Què vol dir ser independent en el món de la cultura avui dia?
Cadascú pot donar-li un criteri diferent. La independència econòmica, d’alguna manera, és molt important per mantenir una estructura o un mitjà independent, cultural i europeu. Almenys des del nostre punt de vista. Penso que la independència cultural en cada país té un sentit diferent, i a Reset! creiem que ha d’anar acompanyada de la independència artística i sociopolítica de la cultura. Ho hem comprovat amb alguns membres que viuen en països com Hongria o Geòrgia, que pateixen una forta censura cultural. Allà estem parlant no només d’independència, sinó també de supervivència d’aquesta independència. És molt interessant analitzar aquest principi, perquè partim d’una base, realment, on hi ha una reflexió profunda sobre com els diners, la política, la societat, poden influir sobre com es produeix la cultura, com sorgeix la proposta cultural. I això, evidentment, és un debat constantment obert a la nostra xarxa.
El primer que fa el govern és tallar les ajudes. Després escapcen el contingut. És una censura més subtil
La censura més subtil que practiquen aquests governs on hi ha instal·lada l’extrema dreta és tancar l’aixeta?
Absolutament. Més que la censura ètica, la gran amenaça és la manca d’ajuts econòmics. Economia i censura van de bracet. El primer que fa el govern és tallar les ajudes. Després escapcen el contingut. És una censura més subtil, la que no pots, d’alguna manera, denunciar. Vam fer una trobada a Budapest i va ser molt interessant comprovar que tot i la censura, existeixen realitats underground que es reinventen constantment. Al final, penso que la manera més directa de censurar ara mateix és treure les ajudes mínimes, no les màximes, evidentment, perquè si no, no ets independent. D’ajudes públiques per a estructures culturals independents cada vegada n’hi ha menys i són més difícils d’aconseguir. Això és tan o més dolent que la censura.
Reset!, pretén ser una mica un contrapès a les institucions europees o les elits econòmiques europees que treballen en cultura?
Sí, vol fer pressió política no solament en la Comunitat Europea, sinó en les institucions públiques, o als grans grups privats. Un dels punts més importants de la reflexió que hem tingut és com desafiar aquesta centralització de la cultura i desequilibri cultural que hi ha entre països. A qui pertanyen els grans mitjans, els esdeveniments culturals, les infraestructures. I sí, proposem fer una xarxa independent d’independents, on tingui molt pes la paraula. Després dels resultats de les eleccions europees del 9 de juny, en un context molt perillós, cal destacar el paper essencial de la cultura, els mitjans de comunicació, els seus ecosistemes independents i la seva integritat artística i editorial.
Anem cap a l’expansió dels vincles culturals europeus, fomentant la independència, però creant també comunitat
Només un 51% d’europeus van votar en les últimes eleccions. La desafecció de la societat envers Europa és força evident. També per a la gent de la cultura independent?
La segona paraula més important de Reset! és Europa. I això, pel que fa a mi, és molt important, perquè, a més, no és una Europa de la Comunitat Europea, sinó una Europa del continent europeu. I crec que aquesta anàlisi, aquest europeisme que compartim tots, és la creença que junts serem més forts si traspassem els vincles i les opressions que cada país té en els àmbits polític i econòmic. Penso que, realment, nosaltres anem cap a l’expansió dels vincles culturals europeus, fomentant la independència, però creant també comunitat. I crec que això no ho podem extreure d’aquesta equació. En la nostra xarxa, precisament, hem de fomentar Europa i independència per la necessitat de protegir aquest sector cultural independent.
Estaràs d’acord que la cultura de base, la cultura independent, perquè es reconegui, cal situar-la en l’agenda política. Com hi contribueix, Reset!?
Hem fet més de 70 workshops, tallers, a cada país on estem representats. Ara mateix som a 27 països europeus, on hem fet aquest treball de camp sobre qüestions de fons. Hem pogut recollir tota la documentació en la primera part de l’Atles que s’ha construït col·lectivament al voltant de vuit temes. Els vuit volums són una obra editorial que és única, no s’ha fet mai. És una cartografia d’habilitats independents i culturals d’Europa que inclou els mitjans, fins i tot estructures rurals que fan cultura fora de les densitats, inclou també una reflexió sobre qui són aquests actors independents, qui hi ha al darrere d’una estructura cultural o d’un mitjà independent a qualsevol lloc d’Europa. Els volums són de consulta gratuïta i en línia i poden ser molt útils per a periodistes i persones que fan recerca.
Quines propostes concretes de política cultural heu fet per defensar la independència a Europa?
En el marc de la segona part de la cartografia, hem presentat cinc propostes que d’alguna manera estableixen les bases de com s’hauria de vertebrar aquest sector independent europeu. A grans trets, parlem de com reforçar les aliances de col·laboració, el paper de les ciutats i entitats culturals i mediàtiques independents de tot Europa, com salvaguardar la independència als sectors cultural i de mitjans de comunicació europeus, el que anomenem Observatori de la Concentració, també fem una crida al reconeixement i suport de les ràdios comunitàries independents, com creiem que s’hauria de fer el procés de transformació digital ètica a l’Europa creativa i, finalment, com millorar la subvenció Culture Moves Europe per a una mobilitat cultural que faciliti la integració i unes condicions molt més dignes de treball.
Els mitjans independents compten cada vegada amb menys suport públic. D’aquí la importància de les aliances de col·laboració per teixir complicitats
Part de les estructures culturals de Reset!, com apuntes, són mitjans de comunicació. Quin diagnòstic heu pogut fer dels mitjans independents a escala europea?
És molt curiós, perquè el que hem vist en l’àmbit mediàtic independent és molt potent. Hi ha molt bona voluntat. Hem trobat gent molt vàlida. Al periodista, a la persona que vol parlar sobre la veritat, no li falten ganes. El que sí que trobem que fa falta, com hem subratllat dins de l’Atles, és la col·lectivització d’aquesta xarxa. Una xarxa específica mediàtica. Hem detectat la necessitat de crear xarxes mediàtiques que puguin compartir no només coneixement, també necessitats, que puguin participar en fons europeus o fons nacionals, perquè realment els periodistes saben difondre molt bé, però són una mica com els artistes. No són gestors, i al final t’han de sortir els números per pagar la gent, els equips, i treballar en condicions. Per això, trobo que és molt injust que els mitjans independents comptin cada vegada amb menys suport públic. D’aquí la importància de les aliances de col·laboració per teixir complicitats, sense que aquests mitjans perdin la seva essència.
Europa no només ha de controlar la tecnologia digital sinó també crear sistemes alternatius
El futur cultural d’Europa passa per una transformació digital molt més ètica i allunyada de les grans corporacions?
Sí. És potser de les tasques i les discussions més difícils que hem tingut internament, perquè la tecnologia té una part dominant molt més centralitzada que la cultura en general, per la qual cosa és molt difícil sortir dels models dominants que existeixen ara mateix. És un discurs molt complicat. Hem consultat experts independents que treballen en sistemes de distribució que no són dependents, és a dir, centralitzats, americans o anglesos. Si a canvi de digitalitzar-nos ens hem de tornar nord-americans o anglesos perdrem identitat. Cal preservar la identitat com a societat en un context de digitalització. Europa no només ha de controlar la tecnologia digital sinó també crear sistemes alternatius.
Els models hegemònics necessiten observar els models independents, perquè és on hi ha les idees
Com podem acabar amb la concentració, aquest criteri únic, i enfortir la disseminació i, per tant, el pluralisme de criteris?
Et podria parlar de la ciutat i el món rural, els social-media Meta i les cultures digitals i alternatives. No hauria de ser antagònic sinó complementari. La pluralitat de veus poden ajudar a complementar els models establerts. Els models concentrats poden aprendre molt dels models independents. I, de fet, com sempre passa, els models hegemònics necessiten observar els models independents, perquè és on hi ha les idees.
Com la cultura pot mantenir la seva independència i no caure en mans del mainstream?
Aquest és, sovint, el perill de les grans aliances, els grans es poden menjar els petits. Hi ha un discurs de fons molt potent, que és com ha estat estructurat el capitalisme cultural. Nosaltres som partidaris de l’horitzontalitat i, en canvi, hi ha una realitat cultural a Europa que és vertical, profundament hieràtica, que concentra tot el poder. Totes les cultures que estem representant també estan transportant una identitat molt concreta que necessita sobreviure i per això parlem de circularitat i horitzontalitat i no de verticalitat.
Catalunya Plural, 2024 
