Els rumors de gener, verificats

La prova de la ceba no preveu el temps amb un 60% d’encert

Si has sentit a parlar de la “prova de la ceba”, amb què suposadament podem conèixer les pluges de tot l’any, no te’n fiïs. Aquest mes inclús el programa Tot es mou de TV3 s’ha fet ressò d’aquest mètode de predicció pseudocientífic. Durant el programa es va dir que el sistema “de mitjana té un 60% de probabilitat d’encert”. Però, tallar una ceba a dotze trossos iguals la darrera nit de l’any i col·locar-los a l’aire lliure amb sal per concloure finalment que la que genera més suc correspon al mes més plujós, no té cap base científica. Qualsevol semblança entre els pronòstics és pura coincidència, segons ens han explicat els meteoròlegs.

Un cotxe elèctric no contamina mil vegades més que un dièsel

Hi ha comparacions que es fan en segons, però que necessiten hores de verificació.  En un missatge de text de Telegram el periodista Federico Jiménez Losantos va apuntar que els cotxes elèctrics contaminen “mil vegades més que un dièsel” en tot el seu cicle de vida, però això és fals. Calcular la contaminació que genera un producte, i més en tot el seu cicle de vida, no és senzill. Tot i que en la fase de la producció les emissions de gasos d’efecte hivernacle poden ser superiors en els vehicles elèctrics, els estudis més recents demostren que els vehicles elèctrics emeten menys gasos d’aquest tipus que els seus equivalents que funcionen amb dièsel.

Les làmpades de sal no tenen cap benefici demostrat per a la salut

Potser has rebut una làmpada de sal per Nadal o potser no, però indiferentment has de saber que aquesta no “neutralitza els ions positius” suposadament emesos pels equips elèctrics de les llars, com algunes marques com Natura afirmen. No hi ha evidència científica que aquestes làmpades puguin emetre ions negatius a l’aire i tampoc és cert que els equips elèctrics i electrònics n’emetin de positius. De fet, tampoc hi ha proves que els ions, tant positius com negatius, tinguin efectes beneficiosos o nocius per a la salut.

L’Ajuntament de Barcelona ha construït set vegades més habitatges del que va assegurar Anna Grau 

Una de les promeses electorals d’Ada Colau el 2015 era construir “8.000 nous pisos de lloguer social“. Aquest mes la precandidata de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona, Anna Grau, va afirmar que l’alcaldessa “amb prou feines n’ha construït 200”. Això és fals perquè l’Ajuntament des de 2016 n’ha construït set vegades més, 1.442. Però, a més, la promesa de Colau no només incloïa construir nous pisos sinó també la recuperació de pisos buits. Per això, si sumem els habitatges públics nous, els adquirits del mercat privat i els habitatges privats que són cedits pels seus propietaris per al lloguer social, l’ajuntament ha augmentat el parc en uns 3.800 domicilis, que sumats als 3.889 habitatges que hi ha actualment en diferents fases d’implementació s’aproximen als 8.000 que va dir Colau.

Els muntatges sobre Piqué escoltant la nova cançó de la Shakira 

No és cap novetat que Shakira i Piqué han passat per una ruptura molt mediàtica. Això ha donat peu a cançons, retrets, comentaris i mems que poden acabar en desinformació. S’ha fet viral un vídeo en què Gerard Piqué suposadament reprodueix des del mòbil la nova cançó de Shakira i Bizarrap durant una retransmissió en directe de la Kings League i un altre en què aquest arriba a l’estadi escoltant-la. Però en tots dos casos es tracta de muntatges.

Les mentides contra la democràcia brasilera que van portar a l’assalt de les institucions

Les mentides són perilloses per a la democràcia i aquest mes n’hem tingut un exemple amb l’assalt a les institucions brasileres. Això ha passat, en part, perquè la desinformació ha creat una “realitat paral·lela” que ha donat ales “a les creences i desitjos dels partidaris de Bolsonaro”, en paraules de Natália Leal, la directora de l’agència de ‘fact-checking’ brasilera Lupa. En el moment en què una part important de la població està convençuda que les eleccions presidencials van ser un frau es veu legitimada a demanar una intervenció militar, malgrat que no hi hagi cap prova que aquest frau s’hagi donat. Ho hem explicat aquest mes a El Periódico.