La Cultura de la Cancel·lació és una eina que afavoreix els interessos de la dreta i de l’extrema dreta a l’hora d’aconseguir l’hegemonia política i social? El desprestigi dels col·lectius etiquetats amb l’anglicisme woke té a veure amb la pèrdua de poder de les opcions polítiques d’esquerres a molts llocs del món? Són dues de les moltes qüestions que es planteja la filòloga i escriptora feminista al seu llibre Cancelado. El nuevo Macartismo (Círculo de Tiza), una aproximació exhaustiva a les cancel·lacions que hem viscut en els últims temps, però que malauradament es pot actualitzar amb les que s’han produït des que es va publicar, ara fa un any.
Defineix la cultura de la cancel·lació com “una dictadura cultural que lluita per establir l’estandardització i uniformitat del pensament, reprenent de forma oberta moltes de les actituds del passat, encara que sense reconèixer-ho i impedint la llibertat de pensament i tot això, majoritàriament, a mans de la denominada esquerra postmoderna o esquerra líquida”.
La cultura de cancel·lació és un intent d’arribar al pensament únic. Surt de la dreta, perquè fins ara la dreta era la que ens censurava –tothom coneix el que va passar aquí durant el franquisme amb la censura, tothom sap el que va passar amb la caça de bruixes, tothom sap el que va passar a les dictadures del segle passat, amb l’església catòlica fins i tot actualment–, i de sobte, no sé com, perquè no sé donar-hi una explicació, aquest pensament, la intenció d’arribar al pensament únic, la reprèn l’esquerra. I què fa l’esquerra? Com que estem al segle XXI i tenim unes eines diferents que abans, el que fa és aprofitar-se de les xarxes socials. És el començament de la cultura de la cancel·lació, perquè des de les xarxes socials la impunitat és màxima i juga amb l’anonimat en no poques ocasions, i intenta censurar tothom que té un pensament diferent. O sigui, duent justament la contrària a allò que tradicionalment havia dit l’esquerra, que ha estat, hem estat, sempre de debatre. Jo he tingut i tinc al meu voltant gent amb qui no coincideixo amb el seu pensament, i això no em fa no deixar-los parlar, sinó que intento convèncer-los si puc, i a partir d’aquí establir una altra línia de pensament, o no, que cadascú es quedi amb el seu pensament.
S’associa l’expressió woke amb la cultura de cancel·lació. Neix amb les campanyes de Black Lives Matter i Me too, encara que al llibre explica que la cancel·lació ve de molt abans…
Cancel·lació n’hi ha hagut sempre, que era la censura. El que passa és que la censura ja tenia establerts els paràmetres, tots sabíem com funcionava, i ara s’hi afegeixen moltes més coses. El woke, el despertar aquest, té afegits una sèrie de termes i accions que són la cultura de la cancel·lació, la racialització, les minories, tot allò relacionat amb la llei trans, el gènere que s’ha posat de moda. El woke arrenca bé, perquè arrenca a partir de les violències que es generen als Estats Units amb els actes policials en què casualment sempre moren negres, de barris deprimits, que no havien fet res a priori, o que ho havien fet, però que, en fi, no has de matar algú perquè ha robat alguna cosa, poso per cas. A partir d’aquí, neix un moviment que és el despertar, que avisa o recomana que tinguem els ulls oberts, perquè de vegades el sistema ataca els que tenen menys defenses. Òbviament ningú no es posa en contra d’això. Si tu dius, cal matar els negres? És una barbaritat. S’han d’assetjar més policialment? No. Cal considerar que una minoria tingui menys drets que la majoria? Òbviament, no. Aleshores, tothom es posa a favor d’aquest moviment, de despertar davant d’això, d’obrir els ulls, d’adonar-se que hi ha unes minories que estan essent tractades pitjor que les majories. Què passa en aquell moment? Que les minories, en lloc de reclamar el que tradicionalment havíem volgut, que tots siguem iguals, donen la volta a la truita i comencen a gestionar mecanismes perquè aquestes minories passin per sobre de les majories. I això només es fa aconseguint que la víctima, el qui és minoria, tingui tant de poder que la majoria s’acabi sentint culpable. Dit d’una altra manera: Com pots estar tu en contra d’un senyor que va en cadira de rodes, que té una malaltia terminal, o que el desnonaran? Com diràs alguna cosa en contra d’ella? Després, potser és un assassí en sèrie, però això no es contempla ni tan sols. Aleshores s’aconsegueix capgirar la qüestió i en lloc de lluitar perquè tots siguem iguals i tots tinguem els mateixos drets, que és el que ha fet tradicionalment l’esquerra, el que es fa és que la minoria passi per davant de la majoria, que és en allò que estem ara, clarament.
N’acusa l’esquerra líquida. Què cal entendre per esquerra líquida?
L’esquerra líquida és aquesta esquerra que diu que és d’esquerres però en realitat té pràctiques neoliberals, aquesta esquerra que diu que cal ajudar el Sàhara quan en realitat està recolzant que al Sàhara se’l mengi el Marroc, aquesta esquerra que diu que estem en contra del genocidi que està exercint Israel sobre Palestina, però que alhora està participant amb els governs que venen o compren armes a Israel, aquesta esquerra que lluita contra la ciència perquè creu que els sentiments estan per sobre del que és científic, aquesta esquerra que creu que les identitats estan per sobre de les persones, aquesta esquerra que és la que ens governa, de fet.
I aquesta esquerra afavoreix els interessos de la dreta?
Aquesta esquerra el que fa és perjudicar els interessos de l’esquerra, fa que l’esquerra es dilueixi. No hi ha esquerra. Ara mateix ningú no està preocupat pel pobre i el ric, les lluites de classe. Aquesta esquerra és la que afavoreix els interessos de la dreta i que el discurs de veritat d’esquerres, de pobres i rics, de necessitats socials, de treball, d’educació, se’l quedi la dreta; la dreta més a la dreta, a més. Si ser vegà és millor que menjar carn, quan ningú pot pagar moltes vegades ni tan sols la vedella, qui t’està dient que cal menjar vedella s’acaba quedant el vot. Estem en aquesta fase. Està molt malament menjar carn. Molt bé, però és que la meitat de la població no sempre pot menjar carn amb preu que té.
L’esquerra no podria defensar alhora les millores en salut, educació, qüestions socials i els drets de les minories?
És que si tu defenses tot això, elimines les minories. Si tothom té dret a sanitat, a educació, i ho té cobert, ja no hi ha minories, tots som iguals. És molt difícil dir “no m’insultis perquè jo em sento arbre i sóc un arbre i sóc una minoria” quan, en realitat, tots som persones. Què és el que som.
Ens governa una esquerra que creu que les identitats estan per sobre de les persones
A Trump el van cancel·lar a Twitter. Això va ser bo o dolent?
Jo no cancel·laria ningú. La gent ha de tenir llibertat d’expressió. No sé en quin moment se’ns ha girat la pinça per pensar que no hi ha llibertat d’expressió. No només això, sinó per creure’ns amb autoritat com per limitar la llibertat d’expressió dels uns sí i dels altres no. Si prohibim les lectures d’Amelia Valcárcel o altres feministes assenyalades, aquí o als Estats Units, on estan prohibint les lectures de J.K. Rowling en segons quins estats, si fem aquestes prohibicions, amb quina legitimitat moral tu diràs a Ron DeSantis que no pot fer una llista de 250 llibres prohibits a les escoles? Amb cap.
Però hi ha missatges d’odi que, en principi, s’han de prohibir.
Els missatges d’odi estan legislats. La legislació és la que és. Hi ha una legislació. Tu apliques la legislació i s’ha acabat. Jo no crec que Amelia Valcárcel, en cap dels llibres que he llegit, llanci cap missatge d’odi. No pot ser que jo vagi a la presentació del llibre de José Errasti (“Ningú neix en un cos equivocat”) a Rambla Catalunya i a fora hi hagi cinc furgones dels Mossos i ens facin sortir en files, protegits als dos costats, perquè vint-i-quatre fanàtics amenacen amb cremar-nos dins de la llibreria. Això no m’ho ha explicat ningú, és que jo era a dins.
El tema trans genera molta tensió. A la UAB, a la professora Juana Gallego les seves alumnes li van boicotejar les classes perquè la consideraven trànsfoba
Vaig fer un article també d’això de la Juana. És una barbaritat. Tu creus normal que la llibertat de càtedra no existeixi a les universitats? Aquest fanatisme parteix de les universitats. Et sembla normal que Silvia Carrasco no pogués fer classe a la universitat l’altre dia perquè hi havia catorze fanàtics amb una pancarta a dins amenaçant de pegar-la? Que la universitat no digués als de seguretat que els fessin fora i que ella no pogués fer classe? És com una distòpia.
I per què genera tanta virulència aquest tema?
Perquè hi ha molts diners al darrere. Perquè les minories estan de moda. Hi ha les farmacèutiques. Molt poder al darrere. Potser m’equivoco, però en el cas concret del trans això ha sortit quan sembla que nosaltres som considerades iguals a la societat i hi ha manifestacions feministes massives. Quan per primera vegada tenen lloc aquestes manifestacions feministes massives, diuen “hi posarem uns quants senyors, no sigui que això se’ns vagi de les mans, i aquestes tinguin algun poder”. Això ha perjudicat el feminisme. Primer li han posat una S que no acabem d’entendre les feministes. Aleshores ja són feminismes, i dins de feminismes hi cap tot. Si vas a una manifestació el 8M, hi ha dones amb els vegans, amb els malalts d’ELA, amb els malalts del càncer, amb els ancians, amb els desnonats… Aquests ja tenen el seu dia. I el que no se cita a les manifestacions del 8M és la dona treballadora, que és de fet l’única cosa que s’hauria de citar. Deixeu-nos respirar una mica.
Cadascú veu la voluntat cancel·ladora a l’altre? Els nacionalismes s’acusen mútuament de cancel·ladors.
A Catalunya tenim doble cancel·lat.
Els nacionalistes catalans acusen els espanyols de cancel·lar-los, els espanyols acusen els catalans…
Això no ho he vist mai. És a dir, jo l’única sensació que tinc és que els que l’1 d’octubre vam decidir quedar-nos a casa, perquè ens va semblar força al·lucinant votar en caixes de cartró enmig del carrer Aragó –va ser així literalment, ho vaig veure–, vam estar dos o tres anys sense poder ni sortir als mitjans, pràcticament ni parlar-ne. Potser m’equivoco, però jo no tinc la sensació que s’hagi cancel·lat mai cap pensament independentista. Mira Ponsatí! Ara ve a crear una altra llista. Meravellós. El victimisme també és una cosa força arrelada entre nosaltres. Que des del 1714 estem com plorant. Vas apostar a cavall perdedor. Què fem amb això?
Al periodista Albert Soler l’han cancel·lat a Girona. Cap llibreria vol que signi exemplars del seu llibre sobre Puigdemont el dia de Sant Jordi.
A mi, en mitjans de comunicació directament m’han dit: “no et traiem perquè no coincidim”. Hi ha editors que no s’han volgut ni llegir els meus textos perquè sóc Carmen Domingo. És a dir, que això m’ha passat a mi amb noms i cognoms.
Han cancel·lat “Cancelado”?
Sí. Televisió Espanyola, per exemple, sense anar més lluny, en un programa de prime time. A TV3, com que parlo en castellà i escric en castellà, ja no existeixo.
No sé en quin moment se’ns ha girat la pinça per pensar que no hi ha llibertat d’expressió
Però pots parlar català…
Sí, però com que no m’ho han preguntat mai, no m’hi han dut mai. He nascut a Barcelona, tinc gairebé trenta llibres publicats, però resulta que dec ser autora de Burgos.
En teoria, Televisió Espanyola és oberta. A Espanya hi ha un govern progressista.
Televisió Espanyola té molts programes que són de productores. I, a més a més, és que a mi la que m’ha cancel·lat és l’esquerra. És al·lucinant que, a mi, que tinc un perfil que no dóna cap dubte de si sóc de dretes o d’esquerres, m’han tret pràcticament de tots els mitjans, diguem, de la franja dreta, mentre que els de l’esquerra no només m’han tret sinó que m’han dit explícitament que no.
No se sent utilitzada per la dreta en donar-se aquesta diferència de tracte?
No, perquè jo el discurs no el vario, ni m’han fet variar-lo. Si a mi em diguessin “és que has de parlar bé de l’Església Catòlica o del PP”, òbviament no faria una entrevista. El PP també cancel·la. De tota manera, és una cancel·lació diferent. Estem barrejant conceptes entre censura, cancel·lació i llibertat de contractació. Això és una cosa que la gent hauria de conèixer. Canvia el color polític d’un ajuntament i, malauradament ,pot menys la qualitat cultural que la ideologia. I llavors hi ha una sèrie d’actors, una sèrie d’autors, una sèrie de textos que no hi entraran mentre que n’hi entraran dels altres. El problema no és només aquest, que també, el problema és que això ho han fet els altres anteriorment.
Com s’aconsegueix que Albert Soler pugui signar llibres a Girona per Sant Jordi a les llibreries de la ciutat?
Les llibreries haurien de primar l’autor davant d’allò que pensa. Em sembla una barbaritat que hagi de venir a Barcelona a signar. Però que no pugui firmar a Girona, que és d’on és, que a més treballava amb Puigdemont al diari, que eren com a col·legues… que això passi diu molt poc a favor del que són les llibreries. Però és que a Barcelona passa el mateix. Tu, aquí, vas a segons quina llibreria a fer segons quines presentacions i et diuen que no, que tenen cobert sis o vuit mesos. Que tu rius. Saps que això és no dir una mentida, però no és veritat.
Què la va impulsar a escriure aquest llibre?
El que volia és que la gent veiés d’on ve això, on va i sobretot on ens porta. És a dir, quina és la deriva en què ens estem ficant només per no quedar malament. Perquè això també està molt relacionat amb allò políticament correcte. Com diràs gras? Doncs perquè està gras. El perill de l’ús de la terminologia és força bèstia també. Els eufemismes, allò políticament correcte, això de no ofendre… I té més derivacions si et poses a estirar del fil. Ara no podem suspendre els nens. Com? No, no, perquè és clar, l’autoestima… I aleshores, tots passen de curs. Ah, molt bé, doncs això és meravellós! I què fem si tenim un cirurgià que sempre ha passat de curs i que t’ha de fer una cirurgia cardíaca? Això arribarà a extrems així.
No tinc sensació que s’hagi cancel·lat mai cap pensament independentista
Que canviïn la Constitució i en comptes de minusvàlids hi digui discapacitats sembla una bona idea
El que crec que està bé és que tinguin cobertes totes les necessitats les persones que tenen necessitats especials. Canviar el nom no resol el problema, que aquesta és la gran trampa també. El parany és que després tu demanes una ajuda i no en tens. Jo tinc un cosí que va amb cadira de rodes i se les ha hagut d’anar comprant totes. No es tracta de canviar els noms per ser políticament correctes; es tracta de resoldre els problemes. Llavors, després quan tinguem el problema resolt, hi ha un munt de temes a la Constitució espanyola que també els hauríem de donar la volta i no se li acudeix a ningú, perquè no és políticament correcte.
Diu que la cultura de la cancel·lació està més difosa al món anglòfil però que aquí va guanyant terreny…
Som imitadors en comptes de creadors. Si ho fan als Estats Units o al Regne Unit ens sembla tot bé. Ve Judith Butler i ens diu, guau, i tothom, ah, fixa’t quina gran frase! I dius: caldria llegir el llibre sencer per adonar-se que potser no és tan gran frase. El primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha criticat també la cultura de la cancel·lació. Van canviant coses. Moltes parts d’aquesta cultura de cancel·lació vénen totes directes de les universitats postmodernes. “Ho diuen a Seattle. Home, si ho diuen a Seattle, com ho discutirem?! Va passar a Nova York. Home, si passa a Nova York, com no ens semblarà bé?!”. Repetim per osmosi, sense parar-nos ni tan sols a reflexionar que potser és una barbaritat. Hem d’esperar que anul·lin totes les lleis trans que hi ha als països occidentals per adonar-nos que això perjudica la infància? Potser haurem d’esperar-nos a això o a que hi hagi disset famílies que posin una denúncia a la sanitat pública.
Assenyala, però, que les universitats de Stanford i Chicago han impulsat un manifest que molts acadèmics han signat reclamant llibertat d’expressió i de càtedra…
A poc a poc, però si això ho compares amb la força que tenen els altres, no arribes enlloc. El problema segueixen sent els diners. Com sempre.
Al llibre hi ha moltíssims exemples de cancel·lacions. Quines li semblen les més absurdes, les més exagerades?
Hi ha molta ximpleria. Deixarem de menjar conguitos perquè a la imatge dels conguitos hi ha un negre? El problema potser el tens tu, que et creus que t’estàs menjant un negre. No crec que el senyor que dissenyés els conguitos ho veiés així. Suprimirem El que el vent s’endugué perquè a la pel·lícula hi surt una negra que fa de negra esclava? Posem la sireneta negra perquè així aconseguim que la sireneta sigui inclusiva? La pregunta hauria de ser a l’inrevés. Hi ha alguna cosa associada a la cancel·lació que creguis que té sentit? No.
Els ciutadans de pell blanca som responsables dels abusos que es van cometre a Amèrica Llatina quan la conquesta, o al Congo quan era una colònia belga o a l’Àfrica en general?
Tu no ho sé, però jo no, perquè jo tinc tota la família aquí. López Obrador probablement sí, perquè els seus avis o els seus besavis van haver de ser dels que van matar indis. Potser la revisió és a la inversa. No es pot revisar la història així. A més, és ser un desconeixedor perfecte de la realitat històrica del seu país quan m’acusa a mi del que va fer ell.
A la televisió mexicana segur que la cancel·len.
A la televisió mexicana, a l’argentina i a tot arreu, sí.
Escriu que el panorama és desolador però no irreversible
Irreversible no, vull pensar, però reversible a curt termini? Sens dubte no.
A TV3 no existeixo perquè escric en castellà i a TVE m’han cancel·lat en un programa de prime time
Anem malament
Sí. Per millorar la situació, els que cancel·len haurien de ser conscients que el que fan és una cancel·lació. I només ho són quan els passa a ells. Hi ha hagut mitjans de comunicació que han cancel·lat gent i que després, quan li ha tocat a un periodista seu, sí que els ha semblat malament. Hi ha hagut un parell de denúncies d’assetjament recentment en un mitjà i se n’ha hagut d’anar un periodista que s’havia dedicat a cancel·lar gent a dojo. En la mesura que els passi el mateix a ells potser s’atura, però serà complicat.
Cita el cas d’empreses que han fet fora persones, que les han cancel·lat, però que després les han perdonat.
Tu pots tenir una ideologia determinada treballant en una empresa o has de tenir la ideologia de l’empresa?, pregunto. En teoria hauries de tenir llibertat de pensament, no? i que això no et penalitzi si tu fas bé la teva feina. Una altra cosa és incórrer en delictes. Però, per opinar? És que, de debò, és molt increïble que per opinar passin aquestes coses. Joaquín Reyes, en un acte amb molt de públic, va dir que no existia la cultura de la cancel·lació, que eren crítiques als còmics. Un dibuixant britànic es va suïcidar fa uns dies perquè el van cancel·lar després de la denúncia a xarxes d’una noia que va dir que l’havia assetjat. És clar que existeix la cultura de la cancel·lació i si Joaquín Reyes no és capaç d’adonar-se’n i té un auditori que aplaudeix sense discutir-ho és molt difícil que això es resolgui.
¿Aquesta actitud de l’esquerra líquida afecta els votants tradicionals d’esquerres?
La gent d’esquerra normal, és a dir la que no és cancel·ladora, o deixarà de participar en votacions o buscarà una sortida d’un altre estil, perquè si ets una mare amb dos fills i no arribes a final de mes o, pitjor, un pare amb dos fills que no arribes a final de mes, què fas?
Una ajuda social no?
Mira què està passant amb Vox. Molts dels votants de Vox vénen d’aquesta esquerra desenganyada. El votant aquell que oscil·la, que pot votar Ciutadans, que segons com pot votar el PSC, aquí potser no voten Vox i voten el PP, però les pujades i baixades de Vox tenen molt a veure amb aquestes bestieses.
L’esquerra ho té complicat, doncs
Tu ara dius que cal votar un partit a l’esquerra del PSOE i et surt el nom d’algun partit?
Sumar? Podem?
Sumar està immers en aquestes bestieses. Sumar està més preocupat per abraçar-se, estimar-se… Està molt bé abraçar-se però resolguem primer el menjar, la feina, la sanitat, l’educació, i després ja ens abracem tots i tot molt bé. Però, és clar, si les prioritats no són mai les reals, les materials, ve una representant de VOX de Leganés i diu que donarà menjar a tots els que passin gana i no tinguin el subsidi cobert.
I que siguin espanyols
És clar, però, de tota manera, VOX també s’ha encarregat de tenir immigrants a les seves files, perquè tampoc no és una cosa d’immigració. És una cosa de rics i pobres.
Molts dels votants de VOX vénen de l’esquerra desenganyada
Malament ho pinta
És que això va en caiguda lliure. Tinc poques esperances, la veritat, ho he de dir.
Però deia que el predomini de la cultura de la cancel·lació no és irreversible
No, però no pas a curt termini. El Defensor del Poble, igual. S’oposa a la modificació de la Llei Trans que ha aprovat Ayuso. Jo no la votaria mai a ella o al PP, però el canvi que proposa a la Llei Trans només és que cal un facultatiu per iniciar l’hormonació i que en els menors d’edat no es pot iniciar. Et sembla això una bogeria?
¿Ens haurem de resignar a tenir Trumps i altres líders afavorits per aquesta claudicació de l’esquerra davant de la cultura de la cancel·lació?
Jo crec que sortirà Trump amb tota seguretat, i bona part de la culpa la tindrà Biden.
Per cancel·lador?
Per cancel·lador i perquè té unes prioritats… això d’Israel, per exemple. És més, sóc de les que creu que potser Rússia i Ucraïna no estarien en guerra en aquest moment si hagués estat Donald Trump de president. S’ocuparia de la tanca de Mèxic i de les seves cosetes. Ara ho dius i sembles de dretes, però l’únic president dels Estats Units que no ha ficat el país en cap guerra és Trump. L’esquerra dels Estats Units no anirà a votar. Espera’t aquí la bufetada de les europees. Ja s’ha vist a les gallegues. El canvi, al meu entendre, no és tant perquè la dreta ho estigui fent bé, perquè a la vista està que els líders de la dreta tampoc no són ments privilegiades, sinó pels despropòsits que està provocant l’esquerra. Aquest és el gran drama
I això té a veure amb la cultura de la cancel·lació?
Totalment, perquè bona part de la política que aplica l’esquerra segueix aquests criteris.
Catalunya Plural, 2024 
