Matemàtiques per a rics

Deia Salvador Illa en una entrevista a Nació Digital que “no s’ha d’aprofitar la sequera per imposar el decreixement”. Les paraules s’emmarquen en una pregunta sobre el Hard Rock, el macroprojecte previst per al Camp de Tarragona del qual el PSC n’és un dels principals defensors i que molts sectors, tant de de la societat civil com de la política parlamentària, critiquen per la seva inviabilitat, que s’accentua en temps de sequera. El cas és que, al marge d’opinions personals, les dades són clares: el Hard Rock gastarà més d’un milió de metres cúbics d’aigua a l’any, segons dades del govern.

Sabent això, és pertinent preguntar-se quina és la proposta d’Illa i, sobretot, quina lògica la sosté. Perquè, d’on treurà l’aigua per al casino més gran d’Europa un país on els preus de l’oli d’oliva estan batent rècords per la manca de pluja? O amb quina aigua es dutxaran els turistes –que poden arribar a consumir cinc vegades més aigua que la mitjana– que atraurà aquest macroprojecte, si l’amenaça de les restriccions d’aigua ja és una realitat a molts municipis? Proposar més creixement, acceleració i consum de recursos en un context d’escassetat és una operació matemàtica per la qual no surten els números, ni pel que fa a l’aigua, ni pel que fa a qualsevol altre bé. Tot i això, jo crec que el problema no és que als assessors del PSC se’ls hagi espatllat la calculadora; les paraules d’Illa tenen la seva lògica, una lògica, però, que només funciona per a uns pocs.

El cert és que a alguns el creixement econòmic, per molt que es faci en temps de crisi ecosocial, sí que els omple les butxaques. El Hard Rock, però també l’ampliació de ports i aeroports, la construcció de nous hotels de luxe o el manteniment de les pistes d’esquí són operacions matemàtiques que poden funcionar. El problema és que, per a resoldre’s, aquestes operacions necessiten que altres càlculs no surtin, com els que fa una família per arribar a final de mes, o els de la pagesia per a poder regar els seus camps, que ens alimenten a tots.

Les matemàtiques de Salvador Illa són unes matemàtiques per a rics, ja que només pots veure benefici en el creixement econòmic si saps que tens el pa, l’aigua i el sostre assegurats. En canvi, si ets dels que no tenen la vida feta, si t’angoixa que es digui que avui tampoc plourà o sentir que la producció d’oli d’oliva caurà un 21% pel canvi climàtic, és impossible que un macroprojecte que promet xuclar com una esponja l’aigua del país et suposi un benefici.

Per a la majoria de catalans, el que cal, en un món de recursos limitats, és una distribució justa de la riquesa. I aquesta només tindrà lloc amb una planificació democràtica de l’economia que posi l’interès general per sobre del benefici privat. En el fons, la lògica matemàtica que necessitem es resumeix amb la màxima socialista que diu: “de cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats”. De no ser així, el més probable és que els càlculs només surtin per a una minoria cada cop més petita.