Aquell mateix dia, una usuària de la Plataforma X, va preguntar-se quants dies trigarien els de Sumar en fer un tuit utilitzant la mateixa plantilla que Spotify per fer propaganda política? La resposta? Ni un dia.
Si una usuària ho va encertar és perquè Sumar, d’entre d’altres, s’ha sumat a un fenomen que podríem anomenar la Yassificació de la política.
La Yassificació és un fenomen que neix entre 2020 i 2021 com un mem de les xarxes socials que consistia a “embellir” qualsevol personatge públic, històric o conegut, a qui posaven un filtre de bellesa modificant la seva aparença fins al punt que tots acabaven podent protagonitzar el reallity de les Kardashian amb pell perfecta, ulls amb ombrejats fumats i cabelleres espaterrants (Ramirez, 2021). Aquest fenomen es va anar desenvolupant i, si bé en molts casos els filtres van anar desapareixent, a moltes imatges se’ls va afegir elements com: ungles de gel, pestanyes postisses, llavis extremadament grans, entre d’altres així com frases i elements que s’anaven apropant cada vegada més a l’estètica i la cultura drag.
La paraula Yassificació prové de l’expressió “yaaass queen” un concepte que neix a la dècada dels vuitanta al voltant de la cultura del voguin queer. El Vogue o voguing és una forma estilitzada i moderna de ball (House dance) de la dècada dels 80 que té com a origen les sales de balls de la cultura ball de Harlem on les drag queens afroamericanes de principis de la dècada de 1960 i que es caracteritza per la seva inspiració en els jeroglífics de l’Antic Egipte i les famoses postures de les models de la revista de moda Vogue (Ávila, 2022).
El “yaaas queen” avui dia ha esdevingut una expressió que s’utilitza en el dia a dia i a les xarxes socials quan vols aplaudir a algú perquè estàs d’acord amb el que diu o amb el que fa. La popularització d’aquesta expressió, normalment usada dins del col·lectiu LGBTIQ+ s’ha infiltrat a la generació Z que ha fet néixer infinitat de termes i expressions que utilitzen en el seu dia a dia.
A aquest argot americà (slay, yaas queen) s’hi han sumat expressions espanyoles (i les seves derivades traduccions catalanes) com: dilo tata, dilo reina, devoraste, serviste, serviste coño, o el més castizo de tots: la reina del martes santo.
Aquest mem ha esdevingut un fenomen sociològic que ens ajuda a descriure la generació Z, el que consumeixen, la seva manera de relacionar-se i els seus ídols. Amb l’entrada d’aquesta generació al dret de sufragi han estat molts i diversos els partits polítics que s’han intentat connectar amb aquest públic a través d’aquest fenomen.
La yassificació de la política va començar amb Irene Montero i Yolanda Díaz qui rebien multitud d’interaccions a les xarxes socials amb comentaris com els que hem vist.
D’aquesta manera, persones properes a l’ideari de Podemos-Sumar van començar a fer muntatges de vídeo per tiktok amb imatges d’aquestes polítiques, amb filtres, música de dives i amb la intenció de millorar la imatge d’aquestes polítiques, convertir-les en una icona, en una influencer i connectar-la amb possibles votants. Actualment, es considera que la yassificació o la yassify és un fenòmen de les xarxes socials i no s’estudia com a eina de comunicació política, si bé en un inici eren usuaris de les xarxes les que realitzaven aquest tipus de mems i vídeos últimament alguns partits polítics s’han iniciat en aquest fenomen intentant connectar amb l’enorme bossa de votants joves i alhora volent rejovenir la seva imatge.
Això explicaria les “xapes” de Perro Sánchez durant la campanya a les últimes eleccions generals així com la visita del president al pòdcast La Pija y la Quinqui i parlant de Taylor Swift o els vídeos de Sumar amb música de Rihanna o Bad Gyal, o fins i tot Ada Colau citant a Rosalía i dient que les votants de Sumar són Motomamis i Gyales.
Si bé totes aquestes campanyes han rebut i reben crítiques i burles l’objectiu no és un altre que crear una imatge propera i amable del candidat i ni tan sols la dreta s’ha estat de jugar amb aquest concepte, doncs Milei a l’Argentina va la plataforma de tiktok (i mems de Goku) per colar el seu missatge polític i guanyar les eleccions presidencials. És obvi que fer quatre mems no et fa guanyar unes eleccions, però encara ho és més que negar o ridiculitzar el contingut que consumeix una generació, per molt nínxol que sigui, no t’ajudarà a guanyar-les. De la mateixa manera que estem vivint aquesta yassificació de la política que s’està ignorant des de la comunicació política quan és un fenomen que cal tenir present.
I sobretot, que, si alguna vegada no entenem res o no ens fa gràcia o ens sembla ridícul o ens fa vergonya aliena és segurament, perquè no som el públic a qui va destinat.
Bibliografia
Ávila, O. (6 de 10 de 2022). EVERY. Obtingut de Vogue: así es el baile de la resistencia y el empoderamiento: https://every.lgbt/vogue-baile-resistencia-empoderamiento/
Ramirez, N. (25 de 11 de 2021). EL PAÍS. Obtengut de Yassification: la obsesión por la cara de Instagram ya es un chiste viral: https://elpais.com/smoda/moda/yassification-la-obsesion-por-la-cara-de-instagram-ya-es-un-chiste-viral.html
Catalunya Plural, 2024 
