Kamala Harris es podria convertir en la primera dona (i la primera dona afroamericana) en presidir els EUA. Dels seus 47 presidents, quinze foren primer vicepresidents. A menys de tres setmanes de la convenció Demòcrata a Chicago, Harris no tindrà cap rival amb possibilitat de disputar-li la nominació presidencial del seu partit. L’equip de Harris ràpidament assegurà el suport de la gran majoria dels 4.700 delegats que el tícket Biden-Harris aconseguí a les primàries. També rebrà els 96 milions de la campanya Biden-Harris. En les primeres 24 hores com a candidata, Harris recaptà 81 milions de dòlars.
Tant els votants, càrrecs electes com els multimilionaris donants del Partit Demòcrata clarament aposten per ella. Cap polític Demòcrata pot organitzar un equip de campanya, recaptar finançament d’aquesta magnitud i fidelitzar els 4.700 delegats del partit en tres setmanes.
Harris aconseguirà recuperar part del suport que Biden estava perdent entre els joves i els afroamericans. Pot assolir més suport que Biden i Trump entre les dones hispanes i blanques. Aquest potencial es deu tant al fet de ser una dona, com que el Partit Republicà des de 2022 s’ha posat en contra part de la població femenina prohibint completament l’avortament a 14 estats i restringint-lo a les primeres sis setmanes en uns altres sis. Entre 1973 i 2022 l’avortament a efectes pràctics era lliure fins al final del segon trimestre d’embaràs a tot el país.
Enquestes: encara avantatge de Trump
Algunes mitjanes d’enquestes de fonts prestigioses mostren que Harris ha retallat l’avantatge que Trump havia mantingut sobre Biden durant els darrers mesos. En el de Real Clear Politics, Trump només li treu 1,7 punts a Harris (47,9% enfront de 46,2%). En el darrer, Trump avantatjava Biden per 3,1 punts. En l’enquesta del New York Times, Harris ha reduït en un punt la diferència de Trump, que era de tres sobre Biden (47%-44%) i ara és de dos (48%-46%). En el de The Hill, Trump manté una superioritat de 2,1 punts sobre Harris (48% a 45,9%), mentre que Biden perdia per 3,3 punts.
Però en un país en què es vota en dimarts i cal enregistrar-se per a fer-ho, l’enquesta més recent de votants enregistrats inclosa en els promitjos esmentats (X/Forbes) dona un 47% a Trump i 45% a Harris. Per altra banda, en la més recent de votants probables (Rasmussen) l’ex president obtenia un 50%, Harris 43%, altres candidats un 4% i 3% estaven indecisos.
Harris ha reptat a Trump a un debat televisiu que podria ser decisiu. Però guanyar el vot popular no garanteix el triomf. Cal obtenir 270 vots electorals. Cada estat té una quantitat de vots electorals proporcional a la seva població. Per això, les eleccions es decidiran a sis estats, els anomenats battleground states: Pensilvània, Michigan, Wisconsin, Geòrgia, Arizona i Nevada. S’imposà Trump en aquests sis estats el 2016 enfront de Hillary Clinton. Joe Biden recuperà els sis per als Demòcrates el 2020.
Algunes enquestes amb Harris com a candidata a president als estats battleground confirmen que també ha retallat l’avantatge de Trump. El problema és que moltes són finançades per mitjans que volen ratificació de la seva preferència. Així tenen més audiència, creen més entusiasme pel candidat i fomenten que els indecisos es decantin per l’aparent favorit. Les més rigoroses són independents, no vinculades als mitjans de comunicació i inclouen un promig de diverses enquestes.
L’empresa Redfield i Wilton Strategies va realitzar del 22 al 24 de juliol una enquesta entre 6.927 votants d’estats battleground. Afegiren Florida, Carolina del Nord i Minnesota a la llista d’aquests estats. Però és altament improbable que Harris pugui guanyar cap dels dos primers. Té el valor afegit d’incloure la intenció de vot per al candidat independent Robert F. Kennedy Jr.
A l’enquesta de Redfield i Wilton, Trump guanyava a Harris en set dels nou estats. A Arizona per 46% a 43%, Florida 47% a 39%, Geòrgia 47% a 43%, Michigan 44% a 41%, Nevada 45% a 43%, Carolina del Nord 46% a 43% i Pennsilvània 46% a 42%. A Wisconsin estaven igualats a 44% i Harris superava a Trump 44% a 41% a Minnesota, un bastió Demòcrata. El percentatge d’indecisos als esmentats estats variava entre un 4 i un 7%. Hi ha dues tendències preocupants d’aquesta enquesta per als Demòcrates. A set dels nou estats, més votants de Biden el 2020 s’inclinaven per Trump que votants de l’ex president el 2020 es passaven a Harris. Tot i que disminueix el seu suport, l’independent Kennedy Jr. treu més vots a Harris que a Trump.
A l’enquesta de Emerson College Polling/The Hill a cinc estats battleground del 22-23 de juliol Trump seguia per davant en quatre estats: Arizona, Geòrgia, Michigan i Pensilvània. A Wisconsin empataven a 47%.
Si Harris no guanya algun estat on no s´imposà Biden el 2020 (com Carolina del Nord) l’actual vicepresidenta no pot perdre els sis estats battleground.
Si Harris perd Arizona, Nevada, Geòrgia i Carolina del Nord, ha de quedar en primer lloc en tots tres estats de la denominada paret blava: Pensilvània, Michigan i Wisconsin. Si fos així el resultat seria una victòria de 270 vots electorals per a Harris per 268 de Trump. El consens de les empreses o professors de més prestigi en predicció electoral abans del relleu situaven Trump molt més proper que Biden als 270.
Les vulnerabilitats de Kamala Harris
Hi ha tres dinàmiques i línies d’atac que empraran els Republicans. La primera és que Harris ha estat més impopular que Biden. Els darrers mesos el seu índex d’aprovació millorà, en gran part per la seva campanya per a restablir l’avortament. Però durant la major part dels darrers quatre anys no arribava al 30%. En el promig d’enquestes de Five Thirty Eight, Harris té un índex d’aprovació del 38% i de desaprovació del 51%. Els anuncis finançats per la campanya i la unitat del partit darrera de Harris faran que millorin aquestes xifres. La qüestió és si serà suficient per a derrotar Trump.
La segona vulnerabilitat de Harris és que com a senadora el 2017-2020, candidata presidencial el 2020 i en menor mesura com a vicepresidenta des del 2021 ha defensat mesures considerades radicals per una part de l’opinió pública. Evidentment ara les moderarà. Però els vídeos amb les seves declaracions ja són material d’atac dels anuncis de Trump, els Republicans i el seu aparell mediàtic.
Harris fou partidària d’eliminar completament el departament de control de fronteres i d’aduanes, el Immigration and Customs Enforcement (ICE). L’estiu dels saquejos de botigues i comerços del 2020 aportà diners per a un fons que pagava les fiances de persones detingudes per destrucció o robament de propietat o atacar la policia. Encoratjà les manifestacions que seguiren a l’assassinat brutal de l’afroamericà George Floyd a mans de dos policies blancs, a més d’altres casos similars. Harris afavorí repetidament reduir dràsticament el pressupost de la policia (el moviment Defund the Police). Promogué l’eliminació de considerar com a delictes alguns comportaments, així com la legalització total de l’ús de la marihuana, afirmant en una entrevista que així els estadounidencs serien més feliços.
Durant la seva campanya presidencial de 2020 defensà reparacions econòmiques per als afroamericans per l’esclavitud i per a altres minories. Ha reclamat que no es mengi carn i que hi hagi menys població com a instruments en la lluita contra el canvi climàtic.
La pujada de la criminalitat ha motivat que els alcaldes Demòcrates de la majoria de ciutats demanessin més pressupost per a la policia, fent marxa enrere respecte al moviment Defund The Police.
La tercera vulnerabilitat de Harris és el balanç de Biden. Li costarà argumentar que ha jugat un paper fonamental des de 2021, però distanciar-se dels àmbits on els votants no estan satisfets i consideren més importants: el cost de la vida, la situació de la frontera amb Mèxic i la criminalitat. Els Republicans l’atacaran sense pietat respecte a la frontera. Biden li encarregà que assumís un gran protagonisme. Des de 2021, les xifres independents indiquen que han entrat il·legalment 2,5 milions de persones als EUA. S’afegeixen al 10,5 milions que ja hi són. Per la frontera també entren les pastilles de fentanil que mataren més de 73.000 estadounidencs el 2022. Recentment Biden prohibí la demanda d’asil fora dels punts fronterers vigilats. Durant la presidència de Trump, per acord amb Mèxic, els demandants d’asil als EEUU havien de romandre a Mèxic fins que es pogués processar el seu cas.
Tot i la bona situació macroeconomica dels EEUU, els preus encara són més alts que el 2020. Per a molts votants, la seva vida s´ha encarit substancialment durant el mandat de Biden. Importa poc que l’alta inflació tingués molts motius. Alguns estaven fora del control directe del president, com la invasió d’Ukraïna i l’obstrucció de cadenes de producció i subministrament de béns i serveis. El votant mitjà es queixa del que paga al supermercat i la gasolinera.
El paper del futur vicepresident
Hi ha un segment demogràfic en el qual Biden encara puntuava millor que Harris. Els votants blancs de classe mitjana i baixa, especialment sense estudis universitaris. Biden durant la seva carrera política de més de 50 anys (fou elegit senador el 1973) promogué els sindicats i es guanyà el seu favor. Alguns vinculats al partit Demòcrata faran campanya per Harris. Però entre els homes blancs sense estudis universitaris Trump encara compta amb un gran marge.
Per aquest motiu els candidats a vicepresident de Harris són tots governadors o senadors blancs: Josh Shapiro, governador de Pensilvània; Mark Warner, senador d’Arizona; Roy Cooper, governador de Carolina del Nord i Steve Beshear, governador de Kentucky.
Shapiro ajudaria a Harris de tres maneres. És un governador popular i moderat d’un estat clau que Harris ha de guanyar. Ajudaria a la vicepresidenta a aconseguir part del vot d’homes blancs sense estudis de classe mitjana i baixa. I és jueu. L’administració Biden ha perdut el suport d’estadounidencs jueus joves que el critiquen de no haver sabut aturar la guerra d’Israel a Gaza. Amb Shapiro fent campanya, Harris també podria esgarrapar vots entre els jueus de més edat, que voten majoritàriament pels Republicans.
Tot i que s’analitza molt el candidat a vicepresident, els estudis demostren que per a la gran majoria és una consideració molt menor. Tanmateix, el 2024 pocs milers de vots als estats battleground marcaran la diferència.
El 2020 Biden decidí que escolliria a una dona afroamericana com a candidata a vicepresident. A la llista final de Biden hi havia molts noms amb una trajectòria política superior a Harris. Entre d’altres, l’aleshores alcaldessa d’Atlanta Keisha Lance Bottoms, la senadora d’Illinois Tammy Duckworth i Susan Rice, ambaixadora davant les Nacions Unides i consellera de seguretat nacional amb Barack Obama.
Harris no és una bona oradora. Sovint abusa de frases preparades i forçades. També pot ser criticada d’oportunisme. Com a fiscal general de Califòrnia fou molt dura a l’hora d’aplicar la llei contra presumptes criminals. Com a senadora i vicepresidenta ha fet bandera de descriminalitzar molts actes considerats fins ara com a delictius.
La valoració de Harris i àdhuc les enquestes milloraran fins i després de la convenció Demòcrata de Chicago, que es celebrarà del 19 al 22 d’agost. El relleu de Biden ha capgirat fins a cert punt la cursa poc després de la convenció Republicana de Milwaukee. Allí el partit republicà tancà files darrera Trump, que va saber treure benefici mediàtic de l’intent d’assassinat.
Però el setembre i octubre poden tenir una altra dinàmica. En part dependrà de la capacitat de Harris de distanciar-se dels seus posicionaments més radicals i crear-se una imatge pública diferent de la que té actualment.
Catalunya Plural, 2024 
