“El context general arran dels resultats de les eleccions generals repercuteix favorablement en els indicadors de Junts”, segons l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Aquesta és una de les conclusions del Sondeig d’Opinió que l’empresa d’estudis sociològics Gesop va realitzar per aquest Institut entre el 31 d’octubre i el 20 de novembre de l’any passat. El director de l’ICPS, Oriol Bartomeus, ha destacat que aquest protagonisme recuperat de Junts no modifica significativament els elements de fons relatius a les preferències territorials i les expectatives sobre el procés independentista.
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont també es beneficia d’aquest context polític, després del protagonisme que ha assumit arran de la necessitat dels vots de Junts en la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Seria el candidat preferit com a president de la Generalitat per un 16,7% dels enquestats per davant d’Oriol Junqueras (12,8%), Salvador Illa (11,7%), Pere Aragonès (7,3%) o Jordi Turull (1,4%). En canvi, Puigdemont concita molt rebuig en part de la ciutadania catalana, la qual cosa fa que la seva valoració global estigui per sota dels principals líders polítics catalans. La millor valoració l’obté Oriol Junqueras (4,7%) per davant de Pere Aragonès (4,4%) i Salvador Illa (4,3%). L’ex-president català no arriba al 4% (3,9%).
El sondeig de l’ICPS detecta un lleuger traspàs de votants d’ERC a Junts i la recuperació per part d‘aquest darrer partit de la confiança de votants que hauria perdut en comicis anteriors pel desànim davant del fracàs del procés independentista. Pel que fa a la intenció de vot, ERC seria el primer partit en unes eleccions al Parlament de Catalunya, seguit pel PSC i Junts, mentre que en uns comicis generals el PSC quedaria molt per davant de Junts i ERC. Bartomeus ha insistit en que la intenció de vot no es pot considerar una projecció de vot degut al biaix que comporten aquests tipus de sondejos.
Pel que fa a la preferència dels catalans de la vinculació de Catalunya amb Espanya, la voluntat que continuï formant part d’Espanya és clarament majoritària: un 52,5 dels enquestats vol que Catalunya continuï vinculada a Espanya, mentre que un 39,5% és partidària que s’independitzi. Els partidaris de la independència baixen a un 33,9% si se’ls ofereix diverses formes de relació amb l’Estat. Un 29’3% dels catalans prefereix que Catalunya continuï essent una comunitat autònoma, un 20,6% voldria que fos un estat dins d’una Espanya federal mentre que un 8,6% en tindria prou amb què fos una regió d’Espanya. D’altra banda, a un 29% li agradaria que aquest procés acabés amb la independència, mentre que només un 5% creu que acabarà així.
L’estudi de l’ICPS aborda altres qüestions més enllà de les opcions polítiques dels catalans o la seva actitud davant el debat independentista. Conclou, per exemple, que “tot i la millora d’alguns aspectes, l’opinió sobre la conjuntura i les institucions i governs segueix patint els efectes de la crisi de sistema de 2008, en forma de desconfiança, pessimisme i valoracions negatives, que “s’observa un ‘empoderament’ de l’electorat, a cavall del relleu generacional, tot i que es manté una forta presència d’elements antipolítics”, que “els valors associats al feminisme i la diversitat sexual es reforcen, tot i que s’observa un nucli de recel significatiu entre els homes més joves”, que “creix l’acceptació de la immigració i canvia el fonament de la crítica, de l’esfera econòmica a la cultural” i que “es reforça la preponderància dels mitjans digitals en la informació política per part de les generacions més joves”. Algunes d’aquestes conclusions qüestionen l’existència d’una onada conservadora a la nostra societat, segons Oriol Bartomeus.
Catalunya Plural, 2024 
