La problemàtica entorn dels pisos turístics o lloguers de temporada no deixa de créixer. L’últim capítol, encara per tancar, es va viure aquest dimecres, 21 de desembre, al Parlament amb l’aprovació d’un projecte de llei per a regular els pisos turístics, que es votarà definitivament en el primer trimestre de 2024.
Des que a principis de novembre, la Generalitat va aprovar un Decret per a regular els pisos turístics i frenar l’impacte que aquests tenen en l’accés a l’habitatge de les veïnes i veïns. El Decret afectava 262 municipis que acumulen 95.000 dels 103.000 pisos turístics existents a Catalunya i implicava la retallada de 28.000 pisos turístics concentrats en 47 municipis.
La patronal d’apartaments turístics de Barcelona Apartur i la d’àmbit català Federatur es van prendre aquesta regulació com una declaració de guerra. Des de llavors la polèmica i la pressió d’aquest lobby no ha cessat, amenaçant que recorreran judicialment la normativa, si s’acaba aprovant.
Diversos alcaldes del PSC han criticat la mesura en veure com es posava en risc part dels seus interessos econòmics. Fonts dels socialistes afirmen estar a favor d’una regulació, “però no amb una norma genèrica que regula sobre la base d’imposicions”, apostant més per una regulació a la carta i una lliure decisió dels ajuntaments.
La tensió amb ERC va durar fins el moment previ a la votació de dimecres, quan es va arribar a un acord amb el PSC que ha descafeïnat el Decret original, però ha assegurat el vot a favor dels socialistes. Amb més de 70 vots a favor (PSC-Units, ERC, CUP i ECP) i 51 en contra (JxCat, Vox, Cs, PPC i un diputat no adscrit), i a petició de diversos grups parlamentaris, finalment el decret es tramitarà com a projecte de llei i podrà sofrir modificacions via esmenes fins que s’aprovi definitivament.
Entre d’altres coses, la normativa estableix que les noves llicències tinguin una durada de cinc anys, prorrogables sempre que el pla urbanístic ho permeti, i estableix un règim transitori de cinc anys perquè els propietaris dels habitatges turístics ja existents puguin actualitzar la seva situació i conservar la seva llicència actual.
Entre els canvis es troba també la reducció del nombre de municipis afectats pel règim de llicència prèvia per a pisos turístics, que serà obligatòria en 140 localitats considerades com a tensionades, davant de les 262 que estipulava el text de novembre.
S’elimina el topall establert pel Govern (un màxim de 10 habitatges turístics per cada 100.000 habitants) i es permetrà als ajuntaments decidir el nombre màxim d’habitatges d’ús turístic en funció del seu model turístic.
Un altre punt de l’acord entre ERC i PSC és estudiar la possibilitat de presentar una esmena per a establir un recàrrec en la taxa turística en aquesta mena d’habitatges per a que el recaptin les administracions locals.
Un model de negoci amb beneficis milionaris a costa de l’expulsió de veïnes i la gentrificació de barris i ciutats
El model Airbnb, que va néixer l’any 2007 gairebé de manera casual a San Francisco, 16 anys després és un gegant a nivell mundial. Brian Chesky, cofundador i conseller delegat de la plataforma d’allotjaments, recentment afirmava: “Continuem sent una alternativa barata a un hotel, però quan vam començar Airbnb era per a gent com jo, que tenia 26 anys i poc pressupost per a viatjar, però estava disposat a quedar-me amb altres persones, llogar una habitació i compartir un espai a casa seva. Hem evolucionat per a intentar tenir alguna cosa per a tothom. Encara tenim habitacions, més de les que hem tingut mai, amb aquesta idea original econòmica, però després passem a llogar un apartament, un pis, una vila. I ara tenim grans lloguers de vacances, cases fora del què és habitual coma ara cases als arbres, castells, vaixells i iglús. I a més hem passat d’unes poques ciutats a ser una xarxa global. Estem a gairebé tots els països del món.”
Airbnb ha construït un model d’èxit, amb 1.890 milions de beneficis només al 2022. El que va sorgir com una forma d’economia col·laborativa ha acabat per inflar els preus de l’habitatge, expulsar a la població local del centre de les ciutats, sobrecarregar els recursos i fomentar la massificació turística. Situacions que ja s’estan convertint en un formiguer social, per la deterioració que comporta cap a les nostres ciutats.
La regulació és urgent, encara que hi ha qui es tiri dels pèls en veure afectats els seus interessos econòmics. Només cal veure algunes de les reaccions a la votació del Parlament.
La Federació Catalana d’Apartaments Turístics (Federatur) apel·la “al sentit comú” i a la consagrada seguretat jurídica, afirmant que per a res la seva activitat afecta a l’accés a l’habitatge ni al seu preu, però que aquesta proposta de llei posa en risc l’expansió internacional de Catalunya. El seu president, David Riba, no es talla, tracta la normativa de “regulació turismefóbica” i d’“expropiació sense indemnitzar”. Riba assegura que la via del Tribunal Constitucional es converteix en el camí per a defensar els interessos del sector i “revertir experiments i ocurrències que no són benefici per a ningú”.
Apartur, la patronal de pisos turístics de Barcelona, veu amb preocupació les declaracions de l’ajuntament apostant per reduir significativament els pisos turístics a la ciutat, donant continuïtat a les polítiques impulsades el 2015 per a impedir la concessió de més llicències. Segons el seu president, Enrique Alcántara, “Barcelona s’està esborrant del mapa internacional”, i aquestes reformes “afavoreixen a uns allotjaments concrets i deixen el sector en mans del lobby hoteler”.
Per tot el món, cada dia augmenta la llista de ciutats, i fins i tot països, que es planten contra aquest model de negoci. A Espanya, les grans ciutats tenen regulada l’activitat des de fa anys, encara que la seva limitació hagi resultat insuficient per a fer front al creixent problema d’habitatge en els seus entorns. A elles s’han sumat en els últims temps nuclis de grandària mitjana, que es troben amb dificultats per a contractar professionals de serveis bàsics, com a educació o sanitat, precisament per la falta d’habitatge per a usar com a tal.
Segons les últimes dades de l’INE, de febrer passat, en tot el territori nacional hi ha 305.136 habitatges turístics, el 1,21% del total del parc d’habitatges. Una elevada xifra davant la situació d’emergència que vivim i la falta d’habitatge per al seu ús a preu assequible.
L’any 2017, la UAB ja donava detalls en un estudi de com afectava el lloguer turístic al mercat de l’habitatge a Barcelona. Els resultats obtinguts indiquen que l’augment d’apartaments turístics va causar una part de l’increment dels preus i lloguers de l’habitatge a Barcelona entre 2007 i 2017. Concretament, per cada 100 nous anuncis d’Airbnb, els lloguers i els preus de compra van créixer un 3,5% i un 8,5%, respectivament. Si tenim en compte l’increment mitjà de l’activitat d’Airbnb, la proliferació dels lloguers turístics explica l’augment del 4% i 20% en els lloguers i preus de compra, respectivament, que es va experimentar a la ciutat de Barcelona
En els últims anys, Barcelona ha experimentat una disminució en el nombre de pisos turístics. Recentment, les xifres han tornat a créixer. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a partir d’agost de 2023, va haver-hi 7.531 pisos turístics a Barcelona, una xifra que representa un petit augment, de tot just de 22 pisos més, en comparació al 2020. Actualment, al voltant del 0,93% dels habitatges a Barcelona estan destinats al turisme, un número menor respecte al 2,13% que existia al 2020, quan hi havia un total de 17.280 pisos.
Fa una setmana es va saber que l’Ajuntament de Barcelona haurà d’autoritzar gairebé 900 pisos turístics a causa d’una decisió judicial en el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT). Des de l’anul·lació d’aquesta regulació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) al 2019, s’han posat en marxa 615 nous habitatges d’ús turístic. Això significa que el cens actual de propietats d’aquest tipus a la capital catalana és de 9.804 pisos. Xifra pròxima a l’època de Xavier Trias, quan es van quadruplicar en quatre anys (2011-2015), coincidint amb la liberalització del fenomen, l’any 2012.
Només cal passejar-se pel Gòtic, Ciutat Vella o Poble Sec, per citar tres barris de la ciutat comtal, per a veure els efectes, no sols en la falta de veïns i veïnes, també veiem desaparèixer el comerç tradicional i l’essència dels barris. Molts d’ells desnonats pels elevats preus dels locals que fan inassumible la rendibilitat del comerç. Una expulsió de comerç que sembla no afectar els nous models gentrificadors dirigits als turistes, que els substitueixen.
A la resta de Catalunya, la proliferació de 702 pisos turístics el 2012 a gairebé 100.000 el 2023 està empenyent a cada vegada més municipis cap a la regulació, encara que uns altres es rebel·len en contra, ja que tenen tot el seu motor econòmic centrat en aquest negoci.
Catalunya Plural, 2024 
