La PAH, el Sindicat de Llogateres, la FAVB, l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la Xarxa d’Economia Social (XES) i l’Observatori DESCA han presentat deu mesures clau per viure en una Catalunya amb dret a l’habitatge digne i assequible amb la Casa Orsola, un emblemàtic bloc en lluita de Barcelona contra l’especulació com a teló de fons.
Segons les entitats que són una representació en si mateixes, de les diferents problemàtiques que patim com a societat entorn de l’habitatge i que encapçalen les principals lluites socials per posar-hi fi des de diferents vessants, es tracta ”d’unes mesures concretes i possibles pel dret a l’habitatge digne i assequible a Catalunya que el nou govern i el Parlament sorgits de les eleccions del 12 de maig han de posar en marxa per capgirar la situació d’emergència habitacional que pateix el país”.
Si volem viure dignament i tenir un sostre on fer-ho, cal deixar enrere el model actual que ens ha portat a una situació de misèria i desigualtat insostenible en tots els sentits. Els seus efectes s’han manifestat en l’angoixa dels desnonaments –tot i les lleis catalanes, l’escut social i les vagues de l’Administració de Justícia, durant l’any 2023 a Catalunya es van produir 20 desnonaments al dia–, en la pobresa energètica que pateixen milers de famílies, en la normalització que hi hagi persones vivint al carrer mentre hi ha milers d’habitatges buits, en la por que pateix una gran part de la població per no poder assumir l’increment del preu de l’habitatge, en què les persones sense papers siguin excloses del parc públic d’habitatge, en els costos insostenibles del lloguer o la hipoteca.
Les entitats denuncien que “s’han anat posant pedaços en forma de polítiques d’habitatge totalment insuficients, que no són més que un fracàs institucional que cal revertir com a primera prioritat els anys vinents”.
Una de les primeres problemàtiques que s’exigeix posar-hi fi és el sensellarisme i la vergonyosa llista d’espera de les meses d’emergència activant un pla de xoc que la posi a zero i garanteixi el reallotjament en habitatges dignes amb caràcter d’urgència i deixar de fomentar el reallotjament en pensions per temps indefinits i inassumibles.
Un pla de xoc que ha d’anar acompanyat de garantir l’accés als recursos públics d’habitatge a totes les persones migrades, actualment excloses, i sancionar aquells que exerceixen el racisme immobiliari.
En termes de sancions, actuar amb contundència amb la seva aplicació per obligar als propietaris que incompleixin les lleis de regulació de preus del lloguer, als que incompleixin l’obligació d’oferir un lloguer social a famílies vulnerables o renovar-los com a mesura per evitar desnonaments com dictamina la llei catalana antidesnonaments i contra la pobresa energètica catalana. Llei que també cal implementar com cal, de manera ferma i valenta a l’hora de plantar cara a les energètiques per garantir l’accés a l’aigua, a la llum i al gas a tota la població evitant els talls de subministraments, avui dia il·legals.
Posar en funcionament immediatament el decret llei de lloguers de temporada i d’habitacions. Mentre no estigui garantida la primera residència a tota la població, prohibir el lloguer turístic i aplicar mesures antiespeculatives i contra l’expulsió residencial urbana i rural. Al mateix temps que es blindi el patrimoni públic d’habitatge, evitant la seva pèrdua i recuperar els habitatges buits, sigui via expropiació o cessió obligatòria gratuïta, dels grans tenidors i fons voltor per a lloguers socials i augment del parc públic d’habitatge ara inexistent, amb una llista de 86.876 sol·licitants d’un pis d’habitatge protegit.
El parc d’habitatge públic, també cal augmentar-lo amb una major inversió en polítiques d’habitatge i estenent i consolidant a totes les ciutats catalanes la reserva del 30% en noves construccions i rehabilitacions per generar habitatge protegit en sòl urbà. Aquest augment del pressupostos en habitatge ha de servir per implementar un programa ambiciós que abordi la despoblació i faciliti l’arrelament a l’entorn rural amb actuacions específiques que garanteixin el dret a l’habitatge.
Més enllà d’accedir a un habitatge via lloguer o compra, cal impulsar noves formes d’accés que combateixin l’especulació i les lògiques especulativas com és el cas del cooperativisme d’habitatge en cessió d’ús i fórmules amb control comunitari, buscant l’assequibilitat del model mitjançant inversió, finançament, mesures fiscals i legals.
Les entitats promotores d’aquestes mesures consideren que “els drets no es poden segmentar o aïllar i l’accés a l’habitatge és la porta a altres drets fonamentals. No tenir habitatge implica no poder construir un projecte de vida digna”. Cal saber si el futur Govern donarà resposta a les necessitats habitacionals de la població catalana o si donarà resposta als interessos dels fons voltors. Tindrem un Govern a favor de la gent i del dret a l’habitatge o a favor de l’especulació?
Aquestes mesures i el manifest que les recull, de moment compta amb el suport de la Plataforma Regularización Ya!, Plataforma Stop Hard Rock, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Las Kellys, la CONFAVC, Ecologistes en Acció de Catalunya, Aigua és Vida i Pirineu Viu.
Catalunya Plural, 2024 
