What potions have I drunk of Siren tears escrivia Shakespeare en el seu sonet 119. Qui li diria que segles després, en un gest d’injustícia poètica, els mars es convertirien en la poció corrompuda.
Els pellets, també coneguts com a gransa de plàstic o llàgrimes de sirena -o nurdles en anglès- són una qüestió de primer nivell: “les pèrdues de gransa de plàstic en el medi ambient són la tercera font de lliberació no intencionada de microplàstics”, menciona la nova proposta de la comissió europea per reduir la contaminació per microplàstics. Més enllà dels pellets -un residu especialment complex d’eliminar de les costes per ser boles d’uns 5 mm de diàmetre- l’informe europeu menciona altres fonts de contaminació, des de pneumàtics a geotèxtils.
“Vuit milions de tones de deixalles a l’any arriben als mars i oceans (equivalent al pes de 800 Torre Eiffel, per cobrir 34 vegades l’illa de Manhattan o el pes de 14.285 avions Airbus A380)”. Amb aquesta contundència es mostren les primeres línies d’un informe de Greenpeace sobre plàstics als oceans.
La catàstrofe ambiental produïda el passat vuit de desembre amb l’abocament de pellets a 80 quilòmetres de la costa portuguesa torna a posar de manifest la problemàtica amb els nostres mars. El vaixell Toconao va perdre diversos contenidors. Un d’ells portava 1050 sacs de pellets, en total, més de 26 tones de microplàstics.
Els voluntaris clamen per la professionalització de la neteja
“Nosaltres ens vam assabentar dels primers sacs de pellets que van arribar, que va ser el 13 de desembre al Concello de Ribeira”, explica Maria Sieira. És una de les fundadores de Noia Limpa, la petita organització que ha saltat a la palestra mediàtica per difondre l’esdeveniment amb el suport d’influencers gallecs. “Als dies ens arriba a través d’un company que es mou en el món del surf que a la platja Das Furnas s’havien vist grans quantitats de boletes blanques. A prop d’una companya i veure la situació, tot ple de plàstics d’un sac que havia trencat contra les roques, vam començar a denunciar a xarxes”.
Amb l’horitzó de les eleccions autonòmiques galleques i el trauma col·lectiu d’un mai més que s’assoma com un altre cop, la co-fundadora de Noia Limpa demana implementar accions eficaces: “no estem organitzats, ens auto-organitzem, la qual cosa és una complexitat. Caldria buscar un sistema per coordinar els voluntaris i, per exemple, no ens hauria passat com avui, que hem retirat 200 grams de pellets d’una platja i potser hauríem estat més útils en una altra”. Aquest sistema d’organització passa per les autoritats, i és que el clamor dels voluntaris va en la línia de la “professionalització de la neteja”, explica Sieira: “les neteges a més han de ser respectuoses amb el medi ambient, és una tasca complicada, perquè posar maquinària pesada pot fer mal als arenals, és molt manual i comporta més temps”, relata sobre els mecanismes de recollida.
“A Galícia estem just davant d’una ruta marítima molt important de transport de contenidors, per aquí passen molts dels que van cap al nord d’Europa. Podríem dir que estem una mica a expensas del que pugui passar”, comenta Maria. Precisament per això valora com necessàries mesures com la proposta de la Comissió Europea perquè els microplàstics viatgin d’una manera més segura i evitar l’exposició a què materials d’aquest tipus caiguin de la coberta als oceans.
Pellets dispersats davant de la inacció administrativa
Segons afirma una font del Ministeri d’Economia i del Mar de Portugal a l’Agència EFE, el mateix 8 de desembre es va informar a les autoritats espanyoles que el vaixell Toconao havia perdut part de la seva càrrega. La Delegació del Govern a Galícia assegura en un comunicat que el 13 de desembre es produeixen les primeres arribades de pellets a les costes i que “la primera alerta que rep el Govern arriba a través de la Xunta, concretament dels serveis del 112 de Galícia”.
La catàstrofe mediambiental s’ha convertit en arma llançadora enmig de la campanya electoral autonòmica. La Xunta de Galícia, presidida per Alfonso Rueda, del Partit Popular, assenyala que “el Govern estatal va demorar la comunicació oficial a la Xunta”, contraposant així la versió de la Delegació del Govern i afirmant que aquesta comunicació no es va produir fins al tres de gener. Des del govern central mantenen que es va donar l’avís a la Xunta el 20 de desembre, i que, per rebre suport de mitjans estatals en la neteja a la costa, les
autoritats autonòmiques han d’elevar el nivell d’alerta a N2 i sol·licitar-ho expressament, alerta que la Xunta no va intensificar de nivell fins al nou de gener – fins i tot Astúries, havent estat afectada, però sense ser l’epicentre, la va activar abans-. La falta de reacció eficaç ha portat a que els pellets s’hagin dispersat, “molts ja no estaran ni al sac, així que haurà de treure’ls solts a terra i si cal estar mesos, doncs estar mesos”, diu la membre de Noia Limpa.
Prestige, un espectre amb nom propi
L’abocament de pellets resurgeix un fantasma que habita a les costes galleques i a l’imaginari de la població. Al novembre del 2002 es produïa un dels majors ecocidis mai enregistrats: 77000 tones de petroli brollaven de l’accidentat Prestige. Més de vint anys després, malgrat haver-hi sentència del Tribunal Suprem que dictamina una indemnització de més de 1500 milions d’euros, asseguradora i empresa del vaixell segueixen recorrent en un litigi que sembla ser etern. Alhora que retornen els tenebrosos espectres del Prestige, es desperta l’esperit del “Nunca Máis”. Fa dues dècades més de 65000 voluntaris van ser la mà d’obra que es va volcar en la retirada del xapapote que va deixar el vaixell petrolier. La nefasta i polèmica gestió que es va fer des de l’administració perdura en les memòries avui dia: “del Prestige surten com uns filaments de plastilina”, deia llavors el portaveu del Govern Aznar, Mariano Rajoy.
La societat civil es va mobilitzar: confraries de pescadors, mariscadores, entitats ecologistes, sindicats, moviments polítics i tot un gruix d’organitzacions de base es van reunir a la seu del Bloc Nacionalista Gallec a Santiago i van acordar fer una manifestació que, amb el pas del temps, es convertiria en un efecte papallona d’acció col·lectiva. Així a principis de segle es configuraria un moviment social pioner i amb gran càrrega simbòlica pel que avui en dia coneixem com justícia climàtica.
Amb el pes que suposa que la batalla judicial pel cobrament de les indemnitzacions del cas Prestige segueixi oberta, la pressió perquè el cas Toconao no quedi exempt de responsabilitats apreta i ofega. De moment, per pal·liar la crisi a curt termini, la naviliera està assumint alguna part dels costos de la neteja: “estan contractant gent local, molts mariners, ja que tot això produeix també problemes com que les confraries no puguin sortir al mar, també mariscadores”. La Fiscalia de Medi Ambient ha obert diligències pel cas.
Mobilització social: la consciència col·lectiva torna als carrers
Allò que en el seu dia eren “filaments de plastilina”, avui són “boletes”: el Comitè Intercentres de la Corporació Ràdio i Televisió de Galícia (CRTVG) i el col·lectiu “Defende a Galega” han protestat pels “interessos electorals del PP d’Alfonso Rueda per tapar la inacció i la passivitat de la Xunta” i com s’intercedeix en la informació de la corporació pública per, en el principi de l’esdeveniment, minimitzar la qüestió. Vivint una història gairebé cíclica, una altra vegada a Santiago es va convocar una manifestació sota el lema “en defensa do noso mar”, recolzada per prop de 150 col·lectius de diferents sectors i on es va sentir, de nou, nunca máis.
“Em sento orgullosa que la gent s’hagi mobilitzat, organitzat, i ho estiguem recollint entre tots. Em sento molt orgullosa com a galleca”, explica l’activista ecologista. “Estem rebent suport més enllà de Galícia, gent que ve de fora a col·laborar o que envia recursos per ajudar-nos”, afegeix ressaltant la importància de la solidaritat i el suport que estan rebent. Aquesta pressió social que s’està exercint perquè es prenguin mesures, s’instaurin polítiques públiques i s’assumin responsabilitats són les bases per gestionar els mars inundats de llàgrimes de sirena.
Catalunya Plural, 2024 
