Què diu i què no diu l’acord entre Junts i el PSOE
Tots els focus mediàtics aquest mes han estat posats en l’acord entre el PSOE i Junts sobre l’amnistia, i això també ha generat molta desinformació i confusió a les xarxes sobre què diu i què no diu. El document, però, no recull que s’hagi pactat un referèndum d’independència, com s’ha viralitzat. A més, la Constitució, que només surt en un punt de l’acord, també ha generat molta controvèrsia, inclús entre les dues formacions. L’acord l’únic que diu és que Junts proposarà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat a l’article 92 de la Constitució.
Les verificacions del debat d’investidura de Pedro Sánchez
Seguint amb l’actualitat política de les darreres setmanes, el debat d’investidura de Pedro Sánchez també va donar peu a la desinformació. Per exemple, és fals que l’Estat espanyol hagi millorat la seva posició “a tots els rànquings internacionals de qualitat democràtica” en els darrers cinc anys, i també que el PP hagi votat en contra d’algunes mesures, com la pujada del salari mínim, com va dir el socialista. Però Sánchez tampoc pot convocar eleccions, com li demanava Feijóo, i també ho havia fet en altres ocasions Vox, perquè no es poden dissoldre les Corts abans que transcorri un any de la convocatòria de les últimes eleccions, d’acord amb la Constitució.
Els mòbils a les escoles, en el debat públic
En les últimes setmanes s’ha parlat molt dels grups de Telegram que s’han format de famílies i docents que demanen endarrerir l’edat a la qual els menors poden accedir als mòbils. Però, què en diu la ciència? No hi ha evidència científica que constati quina és l’edat a partir de la qual es pot emprar el telèfon mòbil sense riscos. L’evidència, de moment, suggereix que els efectes del mòbil en adolescents depenen de com i en quins contextos s’usi. Les xarxes socials en particular sí que s’han associat amb una pitjor salut mental i una major propensió a patir depressió i dur a terme activitats de risc, però contribueixen com un factor més entre altres desencadenants.
Itàlia no ha prohibit el hijab a les escoles
Aquest mes també s’ha fet viral que el govern de Meloni ha prohibit el vel islàmic, però no existeix cap llei a Itàlia que prohibeixi l’ús del hijab als centres escolars. El partit de Meloni ha presentat una proposta per augmentar les sancions a les persones que fan ús d’objectes que poden dificultar el seu reconeixement en manifestacions, però la proposta no és per prohibir el vel a les escoles ni ha estat aprovada per la Cambra dels Diputats.
La construcció de mesquites no es paga amb diners públics
Els musulmans estan a la diana del discurs d’odi a les xarxes socials, com vam explicar en un article de El Periódico. També s’ha fet viral que la construcció d’una nova mesquita al Pla d’Urgell es pagarà amb diners públics. Però això és fals, ja que l’Ajuntament ha donat permís per a la construcció de la mesquita, però ha negat que aquesta es pagui amb fons públics. La inversió anirà a càrrec de la comunitat musulmana, com ha confirmat el portaveu de la mesquita de Mollerussa a Verificat, com passa amb totes les noves construccions d’oratoris islàmics.
Barcelona no ha permès el lloguer turístic d’habitacions al centre
Pel que fa a la política municipal de Barcelona, s’ha fet viral a la plataforma X (antic Twitter) que “Collboni, Trias, PP i VOX han votat a favor de permetre el lloguer d’habitacions a turistes, fins ara vetat, i de fer més hotels al centre” de Barcelona. No obstant això, aquesta informació pot generar confusió. El que realment s’ha aprovat és una proposició no vinculant de Junts per regular el lloguer turístic d’habitacions i autoritzar “projectes singulars” d’hotels al centre de Barcelona, però això no té cap conseqüència directa sobre la legislació vigent.
Catalunya Plural, 2024 
