1. Hi ha indicis de genocidi
La decisió d’ordenar mesures provisionals significa que el Tribunal de l’ONU aprecia indicis que Israel pot estar cometent actes genocides a Gaza. De fet, l’exposició de la jutgessa Joan Donoghue, presidenta del Tribunal, va donar per bona la descripció exposada pels advocats sud-africans del desastre provocat per l’Exèrcit israelià. Si el Tribunal hagués cregut el relat dels representants israelians -estan realitzant una operació militar d’autodefensa dirigida exclusivament contra Hamàs- hauria descartat les al·legacions de Sudàfrica. Per contra, la presidenta del Tribunal es va referir a diversos elements que justifiquen les sospites que s’estan cometent actes genocides a Gaza: xifres de víctimes mortals civils (qüestionades per Israel), declaracions de líders israelians deshumanitzant la població palestina o pronunciaments del Secretari General de l’ONU advertint sobre el “col·lapse total del sistema humanitari a Gaza”. La presidenta del Tribunal va qualificar de “insuficients” les mesures que suposadament està prenent Israel per a protegir els civils.
2. Mesures cautelars…
El Tribunal va concloure que “la catastròfica situació humanitària en la Franja de Gaza està en risc de deteriorar-se més abans que el Tribunal prengui la seva decisió final”. Per això ordena a Israel prendre totes les mesures al seu abast per a prevenir la comissió d’actes de genocidi, prevenir i castigar les declaracions que incitin al genocidi i permetre el subministrament d’ajuda humanitària a la població de la Franja – el que implica que els jutges no creuen que Israel ja l’estigui fent, com van afirmar els seus representants en la vista judicial prèvia. El Tribunal també ordena al govern israelià enviar un informe rendint comptes del compliment de les mesures. La decisió del Tribunal recorda a la que va adoptar en 2020 en el cas contra Myanmar pel genocidi del poble rohingya.
3. …però sense alto-el-foc
La gran decepció per als moviments defensors del poble palestí va ser la negativa del Tribunal a ordenar el cessament de l’ofensiva militar israeliana a Gaza, com reclamava Sud-àfrica. Analistes com el director de l’ONG Human Rights Watch, Kenneth Roth, consideren que era impossible que el Tribunal ordenés l’alto-el-foc, perquè com que Hamàs no és part del judici, només podrien ordenar la fi dels atacs d’Israel, i no de Hamàs, la qual cosa implicaria en teoria imposar un desequilibri en el conflicte. El mateix Tribunal sí que va ordenar en 2022 la fi de la invasió russa d’Ucraïna, encara que la situació no era idèntica en tractar-se d’un conflicte entre Estats. Segons el ministre sudafricà d’Exteriors, la decisió implica de fet un alt al foc, perquè és l’única manera de garantir la protecció de la població gazatí i fer arribar l’ajuda humanitària necessària – una tesi compartida amb la relatora de l’ONU per a les persones desplaçades, Paula Gaviria.
4. Reaccions internacionals
El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu va qualificar la decisió del Tribunal com a “vergonya” i va afirmar que estan “lliurant una guerra justa i la continuarem fins a la victòria total”. Per si quedava algun dubte de les seves intencions, l’Exèrcit israelià va matar a més de 150 gazatís en les 24 hores que van seguir a la decisió judicial i va ferir a 300 més. Sudàfrica, l’Autoritat Nacional Palestina i Hamàs van celebrar la resolució. El grup islamista també va afirmar que acatarien un cessament al foc ordenat pel Tribunal de l’ONU, sempre que Israel també el respectés. Per part seva, els Estats Units va destacar que el Tribunal no va ordenar l’alto-el-foc i sí l’alliberament dels ostatges israelians. La Comissió Europea es va limitar a dir que “la Unió Europea espera la implementació” de les ordres del Tribunal, una declaració tèbia que exemplifica el paper lamentablement passiu que ha tingut Europa davant la invasió de Gaza, mentre que països del sud global com Sud-àfrica han pres la iniciativa de pressionar diplomàticament a Israel i portar-lo davant la justícia internacional.
El govern espanyol va ser un pas més enllà, reclamant un alto-el-foc, però va seguir sense anunciar cap mesura de pressió real contra Israel, com la suspensió del comerç d’armes o el reconeixement de l’Estat palestí. Espanya també s’ha mantingut en silenci davant la demanda per genocidi, però ara haurà de respondre al qüestionari del Tribunal sobre el cas, una nova oportunitat per a fer costat explícitament a Sud-àfrica. Fins ara, Eslovènia ha estat l’únic país europeu a secundar públicament la denúncia, mentre que Alemanya i el Regne Unit s’han col·locat del costat israelià, al costat dels Estats Units i el Canadà. La decisió del Tribunal d’ordenar mesures cautelars és una desautorització d’aquests Estats, que negaven que la denúncia sud-africana tingués base suficient mentre limitaven el dret de la seva ciutadania a manifestar-se contra l’agressió israeliana.
5. Conseqüències legals i polítiques
El Tribunal Internacional de Justícia resol conflictes entre Estats – en aquest cas, la denúncia de Sudàfrica que Israel està violant la Convenció contra el Genocidi de 1948- però no té instruments propis per a executar les seves decisions. L’Estat denunciant pot acudir al Consell de Seguretat de l’ONU per a reclamar que faci efectiu la resolució, si el denunciat no el compleix. De fet, l’omissió del Tribunal de l’ordre d’alto-el-foc podria tenir en part una raó pragmàtica: evitar que els Estats Units veti l’aplicació de la decisió judicial quan arribi al Consell de Seguretat – com ja ha fet amb totes les propostes de resolució que exigien el cessament de l’ofensiva israeliana contra Gaza. Més enllà de les conseqüències legals, la decisió del Tribunal reforça la pressió internacional sobre Israel i, sobretot, posa en una situació incòmoda als països que continuen donant suport a la seva ofensiva militar, especialment els Estats Units. Quan es confirmi que Israel està incomplint les mesures dictades pel tribunal, els seus aliats hauran de triar entre continuar sostenint a l’ultradretà Netanyahu, malgrat les fortes sospites que està cometent un genocidi, o canviar la seva postura i pressionar-li perquè detingui per fi la seva guerra contra el poble palestí.
Catalunya Plural, 2024 
