Malgrat s’hagin publicat només tres novel·les gràfiques en castellà, Jordan Crane és un autor destacat en l’escena alternativa nord-americana, realment prolífic com a dissenyador, gravador, arxivista i prescriptor i, també, com a editor, en autopublicar-se la seva obra en primera instància, abans que es publiquin en editorials destacades a posteriori, cosa que li ha permès una major distribució de la seva obra a nivell nacional i internacional. Aquesta contextualització és important per entendre la dada facilitada per l’autor que la seva última obra (que ha tingut un gran impacte a nivell internacional al mercat anglosaxó i, també, al francòfon, italià i, ara, en castellà), ha trigat, exactament, vint anys a acabar-la.
Ediciones La Cúpula publica la novel·la gráfica No te vayas (Keeping Two, 2022), amb traducció al castellà de Rubén Lardín, en una curosa i singular edició de 324 pàgines, amb cantons arrodonits i amb una estructura fixa de composició de la pàgina, amb tres files de dues vinyetes cadascuna. Aquestes sis vinyetes fixes encotillen el disseny de la pàgina, i l’autor ho aprofita per concentrar-se en el relat, amb un dels resultats més espectaculars de l’any, potenciant la immersió del lector en tot el que va succeint, que és una barreja entre el real i allò imaginat, entre allò real i la ficció paral·lela, entre el present i un hipotètic futur, o diversos possibles futurs per ser més exactes.
Jordan Crane, nascut el 1973, va fixar la seva residència a l’estat de Massachusetts. El 2009 va guanyar dos premis Ignatz pel tercer número d’una obra on encara està treballant, Uptight, ara ja en el seu sisè volum. El Premi Ignatz és un dels premis més importants a nivell internacional, especialitzat en reconèixer el treball als millors talents als còmics independents i a la petita premsa nord-americana (per cert, anomenats així en honor a un dels personatges del còmic Krazy Kat de George Herriman, del qual Ediciones La Cúpula acaba de publicar un primer volum de recuperació de les mítiques pàgines dominicals de 1916 i 1917).
En paral·lel a aquesta activitat, fa dues dècades va començar a escriure el guió d’una novel·la gràfica que li permetés desenvolupar les emocions que sentia davant d’una possible i sobtada pèrdua imminent d’algú molt proper. La intensa preocupació se centrava en la pèrdua de la persona que estimava, i la commoció era esquinçadora. Va pensar com mostrar aquest contrast de suspens tràgic i inquiet que esdevé en una realitat d’absoluta normalitat, tranquil·la i pacífica, molt allunyat dels negres auguris temuts. El desassossec que li produïa la temàtica el va portar a alternar aquest treball amb altres, per això el retard en la seva consecució definitiva.
Afortunadament, va concloure el guió i el dibuix, i el resultat és una mostra de la capacitat narrativa del còmic en la màxima expressió, malgrat la limitació autoimposada de mantenir l’estructura fixa de sis vinyetes quadrades per pàgina. O potser gràcies a això, ja que el lector es pot centrar específicament en el que passa a les vinyetes. Una altra elecció fonamental és la del bitò en color verd pàl·lid, del qual també explota totes les seves possibilitats, útil per a les escenes de dia o de nit, o les d’exterior o les d’interior, i, curiosament, serveix per a escenes còmiques i, alhora, per a escenes d’una càrrega dramàtica molt intensa.
No te vayas destaca especialment en la manera com es va marcant el tempo del relat, expandint i contraient el temps en funció de la necessitat de l’escena narrada, tenint en compte que tota la història sencera esdevé en unes quatre hores o menys. A més, el lector comprendrà immediatament el codi utilitzat per l’autor quan emmarca la vinyeta amb una línia oscil·lant quan es tracta d’un succés de ficció o imaginat. La novel·la gràfica comença amb l’arribada d’una parella a casa seva, després d’un viatge amb cotxe (després sabrem que van tenir una forta discussió durant el trajecte, mentre avançaven lentament a la caravana). Un cop al domicili familiar reben la notícia de la mort del gos de la seva mare i, coincidint el mateix dia, de la del germà d’un amic, per leucèmia. I aquí és on ell es pregunta per la coneguda com «la regla del tres»: «No mor la gent de tres en tres?». Doncs no, però la imaginació és poderosa.
Just després, ella s’ofereix a anar a comprar el sopar i agafar una pel·lícula de vídeo per a la nit a una botiga relativament propera, mentre ell neteja la cuina, amb les restes del dinar encara per recollir. Un cop sol, és on la imaginació d’ell explota, amb la possibilitat que li passi de tot a la seva parella en el curt viatge d’anada i tornada, amb les morts més inversemblants i violentes que li passen per la imaginació. Una imaginació també influenciada per un context socioeconòmic determinat, estereotipat, ja que diversos conflictes imaginats provenen d’accions de persones racialitzades i, aparentment, sense llar, que l’ataquen de diferents maneres. També s’entreveu la por als accidents de cotxe i les seves espantoses conseqüències. O el pànic a oblidar-te el mòbil en aquest context o, pitjor encara, que la teva parella s’hagi deixat el mòbil a casa.
Aquesta línia narrativa imaginada s’intercala amb una història de ficció que, s’intueix, forma part d’una novel·la que estan llegint els protagonistes. En aquesta història paral·lela, una parella té la desgràcia de patir un avortament prematur, gairebé al final de l’embaràs, provocant una depressió postpart manifesta a la dona. A les vinyetes, acompanyarem per separat el dol particular de cadascun dels dos, per cert, utilitzant un recurs gràfic original i contundent com és presentar amb punts discontinus la silueta de la persona absent. El temor que pugui arribar a suïcidar-se la seva parella davant de la terrible situació que està vivint encomana el lector (es recomana fer la lectura d’una tirada, per viure de manera més intensa la muntanya russa d’emocions en llegir les diferents situacions que es mostren al llarg de les pàgines de la novel·la gràfica).
La capacitat narrativa de Jordan Crane és prodigiosa, i el mateix autor reconeix la influència de les tires de premsa clàssiques en aquesta obra, unes tires que també estaven llastrades per les limitacions de l’espai (les tires es publiquen fila a fila, cada dia, sense poder fer composicions que afectin l’arquitectura de la pàgina). Crane reconeix les influències de clàssics com Peanuts, Moomin, White Boy, Nancy o Gasoline Alley, aquesta última reconeguda com una de les grans obres universals de la historieta, i que Diábolo Ediciones ha començat a publicar per primera vegada, durant el 2023, tota l’obra en castellà, des de la seva publicació el 1918, amb el títol Domingos con Walt & Skeezix.
Sense poder explicar més detalls del contingut, cal advertir que el final de la novel·la gràfica conté una reflexió sobre la mort a partir d’una escena molt intensa, cosa que acabarà produint també una notable angoixa al lector. Un lector que arriba a aquest final totalment intrigat pel suspens desencadenat al llarg de tota l’obra, captiu de la genialitat de l’autor. Crane aborda amb empatia els temors universals associats a la pèrdua d’un ésser estimat i els efectes associats a les malalties relacionades amb la salut mental. Una lectura imprescindible, amb advertiment sobre el contingut.
Catalunya Plural, 2024 
