Després de la primera volta electoral de les eleccions presidencials de 2023 a l’Argentina, que va guanyar contra pronòstic el candidat peronista Sergio Massa, l’expresident uruguaià Pepe Mujica va afirmar: “El peronisme és un animal mitològic”. Mujica, que en aquestes eleccions al Parlament de Galícia va donar suport explícit a Ana Pontón, parlava de la capacitat organitzativa i de resistència d’aquell moviment polític. Lluny de les evidents diferències politicoprogramàtiques, a Galícia ha guanyat un animal mitològic: el Partit Popular de Galícia. Només així es pot explicar la cinquena majoria absoluta consecutiva, que supera el rècord de Fraga -que de 1989 a 2005 va sumar quatre majories absolutes-.
El partit de Feijóo -i no em refereixo a aquell que té la seu a Gènova 13, sinó a la seva marca gallega- ha entès que en aquesta comtessa electoral podia estar en qüestió la seva hegemonia. I per aquesta raó, no només ha pres decisions de relleu durant la campanya electoral des del govern de la Xunta (que han inclòs pagaments a funcionaris i altres males pràctiques) sinó que han activat totes les eines al seu servei. Des dels mitjans de comunicació públics gallecs a les grans capçaleres privades, editades a Madrid. Això ha servit com a relat per a encendre els motors d’una campanya que el Partit Popular de Galícia ha guanyat municipi a municipi. Només els conservadors, de fet, tenen una estructura d’aquestes característiques. Cal recordar-ho, especialment quan observem els resultats des de fora.
A Galícia una participació alta (de gairebé un 70%) es lliga, històricament, a un bon resultat de les forces progressistes. Així és com passa, habitualment, a les eleccions generals a Galícia, on el Partit Popular no sempre s’imposa i on gairebé mai supera la suma de les esquerres. Aquest cop, però, el PPdeG ha estat capaç d’aguantar.
La victòria del candidat absent
Rueda ha guanyat, com dèiem, a llom d’un animal mitològic. Ara bé, el seu resultat implica un cert desgast en suports (-2 escons) després de defugir confrontar amb Pontón i Besteiro als debats electorals de RTVE i la Cadena SER. La crisi dels pèl·lets no ha estat suficient per posar en qüestió el seu -nou- lideratge. Potser perquè l’animal mitològic gallec ha abraçat definitivament el relat del PP de Madrid, defugint, de retruc, centrar la seva campanya en afers relacionats amb el dia a dia dels ciutadans d’aquell país. El relat espanyol acompanyat de la maquinària de guerra electoral gallega.
Alfonso Rueda serà president de la Xunta de Galícia després d’haver promogut un binomi polaritzador: o nosaltres o el caos. El multipartit, tal i com s’hi referia durant la campanya electoral. Aquest marc sembla ser el que s’ha imposat i que permetrà Feijóo romandre a la presidència del PP estatal, com a mínim, fins que Ayuso l’hi permeti.
BNG: una força que s’eixampla
Els nacionalistes gallecs han fet el millor resultat de la seva història (31,5% dels vots) i s’han convertit en el vot útil per a l’elector progressista gallec. Una veritable novetat, si tenim en compte els esforços del Partit Popular per estigmatitzar les aliances polítiques i les propostes programàtiques de la força de Pontón. Precisament la seva candidata ha exercit de catalitzadora d’una estratègia global molt encertada, dirigida a connectar amb nous sectors socials amb la voluntat d’esdevenir la clara alternativa al Partit Popular. Aquesta ha estat la victòria simbòlica més important dels nacionalistes.
En segon lloc, cal destacar l’excel·lent resultat a la ciutat de Vigo, la més gran de Galícia, on han aconseguit pujar més de 13 punts de percentatge. El BNG consolida i amplia, per tant, l’avenç que ja havia protagonitzat l’any 2020 (de 7 a 19 escons), fins a les 25 actes (+6) al Parlament de Galícia, trencant el seu sostre electoral.
Deia Pontón durant la nit electoral que els grans canvis no són fàcils. És evident que el seu resultat no ha estat suficient per a vèncer els populars, però d’aquesta elecció neix també l’alternativa clara a Rueda. Cap partit de l’esquerra gallega no havia obtingut un resultat tan alt des de 2005, quan Touriño va endur-se el 33,64% dels suports. Així doncs, si Rueda bada, sap que tindrà Pontón en condicions de disputar-li la presidència.
La gran desfeta del PSdeG-PSOE
La llarga dècada de lluites internes al si del socialisme gallec ha desembocat en el pitjor resultat socialista de la història. Si el BNG és la cara, el PSdeG és la creu de la jornada electoral. El seu retrocés no ha permès fer realitat un canvi de cicle polític a la Xunta de Galícia. I és que Besteiro no ha pogut treballar correctament la frontera electoral -existent i tangible- del PSOE i el PP a Galícia (com d’altra banda, sí ha sabut fer Pedro Sánchez en comicis d’àmbit estatal, especialment a zones urbanes).
Els 9 escons (-5) que tindran els socialistes els reserven un paper secundari a la dinàmica parlamentària gallega, subordinada al lideratge del bloc d’esquerres que correspondrà a Pontón. Alguns analistes apunten especialment al seu mal resultat a les províncies de Pontevedra i Ourense, on els de Besteiro s’han deixat 4 dels 5 escons que han perdut.
Populisme made in Ourense
La pitjor notícia de la nit, sense cap mena de dubte, és l’entrada al Parlament de Galícia del populisme localista que representa Democràcia Ourensana. Una força personalista liderada per Gonzalo Pérez Jácome, alcalde d’Ourense; un personatge viral d’aquells que al principi fan riure. Amb poc més de 15.000 vots aconseguirà que Armando Ojea segui a l’assemblea legislativa gallega, que es dedicarà -segons Jácome- a rondinar durant tot el seu mandat. Sense comentaris.
I els propers quatre anys, què?
Cal esperar que la propera legislatura gallega acabi de consolidar Ana Pontón com a l’alternativa a l’hegemonia del Partit Popular. En l’àmbit de les esquerres, Sumar Galícia i Podemos hauran de fer una reflexió interna molt profunda, després d’haver dividit el vot progressista per acabar obtenint, sumats, poc més de 30.000 vots. Un ridícul espantós només a l’alçada del resultat socialista, que segurament reobrirà velles ferides internes -si des de Moncloa no ho eviten-.
La responsabilitat dels nacionalistes gallecs i del conjunt de les esquerres serà trobar la fórmula per vèncer l’animal mitològic del Partit Popular gallec, que malgrat la seva implantació territorial i la seva força específica, enguany ha donat unes primeres -i insuficients, en termes electorals- mostres de desgast.
Catalunya Plural, 2024 
