La XIV Legislatura catalana començava amb fortes expectatives: semblava que, per fi, es podria comptar amb un període de quatre anys de governança. Cal recordar que al seu inici, la primavera de 2021, tot just començàvem a restablir-nos del cop dur per a tota la societat, i també per a les relacions de cooperació internacional, que va suposar la COVID-19. Albiràvem la sortida del malson de la pandèmia i ens disposàvem a refer els vincles a terreny amb les nostres sòcies del Sud Global. Era també el moment de consolidar la política pública de cooperació, com a eina del tot necessària i imprescindible, encara que sabem que no suficient, per contribuir a la defensa i promoció dels drets humans i la pau arreu del món.
En aquests gairebé tres anys de legislatura –després d’un llarg i tortuós procés, inclosa una crisi de govern i canvi d’equip en la Conselleria– s’ha pogut assolir finalment un consens social i un acord polític majoritari per l’aprovació del nou Pla director 2023-2026, que marca les línies generals de la cooperació catalana. El nou equip recollia les demandes socials: el compromís d’assolir el 0,7% dels recursos propis l’any 2030; avançar en la desburocratització dels procediments administratius de les subvencions; apostar per una cooperació feminista; iniciar els treballs per a desenvolupar una política de pau o Pla País de Pau, així com una Estratègia d’Educació Global demandada per la societat civil des de fa anys. D’altra banda, tot semblava indicar que en aquesta legislatura, per fi, es podria aprovar la Llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, pel que la societat civil està treballant-hi de valent des del 2015.
I quan menys ens ho esperàvem: nova estroncada de legislatura! Les polítiques de Justícia Global (pau, cooperació, drets humans) es coordinen i s’operativitzen des del Departament d’Acció Exterior. Des de la seva creació, el gener de 2016, aquesta àrea de govern ha tingut sis persones diferents en el càrrec i cap d’elles hi ha estat més de dos anys: Raül Romeva la va liderar durant 19 mesos (gener 2016 – octubre 2017); Ernest Maragall només 6 mesos (maig – novembre 2018); Alfred Bosch durant 16 mesos (novembre 2018 – març 2020); Bernat Solé va exercir el càrrec 14 mesos (març 2020 – maig 2021); Victòria Alsina per un període de 17 mesos (maig 2021 – octubre 2022) i Meritxell Serret, qui porta al càrrec des de fa 18 mesos (octubre 2022).
Aquesta situació d’inestabilitat i incertesa constant impossibilita a l’equip de torn desenvolupar polítiques públiques que permetin donar estabilitat i continuïtat a allò que s’inicia. Dit d’una altra manera, polítiques de país. Si es mira amb certa perspectiva, com que el timó passa per tantes mans, el resultat és com si no hi hagués ningú al timó. Aquesta manera de fer genera una forta inseguretat a les entitats, ja que es fa molt difícil treballar amb visió estratègica, programar accions a mig i llarg termini i consolidar equips humans per a dur-les a terme.
La convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya el proper 12 de maig ha tornat a truncar tots aquests processos de treball i incidència que teníem en marxa, tant amb el Govern com amb el Parlament. D’entrada s’ha aturat l’elaboració de la política de pau que es preveia dur a terme enguany a través del Fòrum Català per la Pau i que tot just s’acabava d’anunciar el passat 14 de febrer al Parlament, així com el compromís que el Pla País amb què es materialitzaria s’aprovés solemnement en seu parlamentària.
També veurem fins a quin punt es podran continuar els treballs encetats amb la Generalitat per a simplificar i harmonitzar formularis de convocatòries, a fi de desburocratitzar els procediments administratius que col·lapsen equips humans, tant del Nord com del Sud Global. Un altre procés que queda a mitges és el d’implementació de la cooperació feminista des del propi Govern, així com la seva articulació amb els diferents agents socials, que fa temps que estem apostant per aquesta nova perspectiva emancipadora i construïnt-la de forma col·laborativa amb les nostres organitzacions sòcies del Sud global.
De la mateixa manera, s’ha parat per segona vegada l’aprovació de la Llei de la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Aquesta proposició de Llei estava en el tram final del seu debat parlamentari i a punt de ser aprovada, just en un moment en què s’havien assolit valuosos consensos amb majories prou sòlides, fruit de molts mesos de treball entre els grups parlamentaris i les organitzacions socials. Aquesta iniciativa pionera al món ja va decaure amb l’avançament electoral de les anteriors de l’any 2021 i les comunitats i pobles del Sud Global porten més de nou anys en espera de la seva aprovació. Per tal que ara s’aprovi caldrà tornar a començar el procediment corresponent, per tercera vegada.
També queda en stand by el compromís de l’actual Govern en funcions de desenvolupar l’estratègia d’Educació Global, amb mesures destacades com l’acord interdepartamental entre els Departaments d’Educació i d’Exteriors per impulsar un programa que permeti desplegar l’educació per a la justícia global al currículum escolar, aspectes en els quals s’havia avançat molt els últims mesos.
Paral·lelament a tots aquests temes oberts, havíem avançat molt en temes pressupostaris. En relació a la nostra demanda històrica del 0’7 del pressupost, enguany el Govern afirma que s’assolirà la fita del 0,28% prevista per al 2024. Tanmateix aquesta xifra, que puja respecte l’any passat, ho fa a través d’un “apunt comptable”, ja que s’inclouen activitats que els diferents departaments venien fent, i que fins ara ningú havia cregut que es poguessin considerar com a cooperació internacional. Es tracta doncs d’un percentatge d’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD) sense increment real de despesa i a més, i per primer cop, trenca un compromís històric segons el qual les ONG gestionàvem el 50% de l’ajuda catalana, aspecte que considerem preocupant quan el teixit social de la cooperació catalana som històricament els principals impulsors d’aquesta política, i una de les seves senyes d’identitat.
Per al sector va ser una gran notícia que el Govern manifestés la voluntat de modificar la Llei de cooperació al desenvolupament, que data del 2001, per incloure el compromís actualitzat d’assolir el 0,7% dels ingressos corrents no condicionats l’any 2030 (l’actual llei fixa com a termini per assolir el 0,7% l’any 2010), i incloure a més la fórmula de càlcul que vam consensuar (l’increment gradual del pressupost un 0,07 punts cada any), contemplant fins i tot mesures per a possibles escenaris de pròrroga pressupostària. Aquesta modificació hauria estat un pas important en la consolidació d’aquesta política pública, però lamentablement queda també pendent per a la propera legislatura.
Acomiadem per tant la legislatura, i acomiadarem el 2024, amb molts interrogants sobre com concretarem el desplegament de les polítiques públiques de cooperació que planteja el Pla director 2023-2026. Per això ens sembla una prioritat inajornable per al proper període treballar de forma concertada per assolir un ampli acord, en primer lloc entre els diferents actors de la cooperació catalana –representats principalment en el Consell de Cooperació–, i, en segon terme, entre la majoria més ampla possible dels grups polítics del Parlament.
Necessitem responsabilitat i compromís per part dels grups polítics. Responsabilitat amb la ciutadania per saber trobar punts de consens i capacitat d’entesa i diàleg entre els diferents grups per a desenvolupar el seu mandat, però a l’hora per mirar més enllà de la legislatura. Compromís per a donar estabilitat i desenvolupar polítiques públiques de forma concertada i transparent amb la societat civil.
Necessitem tenir un full de ruta previsible, que permeti treballar planificadament i amb qualitat, i que doni certeses a les institucions governamentals i no governamentals del Sud Global amb qui cooperem. No és un luxe, és una necessitat ineludible per sortir de la precarietat i assolir el creixement necessari de les capacitats de tots els actors de la cooperació catalana, començant per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Ens cal per ser socis i sòcies confiables, previsibles i capdavanteres en el nostre compromís amb els immensos reptes globals que afronta la comunitat internacional. I no només això, sinó per fer-ho amb la qualitat i la innovació que ens hem d’auto exigir. Del costat de les entitats, mà estesa a tothom durant tota la legislatura per a treballar-hi amb el mateix grau de responsabilitat i compromís que demanem.
Catalunya Plural, 2024 
