Després de les eleccions europees del 9 de juny, el tauler de joc ha canviat. La nova configuració del Parlament Europeu anticipa una legislatura complicada, ja que l’establiment de l’extrema dreta s’ha materialitzat, augmentant així la seva influència en l’hemicicle.
Tot i que es presenten fragmentades, les forces d’ultradreta d’Alemanya (AfD), França (Reagrupament Nacional de Marine Le Pen), Itàlia (Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni), Espanya (VOX), Polònia (Llei i Justícia de Jarosław Kaczyński) i Països Baixos (Partit de la Llibertat de Geert Wilders) obtindran una representació significativa, tot i que no majoritària, en els sis països més poblats de la Unió Europea. Els 73 escons del Grup de Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), que inclouen el partit de Meloni i VOX, sumats als 58 escons del grup Identitat i Democràcia (ID), que compta amb Le Pen i ha guanyat 9 escons des de 2019, resulten en un total de 131 diputats.
Afegeix altres partits d’extrema dreta que s’han presentat sense anar amb ECR ni ID, com és el cas de l’AfD alemanya, la xifra arriba als 164 diputats de llistes d’extrema dreta, més d’un 22% del total del Parlament. Tot i no tenir una majoria sòlida, el seu auge augmenta la seva capacitat per influir en l’agenda, bloquejar iniciatives o arrossegar al Partit Popular Europeu cap a posicions més extremes.
Reforç del negacionisme davant la crisi climàtica
Les eleccions han estat un cop sobre la taula per part dels moviments euroescèptics i reaccionaris. Aquestes forces han passat de ser l’excepció a convertir-se en la norma, ja que ja venien d’obtenir el poder en el govern de diversos països, com és el cas d’Itàlia, entre d’altres. Ara, els resultats dels comicis europeus els posicionen com a actors amb capacitat de negociació i influència en el futur del Parlament. Aquest canvi podria amenaçar èxits fonamentals de la UE, com l’espai Schengen, pel qual, en termes generals, aposten per fer-lo més restrictiu, sent aquesta una de les seves múltiples propostes per blindar fronteres. Així mateix, podria obstaculitzar la implementació de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, posant en perill objectius crítics com l’acció climàtica, la igualtat de gènere i la reducció de les desigualtats.
La major presència del negacionisme va de la mà amb la davallada dels Verds, superats per ECR i ID. La llista ecologista, coneguda per la seva defensa del medi ambient, ha obtingut el segon pitjor resultat en comparació amb les eleccions anteriors: han disminuït de 74 a 52 escons, descendint del quart al sisè lloc. Tot això denota una certa tendència cap a l’escepticisme sobre el canvi climàtic, un dels punts primordials de l’Agenda 2030.
2030, l’any que com més s’acosta, més s’allunya
La suposada “amenaça woke” que apunta l’extrema dreta es dirigeix cap als punts de progrés: justícia climàtica, gènere, sostenibilitat… Tot i que les xarxes socials són un espai de divulgació, també ho són de propagació de desinformació. Els resultats de les europees, on negacionistes i euroescèptics han mostrat la seva força, mostren els estralls d’aquesta batalla ideològica: principalment difosos a través de les xarxes socials, alguns dels rumors han trobat ressò en els grans mitjans de comunicació. Precisament, una anàlisi de Politico revela que gairebé el 45% dels comptes d’eurodiputats a TikTok són gestionats per conservadors, i el 26% estan vinculats a l’extrema dreta. Identitat i Democràcia, la coalició que inclou Le Pen i Salvini, destaca com la més activa en aquesta plataforma.
L’Agenda 2030 és el blanc, i és que, des de certes altes esferes polítiques, s’han dut a terme campanyes que promouen aquestes idees, com és el cas de Donald Trump. L’expresident manté que l’ONU busca destruir l’economia nord-americana mitjançant l’Agenda 2030. És la mateixa lògica que la majoria dels polítics d’extrema dreta i ultranacionalistes recolzen i propaguen, transmetent aquest missatge constantment en els seus canals de xarxes socials i en mitjans de comunicació afins a la seva ideologia. Per a l’organització We Are Water, aquest fenomen es deu en part a “la falta d’acords convincents en les COP“, que expliquen que “està provocant creixents símptomes de desànim social que creen el terreny abonat per a la disseminació de missatges demagògics”.
El Parlament electe serà el que tingui el mandat final abans que arribi el 2030, data límit de l’Agenda. Serà clau en els avenços per assolir els objectius. Tot i que el Partit Popular Europeu repeteix la seva victòria i pot trobar aliances fora de l’extrema dreta, el fet que els ultres hagin assolit un percentatge d’escons que supera el 20% serà determinant en el rumb que els Populars decideixin prendre: moderar cap al centre sota la influència socialista, acostant-se a l’Agenda 2030, o bé extremar cap a la dreta, endurint el seu discurs i allunyant el 2030 cinquanta anys enrere.
Catalunya Plural, 2024 
