El trànsit aeri ha tornat al seu nivell del 2019 i, si creiem els actors del sector, es podria duplicar d’aquí al 2040. Això és un desastre quan sabem que aquest augment del nombre de vols no és compatible ni amb els nostres objectius climàtics ni amb la protecció de la salut de les persones afectades pel soroll i la contaminació atmosfèrica. Els estudis científics són clars i no deixen cap dubte. A més, hi ha alternatives ferroviàries per a moltes destinacions europees. Davant d’aquesta situació, cal prendre decisions polítiques clares i decidides, com ha passat recentment amb l’aeroport d’Amsterdam-Schiphol.
El govern holandès i l’operador de l’aeroport s’han adonat que el creixement del trànsit aeri ja no és sostenible. Per això han mostrat voluntat per reduir el nombre de vols, introduir un toc de queda, prohibir l’aviació privada i abandonar els plans d’una nova pista. “No podem demanar als habitants de la regió que facin sacrificis durant anys pels quals volen només per a les vacances”, va declarar Ruud Sondag, director general de l’aeroport. Desenes de milions de persones pateixen dia i nit el soroll i la contaminació dels avions. El soroll és un problema important de salut pública, causant de trastorns del son, problemes cognitius, hipertensió arterial i malalties cardiovasculars. Només a França, el cost social s’ha estimat en 6.100 milions d’euros a l’any. Tot i això, cap dels aeroports europeus compleix realment les directives i reglaments europeus que els obliguen a elaborar plans de reducció del soroll aeri, perquè els nivells de soroll continuen augmentant al voltant dels aeroports, com mostren els mapes estratègics de soroll.
Cada any, la contaminació atmosfèrica causa més de 250.000 morts a Europa, i l’aviació és un contribuent local important. Les partícules ultrafines que emeten els motors dels avions són més petites que les dels motors dièsel i, per tant, potencialment més tòxiques. Però ni es regulen ni es mesuren. La contaminació atmosfèrica dels aeroports continua sent la gran oblidada de les polítiques de qualitat de l?aire.
Quan es tracta del clima, l’impacte de l’aviació és molt lluny de ser insignificant. L’aviació comercial representa gairebé el 5% de les emissions de CO₂ d’Europa i gairebé el 7% de les de França. Un estudi revela que, el 2019, els 20 aeroports més contaminants del món -entre ells París-CDG, Londres-Heathrow, Frankfurt i Amsterdam-Schiphol- van emetre tant CO₂ com 58 centrals tèrmiques de carbó! I això sense comptar l’impacte climàtic de les emissions diferents del diòxid de carboni, en particular les deixants de condensació, que multipliquen com a mínim dos l’impacte del CO₂ per si mateix. Dues vegades més important que fa trenta anys, el pes del sector de l’aviació en les emissions mundials és més desproporcionat, ja que aquest mode de transport continua sent utilitzat principalment per una petita part de la població, sobretot per a l’oci. En un moment en què Europa i els nostres governs demanen a tothom que faci un esforç, és difícil entendre per què el transport aeri hauria de quedar exempt.
Tot i això, perquè el sector exerceixi el seu paper en la reducció de les emissions, és essencial una reducció del trànsit. Ni el progrés tecnològic ni els anomenats combustibles “sostenibles” per a l’aviació estaran disponibles en quantitats suficients en el temps necessari. Dos informes publicats el gener de 2024 per l’Aeroport Schiphol d’Amsterdam mostren que cal una reducció d’almenys el 30% de les seves emissions i de les de l’aviació europea respecte del 2019 d’aquí al 2030 per complir l’Acord de París sobre el clima. I la direcció de l’aeroport reconeix que no hi ha cap altra solució a curt i mitjà termini que aturar el creixement del trànsit aeri i reduir-lo ràpidament. Això també limitaria l’impacte sobre la salut. Com que aquest canvi de rumb tindria repercussions en l’ocupació, és essencial tenir en compte la reconversió dels treballadors afectats.
Nosaltres, víctimes de les molèsties aeroportuàries i víctimes presents i futures de l’escalfament climàtic, demanem als nostres governs i a Europa que segueixin el necessari camí obert pels Països Baixos adoptant per fi mesures concretes: limitar i reduir el nombre de vols, vetllant alhora per reduir el soroll, la contaminació atmosfèrica i les emissions de CO₂, i generalitzar els tocs de queda als aeroports, aeròdroms i heliports.
Associacions signats a Madrid-Barajas:
- Juan Manuel Martínez, portavoz de la Plataforma contra la ampliación de Barajas.
- Pablo Muñoz Nieto, coordinador de movilidad sostenible de Ecologistas en Acción.
- Enrique Villalobos, presidente de la Federación Regional de Asociaciones Vecinales de Madrid.
- María Roca, vocal de la Junta Directiva de la Asociación Española de Educación Ambiental.
- Rosa María Prieto Fernández, miembro de la Asociación Vecinal de Mejorada del Campo.
- Eloy Rodríguez, miembro de la Plataforma contra el ruido de San Fernando de Henares.
- Esther Moraga, Asociación Vecinal Parque Henares.
- Jesús Fernández Guinea, miembro de la Asociación Vecinal Jarama.
- Gabriel Reina, miembro de la Asociación por la Defensa de Belvis.
- Sofía Fernández, Fridays for Future – Juventud por el Clima España.
- Joan Manel Llano, Zeroport
- Ecologistes en acció de Catalunya.
- Pere Joan, Plataforma contra la ampliación del aeropuerto de Palma.
- Manuel Fernández, Confederación Sindical Solidaridad Obrera.
- Rafael Valentín, Sindicato de Enseñanza de Madrid de CGT.
- Pilar Galindo, La Garbancita Ecológica. Soc. Coop. Integral de Alimentación Agroecológica.
- Col·lectiu Soterranya
Catalunya Plural, 2024 
