Alex Gourevitch, autor de La República Cooperativista (Capitán Swing), és doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Colúmbia. Especialitzat en història del pensament polític, teories de la llibertat, marxisme i republicanisme, la seva obra recent —i el motiu d’aquesta entrevista— està tenint una àmplia recepció dins del pensament d’esquerres a Espanya. La història dels Cavallers del Treball (Knights of Labor), un grup de reformadors obrers del segle XIX que es va apropiar de la tradició republicana i la va radicalitzar, connecta amb una sèrie de debats contemporanis sobre el paper de la llibertat. Parlem de capitalisme i republicanisme, d’explotació laboral i tecnologia, així com del paper important que juga l’educació en la generació del sentiment d’identitat obrera, perquè “La falta d’educació sobre la història laboral significa que molts treballadors no són conscients de les lluites i èxits passats del moviment obrer”.
Hi ha moltes coses que m’agradaria parlar amb tu en aquesta entrevista, però, com es diu sovint, comencem pel principi. Menciones que l’objectiu d’aquest llibre és interpretar la història dels Knights of Labor (Cavallers del Treball).
Sí. Els Cavallers del Treball eren una organització política de treballadors fundada el 1869 a Filadèlfia i va créixer molt ràpidament fins a convertir-se en una organització molt gran de treballadors. En el seu apogeu, tenia gairebé un milió de membres a la dècada de 1880. I després va declinar lentament. Van aconseguir una cosa que el moviment laboral mai havia aconseguit al segle XIX. Va trigar moltes dècades al segle XX abans que algú ho aconseguís, que va ser unificar els treballadors a través de raça, gènere i religió en una sola organització de treballadors que estaven tots compromesos amb aquesta única visió, que van anomenar Cooperative Commonwealth (la República Cooperativista). I la idea de la Mancomunitat Cooperativa era que, en comptes de tenir treball assalariat i propietaris, tots serien membres d’una cooperativa de productors. Gestionarien la seva pròpia activitat junts col·lectivament en qualsevol lloc de treball o en qualsevol indústria donada. I per això ho van anomenar Mancomunitat Cooperativa.
La falta d’educació sobre la història laboral significa que molts treballadors no són conscients de les lluites i dels èxits passats del moviment obrer
La història em va sorprendre, perquè almenys a Espanya, quan estudiem el desenvolupament del cooperativisme llegim els socialistes utòpics com Owen o Fourier, així com el desenvolupament del pensament marxista i els diferents conflictes i escissions en el marc de les Internacionals Socialistes. No obstant això, poc o res escoltem sobre els Cavallers del Treball als Estats Units. Per què creus que escoltem tan poc sobre la contribució americana a aquesta història específica?
És una molt bona pregunta. No sé com funciona la memòria històrica a Europa, però crec que hi ha una suposició que Amèrica sempre ha estat aquesta societat capitalista i que mai hi va haver socialisme als Estats Units. La gent llegeix el present enrere, i aleshores la gent assumeix que els Estats Units sempre van ser així. Tendim a passar per alt el paper de la violència en la creació de la nostra memòria històrica.
Com es percep la història dels Cavallers del Treball als Estats Units?
No és molt coneguda tampoc. La història laboral en general no s’ensenya àmpliament als Estats Units. En canvi, la història racial s’ensenya més, perquè es percep com menys perillosa que la història laboral, que parla de moviments massius de treballadors transracials. La història de la raça i el racisme és una part molt més gran de l’educació pública. La història laboral es veu com més perillosa perquè planteja preguntes sobre la desigualtat econòmica i l’estructura de propietat en la societat.
Llavors, diries que la derrota política de l’esquerra en les últimes dècades ha influït en aquesta pèrdua de memòria històrica?
Absolutament. La derrota política de l’esquerra, des dels anys setanta fins als noranta, i l’onada de neoliberalització amb figures com Reagan i Thatcher, ha contribuït a aquesta pèrdua de memòria històrica. Part de la meva feina és recuperar aquesta memòria i mostrar que hi va haver moviments significatius als Estats Units que van buscar una alternativa al capitalisme.
Part d’aquesta contribució a la teoria del republicanisme implica entrar en debat amb dues de les figures principals del pensament republicà, Quentin Skinner i Philippe Petit. Com es relacionen les seves idees amb els Cavallers del Treball?
Skinner i Petit han explorat la idea republicana de llibertat, que es basa en la distinció entre persones lliures i esclaus. No obstant això, aquests neorrepublicans no han aprofundit gaire en l’esclavitud i les relacions laborals. Al segle XIX, amb la qüestió social i laboral, es comença a pensar en una llibertat veritablement universal. Els Cavallers del Treball representaven aquesta idea que la veritable llibertat no és només l’absència de dominació política, sinó també l’absència de dominació econòmica. I això és en part perquè Skinner i Petit parteixen d’un prejudici històric: miren el període modern primerenc quan es van recuperar les idees republicanes clàssiques. I en aquest període el republicanisme és fonamentalment el pensament antimonàrquic, la defensa del parlament i l’anticolonialisme.
Aquests són també els principals eixos que, en la història d’Espanya, determinen el desenvolupament del pensament liberal. Un dels punts clau és, però, la consideració i el paper que havia d’exercir la propietat en els joves estats nació. Quin paper juga la propietat en la visió republicana de llibertat?
Els republicans laborals defensaven que tots haurien de tenir propietat privada, entesa com a mitjans de producció, no com a propietat capitalista per controlar altres. La idea era que cada persona tingués accés als recursos necessaris per guanyar-se la vida de manera independent i cooperativa.
Les polítiques neoliberals han aprofundit en la desigualtat econòmica quan han desmantellat regulacions laborals, debilitat els sindicats i promoure la privatització de serveis públics
Com es diferencia això de la propietat capitalista estàndard?
En la visió capitalista, el dret de propietat és el dret a excloure altres de l’ús de la propietat. La visió cooperativa de la propietat és que pots posseir coses juntament amb altres de manera que es concedeixi accés igual a tots per treballar cooperativament. Quan els republicans laborals parlaven d’abolir la propietat privada, es referien a abolir les relacions socials que permetien a alguns usar la propietat per dominar altres.
Tècnicament, llavors, el que significa abolir la propietat no és tant la seva eliminació sinó canviar-ne el caràcter o sentit.
Això és exactament correcte.
I una altra més en aquesta direcció: quin paper hi juga la propietat pública en aquesta visió?
Alguns republicans laborals tenien una visió molt àmplia de la propietat pública. No creien que tota propietat pogués ser cooperativa. Per exemple, la infraestructura pública com ferrocarrils, preses hidroelèctriques o línies elèctriques havia de ser posseïda col·lectivament com a propietat pública, però democràticament controlada. No confiaven en un consell tècnic per gestionar-la, sinó que havia de ser controlada directament per la gent.
Un altre tema en el qual fas èmfasi és la importància de l’educació, o, millor dit, de l’educació autoorganitzada, ja que menciones que la història laboral no s’ensenya àmpliament als Estats Units. Com creus que això afecta la consciència dels treballadors i a la seva capacitat per organitzar-se?
La falta d’educació sobre la història laboral significa que molts treballadors no són conscients de les lluites i dels èxits passats del moviment obrer. Això debilita la seva capacitat per organitzar-se i lluitar pels seus drets avui en dia. Sense un coneixement sòlid de la seva pròpia història, és difícil que els treballadors comprenguin el poder de la solidaritat i la importància d’unir-se per enfrontar l’explotació laboral.
I parlant de l’explotació laboral, quin paper juguen les actuals polítiques neoliberals en la perpetuació de la desigualtat econòmica i la manca de llibertat real per als treballadors?
Les polítiques neoliberals han aprofundit en la desigualtat econòmica quan han desmantellat regulacions laborals, debilitat els sindicats i promoure la privatització de serveis públics. Aquestes polítiques reforcen una estructura de poder que permet a uns pocs controlar els recursos i les condicions de treball de la majoria. Com a resultat, els treballadors es troben en una posició de vulnerabilitat, sense el poder col·lectiu necessari per negociar millors condicions i salaris justos. La veritable llibertat, en aquest context, només pot aconseguir-se mitjançant una reorganització radical de l’economia que posi els treballadors al centre de la presa de decisions.
Igual ara ja et demano molt, però com veus el futur del moviment obrer en un context de creixent automatització i canvis tecnològics? Perquè tenim opinions per a tots els gustos en aquest sentit…
L’automatització i els canvis tecnològics presenten tant desafiaments com oportunitats per al moviment obrer. D’una banda, l’automatització pot portar a la pèrdua de llocs de treball i a una major precarització laboral. D’altra banda, també pot alliberar els treballadors de tasques repetitives i perilloses, permetent una major concentració en treballs creatius i de gestió. El desafiament està en com es distribueixen els beneficis de l’automatització. Si els avenços tecnològics s’utilitzen per concentrar encara més la riquesa i el poder, els treballadors en sortiran perdent. No obstant això, si s’implementen polítiques que garanteixin una distribució equitativa d’aquests beneficis, l’automatització podria ser una força positiva. A més, seria crucial establir mecanismes de propietat col·lectiva de la tecnologia i les plataformes digitals, perquè els treballadors tinguin una participació directa en els beneficis generats per aquests avenços.
L’automatització i els canvis tecnològics presenten tant desafiaments com oportunitats per al moviment obrer
En relació amb això últim: pots parlar-nos sobre la vinculació entre el republicanisme i la democràcia directa en la gestió d’empreses i propietats?
La democràcia directa és una extensió natural del republicanisme en la gestió d’empreses i propietats. En una estructura republicana, la idea és que tots els membres de la comunitat tinguin una veu directa en les decisions que afecten la seva vida diària. Aplicat a les empreses, això significa que els treballadors participarien directament en la presa de decisions sobre com es gestionen els seus llocs de treball i com es distribueixen els beneficis. Aquest enfocament no només promou l’equitat i la justícia, sinó que també pot augmentar l’eficiència i la satisfacció laboral en alinear més estretament els interessos dels treballadors amb els objectius de l’empresa.
I ja per acabar: quins desafiaments creus que enfronten els moviments laborals moderns en intentar implementar models de democràcia directa i cooperativa en una economia globalitzada?
Els moviments laborals moderns enfronten diversos desafiaments en intentar implementar aquests models. Un dels principals és la resistència de les estructures de poder existents, tant corporatives com governamentals, que sovint veuen aquestes iniciatives com una amenaça al seu control. A més, la globalització ha fragmentat la producció i dispersat la força laboral, cosa que dificulta l’organització i la solidaritat transnacional. També hi ha el desafiament de la tecnologia i l’automatització, que, si bé poden oferir oportunitats per a nous models de treball, també poden ser utilitzades per debilitar el poder dels treballadors. Per superar aquests desafiaments, els moviments laborals han d’adaptar-se i trobar maneres de construir solidaritat i organització més enllà de les fronteres nacionals, i han de pressionar per polítiques que donin suport a aquests models alternatius de gestió econòmica.
Catalunya Plural, 2024 
