El passat 19 d’abril va començar la votació més gran de la història mundial: les eleccions generals índies. Estan convocades a votar 968 milions de persones, més que mai, i el procés electoral durarà més d’un mes. El primer ministre Narendra Modi, líder del partit nacionalista hindú Bharatiya Janata Party (BJP), aspira a un tercer mandat després d’una dècada en el poder, en la qual ha impulsat un nacionalisme hindú cada vegada més radical.
Hi ha seriosos dubtes sobre la netedat d’aquestes eleccions, però no per la seva magnitud, sinó per la repressió del govern contra els seus detractors i el creixent control partidista de l’Estat. “La independència d’institucions com la Comissió Electoral està en dubte”, alerta per videoconferència Ashish Kothari, un dels principals activistes socials i mediambientals del país. “El dret a dissentir, a tenir uns mitjans de comunicació independents, l’espai de la societat civil… tot això s’està enfonsant”. Diversos organismes internacionals certifiquen el retrocés democràtic de l’Índia. Per exemple, l’institut suec Varieties of Democracy ja no qualifica el país com una democràcia, sinó com una “autocràcia electoral”. Teresa Segura-Garcia, professora d’Història Moderna de l’Àsia del Sud a la Universitat Pompeu Fabra, coincideix: “la democràcia índia està en perill”.
Modi controla els principals mitjans de comunicació a través d’una xarxa d’oligarques pròxims al poder i ha endurit la repressió contra partits polítics i moviments socials. El 2022, Gautam Adani, un dels homes més rics d’Àsia i amic del primer ministre, va comprar la cadena de televisió NDTV, una de les poques que encara eren crítiques amb Modi. El govern ha congelat els comptes del Partit del Congrés i al març va ser detingut l’opositor primer ministre de l’Estat de Delhi, acusat de corrupció. També s’ha desvelat recentment que el govern va afavorir empreses que van realitzar donacions multimilionàries anònimes al BJP.
L’avenç imparable del nacionalisme hindú
Modi sembla disposat a forçar les costures de la democràcia índia per evitar que ningú s’interposi en el camí del seu projecte polític: l’hinduvta’, que es podria resumir en “Índia per als hindús”. El popular primer ministre dissimula cada vegada menys el seu projecte supremacista, que pretén sotmetre les minories religioses –especialment els musulmans, que representen el 14 % de la població– a la majoria hindú, acabant amb el secularisme de l’Estat indi. “El BJP és el braç polític d’una organització molt més gran, la Rashtriya Swayamsevak Sangh (RSS), que ha permeat molts aspectes en la vida del país”, explica Segura-Garcia. “El RSS neix en el període d’entreguerres, a partir d’uns ideòlegs inspirats pel feixisme italià i el nacionalsocialisme alemany”.
Al llarg de la seva història, el RSS ha impulsat nombrosos pogroms contra la minoria musulmana. El mateix Modi va tenir prohibida l’entrada als Estats Units durant anys per facilitar o instigar uns atacs antimusulmans que van provocar prop de 2000 morts el 2002, quan era primer ministre de l’Estat de Gujarat, mentre que centenars de milers de musulmans van ser expulsats de les seves cases per fanàtics hindús, sovint lligats al BJP.
Lluny de penedir-se del seu turbi passat, Modi continua enarborant el nacionalisme hindú com a principal bandera electoral. Al gener, va obrir la precampanya inaugurant un temple al lloc on una mesquita va ser destruïda per radicals hindús el 1993, en un altre gest de desafiament a la minoria musulmana. Però les agressions no són només simbòliques. El mes passat, el primer ministre va anunciar que ressuscitaria la Llei d’Esmena de Ciutadania, que facilita la nacionalització d’hindús arribats d’altres països a l’Índia, però exclou els musulmans. En un dels primers actes de campanya, Modi va qualificar els musulmans indis d'”infiltrats”, unint-se a la retòrica islamòfoba d’altres líders del seu partit, que han arribat a incitar al genocidi de la població musulmana. Malgrat la greu deriva racista, durant els seus llargs anys en el poder Modi ha estat cortejat per líders occidentals com Joe Biden o Emmanuel Macron, més preocupats per contrarestar l’ascens de la Xina que pel futur dels 200 milions de musulmans indis o del règim democràtic.
Fins i tot la proposta de Modi de canviar el nom oficial del país, de l’Índia a Bharat, respon al seu identitarisme hindú. “Aquest canvi a Bharat evoca un passat indi previ a la presència musulmana”, explica Segura-Garcia, encara que el govern ho va presentar com un gest de ruptura amb el passat colonial. En realitat, “els activistes de l’hinduvta’ van tenir un paper dubtós amb l’arribada de la independència. Gandhi va ser assassinat per un activista del RSS”, recorda la historiadora.
Una economia en creixement, però desigual
El govern Modi ha combinat la seva retòrica nacionalista amb unes polítiques econòmiques neoliberals heretades del Partit del Congrés, que el 1991 va abandonar l’intervencionisme estatal de les dècades anteriors. Avui, l’Índia és el país del món amb major creixement del PIB i s’ha convertit en la tercera potència econòmica global, però la desigualtat creix i la pobresa és generalitzada: el 24% de la població és analfabeta i un 17% pateix desnutrició.
Les taxes d’atur són “les més altes de la història de l’Índia, especialment entre els joves”, denuncia Ashish Kothari. “El govern ha fet algunes coses bones en benestar social, però si mires als grups més marginats, la situació és pitjor”, sentencia l’activista, coautor o coeditor de més de 30 llibres de temes de desenvolupament i ecologisme. “La diferència entre rics i pobres ha crescut”, denuncia. Modi deu part de la seva popularitat als programes d’ajudes impulsats pel seu govern, però Khotari lamenta que aquestes polítiques són més caritatives que de garantia de drets. “La salut pública ha declinat, els nivells de l’educació també”. El balanç també és negatiu en “el front ecològic”, com ho anomena el veterà activista: “totes les lleis mediambientals dels anys 70 i 80 han estat debilitades en els últims deu anys, per exemple amb relació a la desforestació o l’obertura a la mineria de llocs amb una rica biodiversitat”.
La desigualtat també és territorial, amb una nombrosíssima població rural que continua vivint en la pobresa. Milions de camperols van protagonitzar el 2020 i 2021 la vaga més gran de la història moderna, en protesta per una reforma que pretenia “posar encara més l’agricultura en mans de les grans empreses”, segons explica Khotari. “Van obligar el govern a renunciar a aquesta llei”. Recentment, han ressorgit les protestes agrícoles, però no han assolit la magnitud d’aleshores i no semblen tenir força suficient per a incidir significativament en el resultat electoral.
Una oposició dèbil
L’oposició a Modi, liderada per l’històric Partit del Congrés, ha aconseguit formar la coalició Indian National Developmental Inclusive Alliance (INDIA). Concurrir units a les eleccions era imprescindible per restar escons al BJP, ja que el sistema electoral majoritari deixa sense representació a les candidatures petites. L’oposició sembla haver trobat un líder popular en Rahul Gandhi, que ha protagonitzat un multitudinari yatra (peregrinació) de més de 6000 quilòmetres. “El yatra va canviar la imatge del Partit del Congrés i d’ell mateix”, considera Ashish Kothari.
El Congrés –que va governar el país durant dècades– i els seus aliats confien en dues apostes per contrarestar la popularitat de Modi: insistir en el perill que el líder nacionalista suposa per a la democràcia i atreure l’atenció de l’electorat sobre els problemes socioeconòmics. “S’estan centrant sobretot en l‘atur, especialment entre els sectors més joves, que formen una part important de la població índia”, explica Segura-Garcia. Kothari creu que el “descontentament sobre la desigualtat, l’atur i la inflació” podria fer mossa en l’hegemonia del BJP.
Tanmateix, l’oposició té molt poques possibilitats de derrotar Modi. “L’oposició sempre ha patit una falta de coherència entre partits”, explica Segura-Garcia. INDIA “és una aliança política molt àmplia, vagament de centreesquerra, de més de 40 partits molt diferents”, detalla la historiadora. A més, “l’oposició s’ha vist debilitada per la persecució política del BJP“.
L’aposta nacionalista hindú és popular entre un electorat acostumat a l’enfrontament permanent amb el veí Pakistan i a l’estigmatització de la minoria musulmana. Al març, l’índex d’aprovació de Modi era del 75%, un rècord que deixa poques dubtes sobre el resultat electoral. Del desenllaç de les eleccions dependrà si s’accelera el declivi autoritari de la major democràcia del món. Una deriva que podria acabar encenent una violència generalitzada contra la població musulmana, en un nou episodi d’enfrontaments comunals com els que l’Índia ha patit des de la seva independència el 1947.
Catalunya Plural, 2024 
