De manera resumida, l’acceleracionisme busca comprendre i reaccionar a les accelerades transformacions tecnològiques i socials provocades pel capitalisme avançat amb la intenció d’accelerar-les el màxim possible. Encara que l’acceleracionisme, avui dia, tant en la seva vessant filosòfica com quant a projecte polític, se situa dins les corrents de la dreta anarco-liberals, els seus orígens es troben en les reflexions de Karl Marx sobre la dinàmica capitalista.
Desenvolupament històric i evolució de l’acceleracionisme
El concepte d’acceleracionisme no és una novetat del segle XXI, sinó que té les seves arrels en la dialèctica marxista, evolucionant a través de diferents interpretacions filosòfiques i polítiques. Des de l’admiració i crítica de Marx a la ràpida capacitat de transformació del capitalisme, fins a les contemporànies visions d’un futur tecnològicament avançat, l’acceleracionisme ha estat reinterpretat per reflectir les preocupacions i possibilitats de cada era. Aquest desenvolupament històric mostra l’adaptabilitat i la mutabilitat de l’acceleracionisme, marcant la seva transició des d’una crítica del capitalisme fins a una ideologia que abraça certs aspectes del mateix per a fins revolucionaris o evolutius.
En el Manifest Comunista de 1848, Karl Marx es va mostrar alhora sorprès i horroritzat per la “constant revolució de la producció” que tenia lloc dins del sistema capitalista, entenent-lo com un procés exponencial d’acceleració que acabaria, finalment, amb la destrucció del propi sistema i l’adveniment de la societat sense classes. Però, encara que bé pot traçar-se un fil vermell que connecti l’acceleracionisme amb el pensament d’esquerres, és en el camp de la dreta tecnocapitalista on aquestes idees estan desenvolupant-se i socavant més suports.
La fascinació per la velocitat, la tecnologia i el futur no es limita a l’àmbit acadèmic o filosòfic; permea la cultura popular a través de la literatura de ciència ficció, pel·lícules distòpiques i obres d’art avantguardistes. Aquestes representacions culturals de l’acceleracionisme sovint exploren les implicacions ètiques, socials i existencials d’un progrés tecnològic sense fre, oferint visions que van des d’utopies tecnològiques fins a distopies on la tecnologia excedeix el control humà.
Què és i com sorgeix l’acceleracionisme contemporani
Entre els autors més influents en el camp de l’acceleracionisme, trobem figures com el filòsof polític Nick Land, considerat com el “pare” de l’acceleracionisme contemporani. Land, associat inicialment amb la vessant de dreta de l’acceleracionisme, planteja que la desregulació tecnològica i econòmica podria conduir a una evolució social i política cap a estructures més avançades i, potencialment, transhumanes. La seva obra ha influït en l’ethos de Silicon Valley, on la innovació i la disrupció tecnològica són vistes com a forces primordials.
Els partidaris de l’acceleracionisme sostenen que tant la tecnologia, especialment la més avançada, com el capitalisme, en la seva forma més agressiva i global, han de ser accelerats i intensificats, ja sigui perquè consideren que és el millor camí per a la humanitat o simplement perquè sí. Els acceleracionistes donen suport a l’automatització. Advocacen per una major fusió entre el digital i l’humà. Freqüentment, estan a favor de la desregulació empresarial i d’una reducció dràstica del govern. Creuen
que la gent hauria de deixar d’enganyar-se pensant que el progrés econòmic i tecnològic pot ser controlat. Sovint opinen que el desordre social i polític té valor per si mateix, pel que sovint es vincula a tals teories acceleracionistes amb posicions anarco-capitalistes.
Algunes de les principals figures que s’han adscrit a tal són Sam Altman, CEO d’OpenAI, Jeff Bezos, fundador d’Amazon, o Guillaume Verdon, enginyer de google i CEO d’Extropic AI, tots ells figures altament rellevants del capitalisme mundial en la seva vessant tecnològica. Sam Altman representa la intersecció entre el desenvolupament d’intel·ligència artificial avançada i els principis acceleracionistes. OpenAI, a través de projectes com ChatGPT, exemplifica l’acceleració tecnològica enfocada en superar els límits humans i computacionals. Bezos, per la seva part, encarna l’esperit del capitalisme tecnològic, amb Amazon sent un catalitzador de canvi en comerç electrònic, computació en el núvol i altres àrees. La seva visió futurista també inclou l’exploració espacial, una frontera final que ressona amb els objectius transhumanistes i acceleracionistes. Tots dos són, avui dia, dues de les persones amb més riquesa — i poder —, de tot el món.
Silicon Valley, acceleracionisme, i transhumanisme
El vincle entre l’acceleracionisme i el transhumanisme es troba en la convicció compartida que és possible i desitjable utilitzar la tecnologia per transcendir els límits humans. No obstant això, aquesta connexió també planteja interrogants crítics sobre els riscs de tals enfocaments, incloent l’ètica de la modificació humana, la distribució equitativa dels beneficis tecnològics i la possibilitat de crear noves formes de desigualtat i dominació.
Figures com Ray Kurzweil i Peter Thiel han contribuït a popularitzar la idea que l’acceleració tecnològica pot portar a la humanitat cap a una era d’avanços sense precedents, incloent la immortalitat i capacitats humanes ampliades. Encara que no s’identifiquen explícitament amb l’acceleracionisme, les seves teories i visions del futur ressonen amb alguns dels temes centrals d’aquesta corrent, especialment pel que fa a la utilització de la tecnologia per superar les limitacions humanes i socials actuals.
El pensament acceleracionista, amb el seu enfocament en l’acceleració i potenciació de les tendències tecnològiques i capitalistes, convida a una reflexió profunda sobre el futur de la societat. La idea d’accelerar el desenvolupament tecnològic per provocar canvis socials radicals és tant una promesa de lliberació com una advertència sobre els perills inherents a tal camí. La discussió sobre l’acceleracionisme i les seves implicacions per al futur humà és, per tant, una discussió crucial en el marc dels debats contemporanis sobre tecnologia, societat i el destí de la humanitat.
Perills i crítiques a l’acceleracionisme
Una crítica freqüent a l’acceleracionisme és que l’acceleració de la tecnologia i l’economia podria exacerbar les desigualtats existents. La bretxa entre aquells que poden adaptar-se i prosperar en un entorn accelerat i aquells que queden enrere podria ampliar-se, generant majors nivells d’exclusió social i econòmica.
D’altra banda, l’acceleració de la producció i el consum, inherent al model capitalista, planteja seriosos riscs per al medi ambient. L’acceleracionisme, en promoure una intensificació d’aquests processos, podria contribuir a una explotació insostenible dels recursos naturals i a l’agreujament del canvi climàtic.
A més, l’enfocament en la tecnologia i l’automatització pot portar a una pèrdua d’autonomia individual i col·lectiva. La dependència de sistemes tecnològics avançats pot alienar als individus del seu treball, el seu entorn i les seves comunitats, reduint l’ésser humà a un mer engranatge en una màquina d’eficiència i producció.
Però igual la més preocupant de totes les crítiques — sense desmerèixer les anteriors —, és que l’aplicació del pensament acceleracionista, en l’actual context de revolució tecnològica en el camp de la intel·ligència artificial, pot acarrear riscos existencials, en tant que empeny cap a la seva realització sense cap restricció ètica. La tecnofília, o l'”amor a la tecnologia”, representa en aquest sentit un amor cec que anteposa, sense miraments, l’evolució tecnològica davant la pròpia vida humana.
Catalunya Plural, 2024 
