Aquest dilluns ha començat la campanya de les eleccions legislatives franceses que se celebraran els propers 30 de juny i 7 de juliol, després de la dissolució per sorpresa de l’Assemblea Nacional, decidida pel president Emmanuel Macron vist l’enfonsament del seu partit als comicis europeus. Davant del risc d’una nova victòria de la ultradreta, els partits d’esquerres i ecologistes s’han unificat en un Nou Front Popular que somia amb una victòria. “L’arribada al poder de l’Agrupament Nacional (RN) ja no és una fatalitat”, concloïa el primer comunicat de la nova coalició progressista.
La convocatòria d’eleccions legislatives avançades va provocar un terratrèmol a la política francesa. L’impopular president –el partit del qual va obtenir la meitat de vots que el partit de Marine Le Pen a les europees– esperava que la divisió de l’esquerra tornés a convertir-se en l’única alternativa a la ultradreta, però es va equivocar. La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, el Partit Socialista, Els Verds i el Partit Comunista ja havien concorregut junts a les legislatives del 2022, aconseguint el segon lloc i trencant la majoria absoluta de Macron, però des d’aleshores les esquerres havien tornat a la seva tradicional lògica fratricida.
Pressionats per les mobilitzacions als carrers des de la nit electoral de les europees, els líders dels partits progressistes han decidit “llençar la rancúnia al riu”, tal i com ho va expressar Mélenchon amb el seu habitual lirisme. Només quatre dies després va néixer el Nou Front Popular, amb un programa comú i un acord per repartir-se les circumscripcions entre els diferents partits. El nom de la candidatura fa referència a la històrica aliança d’esquerres que va governar França a partir del 1936, mentre a d’altres països europeus triomfava el feixisme. El Front Popular, que va aconseguir conquestes socials com ara les vacances pagades, és una referència històrica per a l’esquerra francesa del nivell de la Revolució del 1789.
Esperances de victòria
Les enquestes situen RN en primer lloc, seguit pel recent creat Front Popular. Així, el partit de Macron, estaria en una tercera posició que podria ser desastrosa –el sistema electoral francès és majoritari, fet que significa que en la major part de territoris s’enfrontarà un candidat d’esquerres amb un del RN, deixant fora els macronistes.
El Front Popular té de part seva l’entusiasme de l’electorat progressista, que per fi veu motius per a l’esperança en un panorama polític cada cop més de dretes. També té el recolzament dels grans sindicats, que van convocar mobilitzacions massives el cap de setmana passat en suport de la candidatura d’esquerres. Encara estan fresques en el record les manifestacions i les vagues que van paralitzar França l’any passat com a protesta per la reforma de les pensions de Macron, les més nombroses en dècades. Tornar a la jubilació als 62 anys és una de les promeses estrella del Nou Front Popular, que contrasta amb les vacil·lacions de la ultradreta sobre aquest tema.
Per una vegada, és la dreta qui està dividida. El líder dels Republicans –el partit de la dreta tradicional– ha estat expulsat del seu propi partit per intentar una aliança amb RN. Reconquête, un partit ultra situat a la dreta de Le Pen, també ha vist com la seva candidata a les europees –Marion Maréchal, neboda de Marine Le Pen– saltava del vaixell per anar-se’n a RN.
Tots aquests factors han omplert esperança l’esquerra, però el resultat és incert. La tendència a la dreta de Macron, que acaba d’impulsar una llei d’immigració racista copiada de la ultradreta, ha ajudat a l’estratègia de desdiabolització de l’RN. A més, part de la dreta tradicional s’afegirà a les files de Jordan Bardella, el jove candidat ultra primer ministre.
Tot i així, els líders de l’esquerra intenten contagiar al seu electorat una moral de victòria per repetir la gesta del 1936, i convertir el desastre anunciat d’un govern ultradretà en l’esperança d’un gir social i ecològic a la política francesa.
Catalunya Plural, 2024 
