La indústria de l’entreteniment relacionada amb els esports de combat ha vist un creixement explosiu en els últims anys. A Espanya, la facturació de les botigues d’esport va augmentar un 11% en 2021, assolint els 8.578 milions d’euros, el que reflecteix un creixent interès en articles esportius relacionats amb esports de combat. Esdeveniments com “La Velada del Año” organitzada pel streamer Ibai Llanos, que va assolir un pic màxim de 3.356.074 espectadors en 2022, o l’esdeveniment de lluita de Jordi Wild —un altre popular YouTuber—, il·lustren la popularitat d’aquests esports i la seva integració en la cultura popular.
La punta de llança d’aquesta nova moda es deu a la UFC, l’organització d’arts marcials mixtes (MMA) més gran i prestigiosa del món. Fundada en 1993, la UFC ha jugat un paper fonamental en la popularització i legitimació de les MMA com un esport professional. Sota la direcció de Dana White, un fervorós defensor de Donald Trump —a qui convida sovint a presenciar els combats en directe rebut per un públic que coreja el seu nom— ha portat les arts marcials mixtes, també a Espanya, a un nivell de popularitat desconegut fins ara. Amb el temps, la UFC s’ha convertit en una empresa multimilionària, amb esdeveniments que generen ingressos rècord a través de pagaments per esdeveniment i acords de transmissió en plataformes de streaming.
Segons un informe de Statista, el nombre de persones que practiquen arts marcials mixtes als Estats Units ha crescut significativament en els últims anys, i una tendència similar s’observa a Espanya, on els gimnasos especialitzats reporten una alta demanda i classes plenes. A més, les llicències federatives en esports de lluita han crescut de manera significativa. I la pregunta és: Per què ara? Per què allò que fa no tants anys era vist amb cert recel ha esdevingut tan popular? Perquè gent com Illia Topuria s’ha convertit en una estrella nacional, sent entrevistat i aplaudit per personatges suposadament progressistes com David Broncano?
Guerra i esport, dues cares d’una mateixa moneda
Norbert Elias i Eric Dunning van examinar en la seva obra Esport i oci en el procés de civilització la relació entre l’esport, l’agressivitat humana i la civilització. La hipòtesi dels autors va ser que l’esport serveix de vàlvula d’escapament de l’agressivitat humana, permetent que els individus expressin els seus instints de competència i violència de manera controlada. Les competicions esportives ajudarien a mantenir, doncs, la cohesió social proporcionant un mitjà per a la identificació col·lectiva i la lleialtat.
Des de la lluita en el circ romà fins al partit de tenis, amb el procés de civilització, els esports s’haurien tornat més reglamentats i menys explícitament violents, reflectint un major autocontrol i una internalització de les normes socials. En aquest sentit, el ressorgiment dels esports de lluita podria ser vist com un retrocés en aquest procés civilitzador en tant que representa una relaxació
de les normes d’autocontrol i un retorn a formes més primitives i violentes d’entreteniment, el que podria ser interpretat com un senyal de descivilització.
També des del camp de la psicoanàlisi es pot analitzar la relació entre violència, cultura i esport. Sigmund Freud va introduir el concepte de sublimació per explicar com en les societats “desenvolupades”, els instints agressius i libidinals es canalitzen cap a activitats socialment acceptables. Com explica en El malestar en la cultura, la civilització requereix la sublimació d’aquests instints, és a dir, el desenvolupament de produccions culturals que els dirigeixin cap a activitats que la societat considera acceptables. Seguint aquesta perspectiva, l’auge dels esports de lluita podria interpretar-se com la manifestació en la societat occidental d’un retorn a l’expressió directa i no sublimada de l’agressió. En lloc de sublimar aquests impulsos en formes culturalment constructives, els esports de lluita permeten una expressió oberta de la violència, i amb això, el simulacre s’acosta massa a allò que pretén simular.
En conclusió, i seguint el fil de pensament que ens van deixar pensadors en el camp de la sociologia, l’antropologia i la psicoanàlisi, l’auge dels esports de combat a Occident pot ser analitzat com una cosa més substancial que un mer fenomen esportiu. En lloc d’avançar cap a una societat que reprimeix i transforma els seus impulsos violents en formes més elevades d’expressió, estem retrocedint cap a la glorificació de la violència i la brutalitat. Una forma de “cultura” que, per cert, està estrictament supeditada a la seva comercialització i venda. La sang ven més que mai, i urgeix preguntar-nos per què.
Catalunya Plural, 2024 
