La dita “una imatge val més que mil paraules” pot aplicar-se també als dibuixos dels més petits. Un dibuix pot evocar més de mil paraules i emocions. Les imatges parlen i els dibuixos també ho fan. En un món en el qual molts cops els grans parlen en nom dels més petits o aquests segons encara no tenen eines suficients per expressar la complexitat de les seves emocions, existeixen tècniques per desxifrar allò que senten. La Núria Casanovas, psicòloga especialitzada en infància i família, dedica la seva carrera a analitzar i interpretar els dibuixos dels infants. De fet, també ha escrit un llibre que funciona de petita guia d’iniciació en aquesta branca de la psciologia.
Els més petits també són els que habitualment carreguen amb les conseqüències dels actes dels adults, i molts cops no som conscients de com pot afectar-los. A Ucraïna ja fa gairebé dos anys des que es va iniciar la guerra. Un conflicte armat que, de moment i segons xifres de la Organització de les Nacions Unides (ONU), s’ha cobrat milers de vides (hi ha 24.900 víctimes civils registrades), ha causat una destrucció incalculable i ha deixat gairebé 18 milions de persones en necessitat d’ajuda humanitària.
Si aquestes xifres esmentades prèviament no fossin prou aclaparadores, hi podem sumar que, en l’actualitat, hi ha 1.060 atacs verificats contra estructures sanitàries, que el 30% dels llocs de feina anteriors a la guerra han estat suprimits i que gairebé 10 milions de persones, inclosos 7,8 milions de nens, corren el risc de patir un trastorn d’estrès post-traumàtic agut.
Des de Catalunya Plural hem tingut accés a dibuixos de nens de diferents edats residents a Kiev abans i durant la guerra. Les seves històries són diferents, però comparteixen un tret comú: estan vivint la seva infantesa durant la guerra. A Kiev les alarmes antiaèries sonen de forma diària, i ja constitueixen part de la banda sonora del dia a dia. Quan salten les alarmes s’evacuen els centres comercials de grans superfícies i els edificis administratius i els mestres porten –per obligació de la normativa– els nens de les escoles a salvaguarda-se al refugi soterrani. Allà segueixen amb les classes fins que sona l’alarma de tancament, que indica el final del perill.
Aquests nens han viscut la guerra des del seu inici, doncs no han abandonat Kiev en cap moment. Durant els primers mesos de conflicte no assistien a l’escola, ja que aquestes es feien servir de refugis per a desplaçats interns de les zones més afectades. Han viscut atacs aeris, bombardejos massius i també les conseqüències de la destrucció d’instal·lacions elèctriques, que els van deixar sense llum, aigua ni calefacció.
Segons Núria Casanovas, la guerra pot tenir una afectació a tots nivells pels nens: emocional, neurològic, de relació amb els altres, perquè són situacions que treuen la sensació de protecció i de confiança, i també poden influir en l’aprenentatge.
“El cos a vegades prioritza la supervivència i, per això, ha d’exercir molta energia a l’hora de digerir i gestionar l’estrès viscut”, argumenta la psicòloga. “Això crea una interferència en el tema de processos d’aprenentatge o de capacitats cognitives, on fins i tot, les situacions traumàtiques poden crear dissociació”.
Però, com tot, a cada nen el pot afectar de forma diferent, ja que hi ha moltes variables a tenir presents, com el suport familiar, la capacitat en l’àmbit d’intel·ligència, els recursos emocionals o la història precedent, alerta la psicòloga. “Tot i això, el que sí s’observa de vegades és que els nens petits, a curt termini, sembla que pateixin menys la guerra, perquè són més resilients i a vegades continuen fent vida normal”. “Les conseqüències a llarg termini d’aquestes situacions traumàtiques viscudes en la primera infància poden esdevenir un factor de dificultat emocional si no s’ha treballat posteriorment”.
És important aleshores estar acompanyats per professionals per tal que els nens, en un futur, no tinguin aquestes conseqüències, i cal treballar aquests dols, com la sensació de seguretat o de protecció. En altres casos, cal també treballar els traumes creats a causa de la guerra, i aquests sí que requereixen professionals especialitzats. No ha de ser un tractament immediat, perquè hi ha nens que tenen una capacitat de resiliència molt forta o fins i tot, amb el suport del pare o la mare o l’escola, n’arriben a sortir.
Tal i com explica Casanovas, tot i la resiliència d’alguns nens, la sensació d’estrès a vegades pot ser transmesa als nens pels adults. “Encara que no estiguin a la zona calenta de la guerra ni vegin directament una bomba, sí que senten aquest estrès del seu entorn que els fa viure aquesta sensació de patiment”. “El nen ho viu de manera indirecta”.
Per a poder ajudar als infants a canalitzar una situació com la guerra, Núria Casanovas explica que el primer és la detecció de com els està afectant. Afegeix que, en edats en què encara no saben expressar-se tant com voldrien, l’anàlisi dels dibuixos es una bona manera per conèixer l’estat de salut mental del nen o nena.
El primer dibuix és del Varia, de 4 anys. Després d’analitzar-lo, la Núria conclou que el tipus de gotes que fa denoten que és un nen molt sensible, molt emocional. La pluja està al cantó dret, cosa que significa que el Varia es projecta en el futur, “vol dir que la solució per a aquest nen quan se senti malament o s’estressi serà pensar en que li anirà bé el futur, doncs això l’ajudarà a sentir-se millor”, argumenta la psicòloga. “L’altre dibuix, el de la casa, és positiu perquè el sol està dibuixat a l’esquerra, i això normalment ens parla d’una resiliència, i alhora el tipus de casa que dibuixa significa que manté molta força interior pel seu temperament tot i els temps difícils que viu”.
Com podem veure, el dibuix de la casa que ha fet la Violetta és semblant al de’n Varia, cosa que denota molta força i molta resiliència. “A més, la porta –que té molta presència a la casa– parla d’una bona capacitat de comunicació i d’interacció amb els altres”.
La Violetta, pel contrari, no dibuixa paraigües davant de la pluja i “això indica que necessita algun recurs per fer front a l’estrès com, per exemple, relaxar-se o aprendre a manegar els seus pensaments. Alhora, aquesta projecció de la figura humana sota la pluja a la banda dreta del full indica que presenta una tendència a pensar en el futur com a situació per sentir-se millor en situacions estressants.
El següent dibuix, el del David, l’ucraïnès de 5 anys, evidencia una mica de malestar emocional. “Ja veiem que la figura humana està dibuixada més amb guixarots. Això parla més d’una tensió a nivell emocional que està expressada des del dibuix”. Les mans –que parlen de la relació amb la família– són vermelles i estan apretades, per tant també pot expressar que hi ha tensió a nivell familiar o que els pares estan més tensos”.
En el dibuix d’abaix, com que l’arbre a la dreta és molt gran, mostra una necessitat de recolzar-se en la mare. Alhora, té les orelles molt grans, cosa que significa que seria un nen molt sensible al que sent, per tant, se li han de dir les coses d’una manera molt positiva. Casanovas també destaca que potser s’hauria de tenir cura de no dir coses que pretenen els grans o coses que puguin preocupar-lo massa.
Igual que el dibuix del David, el del Zlata denota una necessitat de la figura materna mitjançant l’arbre gran a l’esquerra. La casa té una finestra a dalt, la teulada i la rodona, que està vinculada a una necessitat de consciència. “Per tant, aquest el que necessita és ser molt conscient del perquè de les coses, i de què pot fer i què no. Tot i això, es veu que la porta està allunyada del terra, i això significa que sent que necessita protecció.
A la part de baix del dibuix destaca que, sobre la figura humana, hi ha un arc de Sant Martí, que és un signe de transformació. “Aquest nen està veient que les coses estan canviant cap a millor”.
Al dibuix de la Zoriana destaca el fet que hi ha una herba molt llarga, tan alta com les cames, i això significa que aquests nens el que estan projectant és la seva necessitat de sentir tendresa i molt positivisme en la comunicació. També la figura d’abaix aguanta una mena de globus, que denota la necessitat de control, o sigui, seria maco deixar decidir coses a aquesta nena, perquè sino sent aquesta impotència. “I també el globus és la necessitat de retrobar l’infant interior, està dient que té la necessitat de preservar aquesta vida d’infant, que juga amb l’edat que la situació es torna sèria”.
El dibuix de l’Orest és prou positiu, doncs la figura humana és més gran que la casa. A la banda dreta de la teulada hi ha dues línies, una de distorsionada, i això pot voler dir que està sentint que s’està fragilitzant la protecció. A més a més, la banda dreta es vincula normalment al pare, per tant una hipòtesi és que sent que hi ha un potencial de desprotecció a la part del pare; pot ser que sigui perquè el pare hagi marxat o perquè tingui por que el pare hagi de marxar a la guerra. El fet de fer un arbre a cada banda de la casa diu que està desenvolupant els recursos per sentir-se més protegit.
L’altre dibuix d’aquesta figura humana, amb el cap i els peus grocs sota la pluja, és interessant perquè dibuixa un molt bon paraigües, per tant té molta capacitat de posar en acció coses que el protegeixen. Sí que caldria destacar que aquest núvol denota la sensació del nen “que tot em passa a mi, que tot cau dins meu i, sobretot, que els seus recursos són eficaços, i com el personatge no té cabell li està afectant l’autoestima”. “Però, malgrat això, veiem que també dibuixa el sol a la dreta amb el núvol, i això vol dir que, malgrat la presència de dificultats i l’estrès que pugui estar vivint, també veu que hi ha coses positives”.
Per últim, al dibuix de la Rita, de 5 anys, destaca la manca de recursos; “la persona sota la pluja no té paraigües i, tot i que se la veu una nena contenta i sensible –per les pestanyes i ulls roses que dibuixa– aquesta falta d’eina de protecció en el dibuix denota una necessitat de recursos per aferrar-se a una situació difícil en la vida real”.
“El dibuix de l’arbre destaca pel tipus de copa i les guixades, que potser són preocupacions a nivell mental, ja que la copa està vinculada al nivell mental de la persona”. “La casa també és rosa, igual que la cara d’abaix, per tant, malgrat les preocuoacions i tensions, hi ha un aspecte dolç, que és important, i això seria positiu”, conclou la psicòloga.
“Amb els diferents dibuixos es veu que una de les coses importants en el dibuix de la persona que està a la pluja és si la física humana té paraigua. En aquests casos no en té, o per exemple en el primer que en té és un paraigües molt poc funcional, veiem doncs que els personatges no s’acaben de sentir ben protegits”. “Això significa que són nens que no tenen recursos o defenses per protegir-se de situacions difícils”.
“Si són nens de la guerra, malgrat la seva capacitat, han tingut una situació de la qual no s’han pogut escapar: estan afectats sí o sí per situacions estressants”.
Tot i això, Casanovas assenyala que els dibuixos són bastant positius, potser per la zona on resideixen aquests infants. La psicòloga emfatitza que ella va fer un anàlisi de diferents dibuixos d’infants provinents d’Ucraïna, que comptàven amb l’ajuda de Creu Roja aquí a Catalunya, i que “aquells dibuixos canalitzaven situacions extremadament traumàtiques”. “Es veien nens trencats, gent amb sang, gent morta, cadàvers i metralletes. “I llavors és quan el dibuix permet canalitzar el que, a vegades, el nen no explica, perquè no vol o no pot”.
Catalunya Plural, 2024 
