La realitat és tossuda i la regió metropolitana de Barcelona o la ciutat dels 5 milions —digues-li com vulguis— és una evidència de sentit comú inapel·lable per a tothom que sàpiga on viu en aquest món que va canviant de civilització i encadenant crisis de diferents pelatges. L’únic sensat que col·lectivament resta per fer és anar construint la metròpoli de manera fonamentada i col·laborativa. I el dimarts 12 de desembre es va aprovar un full de ruta estudiat i discutit per centenars d’acadèmics, polítics, experts i membres de la societat civil durant més de dos anys en un procés obert (Barcelona Demà) per consolidar els fonaments i aixecar les parets mestres de la gran conurbació catalana en els propers sis anys.
Aquest Compromís metropolità 2030 va ser aprovat per unanimitat pel Consell General (reuneix més 300 persones, institucions polítiques i cíviques, patronals, sindicats, universitats, bancs, diaris…) del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’entitat que ha pilotat i pilota tot aquest procés. I convé donar-li a aquest consens el valor que té en un país que, en mig segle, i per lluites de poder i per politiqueria, no s’ha sabut dotar d’una llei electoral pròpia i equitativa i el govern del qual va dissoldre el primer i embrionari ens metropolità.
El coordinador general del PEMB és Oriol Estela, qui, per cert, té fixada una piulada que recull una idea bàsica: metropolitans o irrellevants, i va saludar el naixement d’aquest diari de diaris locals defensant la ciutat dels 5 milions. El passat dimarts no va deixar de recordar la complexitat administrativa del territori, en avançar que ja es treballa en la nova etapa fins al 2030.
El repte que planteja el salt d’escala anhelat per afrontar de forma coordinada les crisis climàtica i ecològica, d’alimentació, d’habitatge, de mobilitat, de feina i de serveis i prestacions socials desborda l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els seus 36 municipis. La regió consolidada n’abraçarà prop de 200, de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, els dos Vallesos, els dos Penedesos, el Garraf i l’Anoia.
Estructura federal i policèntrica
En l’acte de Santa Coloma de Gramenet, Jaume Collboni (PSC), president del PEMB, va dir: “El món ha canviat, com també ho ha fet el nostre territori. Si volem que Barcelona sigui rellevant en el context global, és necessari considerar-la la regió metropolitana de més de 5 milions que ja som. (…) O remem plegats, o no ens en sortirem”. I Janet Sanz (Comuns), presidenta de la Comissió Executiva del PEMB: “Som l’únic govern metropolità de l’Estat, i avui fem un pas endavant. (…) Ens cal una sobirania metropolitana amb més competències i recursos per fer front a les desigualtats… (…) L’emergència climàtica desafia les divisions administratives i fronteres i exigeix una resposta coordinada de les ciutats”.
Ambdós van coincidir en el fet que la metròpoli ha de tenir una estructura “federal i policèntrica”.
Vuit missions, quíntuple hèlix
El nou pla estratègic aprovat s’estructura en vuit missions, que han de servir de guia per a l’actuació coordinada en el territori. Són: Economia innovadora i inclusiva, Nivells de renda suficients, Emergència ambiental i climàtica, Mobilitat sostenible i segura, Alimentació saludable, Cohesió territorial, Habitatge adequat i Vitalitat cultural. Cada missió planteja un seguit d’objectius i orientacions per assolir-los.
Per fer possible aquest procés en un territori en què operen i se solapen un centenar d’ens es mantindrà la implicació de tots els actors de la vida col·lectiva: des dels ajuntaments i les administracions públiques al sector privat, el món acadèmic, la ciutadania i els mitjans de comunicació; en diuen la quíntuple hèlix.
I exemples del que suposa en la pràctica l’estratègia del Compromís metropolità 2030 de començar la casa per baix i no per la teulada els teniu en els tres premis atorgats en la seva primera edició el mateix dimarts en l’Auditori Can Roig i Torres.Un és Lloguem! Yes we rent! +Bloc Cooperatiu, realitzat a Mataró, amb l’acompanyament de l’ajuntament, que té per objectiu aprofitar propietats privades buides per crear un sistema cooperatiu d’habitatge assequible. L’altra és Apropa Cultura, de Barcelona, que fa accessible la cultura de diversos col·lectius a diferents municipis metropolitans. I el darrer, Vallès Circular, una iniciativa per tal de promoure l’economia circular a la comarca a partir de la col·laboració entre diferents actors.
Catalunya Plural, 2024 
