà donar dades sobre la nostra situació.

Segons l’informe sobre energies renovables de Red Eléctrica (RE) de març d’enguany, amb dades del 2022, Espanya ocupa a la UE la segona posició en potència renovable instal·lada, darrera d’Alemanya. Això, però, s’ha de posar en context. Segons les dades de l’ENTSO-E Transparency Platform, Espanya és la desena de 23 països de la UE analitzats (falten Irlanda, Eslovàquia, Xipre i Malta, sense dades), en percentatge de potència de renovables instal·lada en relació a la potència elèctrica total (62,5% del total de la potència elèctrica). Baixem un lloc, fins l’onzè, quan es té en compte quin percentatge de la potència generada va ser d’origen renovable durant el 2022 (44,5%). Això es pot veure a la gràfica següent.

És destacable que a Dinamarca, Letònia i Lituània, el percentatge d’energia generada per renovables en relació al total d’energia generada durant el 2022, va ser superior al percentatge de la potència instal·lada de renovables. Que es generi més o menys potència energètica de fonts renovables, depèn inicialment de que les tres principals fonts, l’aigua, el sol i el vent estiguin a l’abast, però també d’altres interessos que poden prioritzar l’ús de determinades fonts per produir energia. Cal aclarir que les dades de RE sobre Espanya tenen en compte la potència total instal·lada (són més realistes) mentre que les de l’ENTSO-E, únicament consideren les unitats de potència instal·lada d’1MW o més i, per tant, no coincideixen exactament amb les de RE. 

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

Segons RE, el 2022, la potència instal·lada de renovables a Espanya és un 59,2% de la potència total instal·lada, essent l’eòlica, la fotovoltaica i la hidràulica les fonts principals de potència de renovables. Mentre que la potència instal·lada d’energia hidràulica es manté sense importants variacions, les potències instal·lades d’energia eòlica i fotovoltaica han incrementat molt els darrers anys, són les que més potencial de creixement tenen. 

Analitzant la potència generada a partir de les diferents fonts podem veure que l’any 2022, l’energia generada a partir de fonts renovables va representar un 42,2% del total, una mica menys que els dos anys anteriors, principalment per la caiguda de la generació d’energia hidràulica deguda a la sequera. Situació que de ben segur es repetirà el 2023. De fet, el 2022 va ser el primer any en que es va generar més potència fotovoltaica que hidràulica.

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

A la taula següent es pot veure la potència elèctrica de fonts renovables, instal·lada a cadascuna de les CCAA. Com es pot veure, les que tenen una major potència de renovables instal·lada són Castella i Lleó, Castella La Manxa, Andalusia, Extremadura, Aragó i Galícia. El tipus de renovable varia entre les diferents comunitats. Si ens centrem en l’eòlica i la fotovoltaica, les que a dia d’avui presenten un major potencial de creixement, podem observar que Andalusia i Castella La Manxa tenen potències instal·lades similars d’eòlica i fotovoltaica, a l’Aragó, Castella i Lleó i Galícia hi ha més potència instal·lada d’eòlica que de fotovoltaica, i a l’inrevés a Extremadura, on predomina la fotovoltaica.

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

La contribució, en percentatge, de cada CCAA al total de potència instal·lada de renovables es pot veure a la següent gràfica. La gràfica mostra un greu desequilibri entre CCAA, no només atribuïble a la superfície, a les possibilitats d’aprofitament del règim de vents o dels dies d’insolació, sinó també a les polítiques energètiques de cada CCAA.

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

Si tenim en compte la relació entre la demanda d’energia a cada CCAA i la potència generada per renovables a la mateixa CCAA (dades de RE), es poden veure coses molt il·lustratives. Extremadura, Castella i Lleó, Aragó, Castella La Manxa i Galícia, i en aquest ordre de més a menys, generen a partir de fonts renovables més energia de la que consumeixen. En canvi, les comunitats que generen un menor percentatge de l’energia que consumeixen a partir de renovables són, de menys a més, Madrid, Euskadi, Balears, Cantàbria, València i Catalunya. Totes elles generen per renovables menys del 15% de la seva demanda energètica. A escala europea, ocuparien els darrers llocs, al voltant de la República Txeca. Catalunya, la comunitat amb més demanda energètica, només obté de renovables el 13% de l’energia que consumeix, molt lluny de Dinamarca, un país al que alguns ens van voler comparar, amb un sou mitjà que duplica el de Catalunya i que genera el 74% de la seva energia en renovables.

!function(){“use strict”;window.addEventListener(“message”,(function(a){if(void 0!==a.data[“datawrapper-height”]){var e=document.querySelectorAll(“iframe”);for(var t in a.data[“datawrapper-height”])for(var r=0;r<e.length;r++)if(e[r].contentWindow===a.source){var i=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";e[r].style.height=i}}}))}();

Si es vol contribuir a limitar el sobreescalfament global, cal fer esforços en incrementar la producció d’energies de fonts renovables per tal de disminuir la dependència de fonts contaminants. En un territori com la península ibèrica, un cul de sac dins la UE pel que fa a interconnexió elèctrica, això és possible gràcies a unes condicions climàtiques molt favorables. Cal que aquesta dinàmica sigui ordenada i el màxim de respectuosa amb l’entorn i amb qui hi viu, però també decidida. Els règims de vents i la insolació fan de Catalunya un lloc adequat per a la instal·lació i aprofitament d’energies renovables. En aquesta carrera contra el temps, les dades demostren que a Catalunya portem molt retard, i que fa massa anys que en aquest tema rebem paraules boniques, però fins ara buides de contingut. En aquest sentit, una aposta per incrementar tant la producció d’energia a partir de renovables com la connexió amb altres territoris que les produeixen, són la millor garantia per demostrar que hi ha un interès real en contribuir a limitar el sobreescalfament i les seves conseqüències.

Article elaborat sense l’ús d’IA.

Share.
Leave A Reply