Alicia Romero (47) és l’actual portaveu del PSC i la número 2 en les llistes electorals de les properes eleccions al parlament de Catalunya. És diputada des l’any 2012. Romero parla ràpid, gairebé de memòria. Preguntada sobre els possibles pactes electorals té clara que la prioritat és “un acord d’esquerres”, però, alhora, no es tanca a pactes amb ningú exceptuant “l’extrema dreta de VOX i Aliança Catalana”. Creu que el català ha de “seduir” per tal de recuperar el seu pes, i que a Catalunya no es compleix el principi d’ordinalitat: “Catalunya és la tercera comunitat en aportar la tretzena en rebre”.
El dia 12M és molt probable que el Partit Socialista surti com a guanyador de les eleccions, però necessitarà pactar per arribar a la presidència. Els Comuns, per exemple, ja han fet explícit la seva voluntat de formar un tripartit amb Esquerra Republicana i el PSC. Quina és la seva preferència?
La nostra prioritat és governar, i poder fer-ho sols. Ara bé, veurem què diuen els 12M els ciutadans. Nosaltres sempre hem dit que els únics amb els quals no pensem ni pactar ni dialogar és amb l’extrema dreta, en aquest cas representada per Vox i per Aliança Catalana. Ara veurem quins són els resultats, a qui donen confiança els ciutadans, i quina lectura s’ha de fer d’aquests resultats per veure.
De cara al seu electorat no creu que tindria un interès, en saber si hi ha una preferència entre, per exemple, un govern tripartit o un govern amb Junts per Catalunya?
Nosaltres sempre hem dit que preferim governs progressistes i d’esquerres. Crec que ho estem fent a la ciutat de Barcelona i a molts municipis. També és veritat que en alguns municipis governem amb Junts perquè, a vegades, si el projecte de municipi el comparteixes més amb un partit, cal sumar plegats. Però, d’entrada, nosaltres sempre preferim projectes d’esquerres.
Sempre hem dit que preferim governs progressistes i d’esquerres
Segons el CEO, la principal preocupació dels catalans i les catalanes és la sequera. Vostès han sigut crítics amb la gestió d’Aragonès al respecte. Què hauria fet diferent?
Bé, nosaltres hauríem invertit en infraestructures del cicle de l’aigua en els darrers deu anys.
Li pregunto, però, què és el que haurien fet vostès durant aquesta legislatura.
Inversions. El problema que ha tingut aquest govern, no només aquests tres anys — perquè és que jo vull recordar que Esquerra Republicana governa des de l’any 2015 —, és que teníem dades que ens deien que podíem patir sequeres perquè el canvi climàtic no és una cosa d’ahir. Per tant, calia planificar unes inversions perquè no hàgim de dependre del cel i de la pluja. I això no s’ha fet. Hem estat despistats amb altres coses durant aquests deu anys. I, en conseqüència, li podem retreure això a tant a ERC com a Junts per Catalunya. Encara no hem posat en marxa la planta regeneradora d’aigua del Besòs, que es va també va aprovar fa un any i mig. I després, la gestió que s’està fent de la sequera, quan ja la tenim aquí, també molt millorable. Molt millorable. Estem escoltant com alcaldes es queixen d’aquesta proposta de decret que fa el govern sobre les piscines privades…
Què farien vostès amb les piscines privades?
Les piscines consumeixen el 2% de l’aigua de boques i de l’ús domèstic. El 2%. I estem focalitzant el problema amb les piscines. I aquest no és el problema que té d’aigua Catalunya. Nosaltres el que faríem és parlar amb el sector. I parlar primer amb el sector del turisme, amb el qual la Generalitat no ha tingut diàleg. I parlar amb els Ajuntaments. Això és el primer que faríem. I a partir d’aquí, trobar un acord.
L’any 2022 va ser l’any que van arribar més persones emigrades a Catalunya des que hi ha seqüències històriques. Les competències en immigració, estrangeria i el dret d’exili òbviament són exclusives de l’Estat, descrites en l’article El 149.2. Junts per Catalunya va fer una proposta que vostès van rebutjar demanant la transferència d’aquestes competències. Quina és la seva proposta? Creu que el marc normatiu de l’Estatut és suficient per gestionar la política migratòria?
La immigració és una realitat, no només a Catalunya, sinó a Espanya, Europa, i al món. La gent es mou i a Barcelona hi ha un 30% d’expatriats, és a dir, de gent que ve a treballar aquí. Molta d’aquesta immigració genera riquesa, per tant, la diversitat també és positiva. Llavors, el que diem és que s’ha de gestionar bé i que la persona que arriba a un territori ha de saber que té uns drets i que té unes obligacions. Entre tots hem de facilitar aquesta arribada. I això ja es fa a l’escola, amb la llengua, es fa en l’àmbit educatiu, en l’àmbit sanitari, etc. Però nosaltres el que creiem és que no es pot viure ni veure la immigració des d’un punt de vista negatiu. És una oportunitat.
És molt difícil que les competències d’immigració es traspassin a les comunitats autònomes, perquè aquí hi ha tema de fronteres i hi ha, primer, una política comuna també a la Unió Europea, per tant, no té gaire sentit que això sigui així. El que hem de fer entre tots és procurar que aquesta immigració, que respecti, que se li respectin els drets i que compleixi unes obligacions. Com tothom.
És molt difícil que les competències d’immigració es traspassin a les comunitats autònomes
Quina és la diferència entre expatriat i immigrat? Perquè ha utilitzat els dos conceptes.
Doncs ara no sé ben bé què dir-li. És que l’altre dia vaig llegir un informe on sortia aquesta paraula i potser ha estat per això que l’he dit.
Durant l’any 2017, en aplicació de l’article 155, es van tancar algunes de les delegacions de la Generalitat a l’exterior, que després es van reobrir l’any 2018. Quina és la seva política respecte al cos de delegacions catalanes?
Nosaltres hem votat sempre a favor de les delegacions, perquè em sembla que Catalunya ha de tenir una bona xarxa a l’exterior. El que sempre hem dit és que s’ha d’analitzar quina és aquesta xarxa i després veure si es pot coordinar amb totes les oficines que tenim, tant les comercials i com les oficines d’Acció. Probablement hauríem de tenir un mapa i potser racionalitzar-les, perquè en molts països tenim diverses oficines, i de manera conjunta podríem maximitzar els resultats que obtenim.
Sobre el finançament: ERC va fer una proposta de finançament singular, amb la intenció de gestionar la totalitat dels tributs i després aplicar un fons de redistribució, de compensació amb la resta de l’Estat. Què li sembla aquesta proposta? I quina és la proposta del Partit Socialista de Catalunya?
El que hem llegit d’aquest document ens sembla poc concret. Quan parla del fons de solidaritat no diu com calcularia aquest fons i de quant seria aquest fons. Nosaltres estem a favor que puguem desplegar l’Estatut. L’Estatut el que diu és que través de l’article 204 es pot desenvolupar un Consorci Tributari paritari entre la Generalitat i l’Estat en què recaptin i gestionin tots els impostos que es generen a Catalunya.
Evidentment, no amb tota la capacitat normativa com diu ERC. Nosaltres creiem que s’ha de treballar perquè no hi hagi dúmping fiscal en cap comunitat autònoma. Per tant, creiem que hi ha d’existir un sostre que no es pugui superar, perquè no té cap sentit que ens estiguin fent competència deslleial a Madrid per l’impost de successions.
Cosa que ja està passant…
Això està passant, i nosaltres hi volem lluitar en contra. I si ara tu agafes i a sobre tens tota la capacitat normativa, doncs evidentment això encara pot passar més. No volem que això passi i que Catalunya sigui Andorra. Per tant, nosaltres el que creiem és en una convergència major dins del marc europeu, i que respongui a un model més federal on puguem tenir més capacitat de finançament. Desenvolupem el Consorci Tributari i intentem aconseguir més recursos, perquè som els tercers a donar i els catorzens a rebre. Segons el principi d’ordinalitat, hem de rebre més recursos i gestionar millor els que ja tenim.
Després d’aprovar-se la llei que regula els preus dels lloguers, estem veient que hi ha una via d’escapament mitjançant els lloguers temporals, que ja representen al voltant d’un terç del total de contractes de lloguer. Creu que s’ha d’actuar per a revertir aquesta situació? I si és així, de quina manera?
És obvi que s’han de regular els habitatges turístics. En aquests moments no tenen una regulació clara, no hi ha una llicència. El que fan és una comunicació prèvia i una autorització de la Generalitat, però no hi ha una revisió d’aquest habitatge, ningú l’inspecciona. Per tant, s’ha de regular això. Ha d’estar regulat. El que nosaltres també diem és que aquesta regulació que ha de tenir un marc català, ha de respectar l’autonomia municipal. I, per tant, que cada ajuntament, en funció del seu model de municipi decideixi, quin tant percentatge d’habitatge d’ús turístic té el municipi en funció també de la seva realitat. Per altra banda, els darrers deu anys s’han fet molt pocs habitatges i s’ha construït molt poc habitatge públic. Una de les coses que haurem de fer és construir molt més habitatge públic amb col·laboració pública o privada per realment tenir un parc d’habitatges molt més ampli de lloguer.
Hem de rebre més recursos i gestionar millor els que ja tenim
Li faig la darrera pregunta sobre immersió lingüística perquè, com sap, l’ús del català decreix entre la població, especialment entre els més joves, ja que entre la població de 15 a 34 anys ha decaigut 18 punts en els darrers anys. Li preocupa aquesta situació?
Sí, evidentment que ens preocupa aquesta situació del català. Nosaltres el que diem amb el tema del català és que tothom, tots els nens i nenes, quan surten de l’escola, de l’educació obligatòria, han de conèixer i han de tenir els coneixements de català i de castellà. Per tant, han de sortir amb aquestes dues llengües apreses. Són les nostres llengües oficials, òbviament. Ara, el problema no és a l’escola. A l’escola ja aprenen. El problema és després. És l’ús social que fan de la llengua. I és obvi, com diuen els estudis, l’ús social del català s’ha anat perdent. I aquí, nosaltres insistim, durant massa temps no s’ha fet la feina.
Què s’ha de fer, doncs, per revertir-ho?
Tenim una corporació catalana de mitjans audiovisuals que ha de fomentar clarament tota l’oferta audiovisual en català. Perquè els nostres infants, bàsicament, el que fan és alimentar-se a través de plataformes. Perquè el que no podem és obligar a ningú a parlar català. I això és una cosa que hem de fer. El que hem d’intentar és que el català sedueixi per tal que sigui una llengua vehicular en tots els àmbits de la societat. El problema és fora de l’escola.
Visualitza aquí el Test de preguntes ràpides realitzat a cadascun dels candidats i candidates entrevistats.
Catalunya Plural, 2024 
