Manuel Soler és el fundador i portaveu de l’Agrupació Reformista de Policies (ARP). Poc després de conèixer-se l’acord entre el Sindicat Unificat de Policia (SUP) i el Club Desokupa, des de la seva organització van emetre un comunicat en el qual qualificaven l’acord d’“ignomínia sindical” i mostraven el seu “profund rebuig” al mateix.
L’endemà, Soler –encara indignat, potser més, amb el que està passant– assegura que “tot passa pel canvi de model policial i sindical. I en aquesta línia estem treballant en els últims mesos, intentant reagrupar agents socials i formacions polítiques per frenar l’extrema dreta infiltrada en el moviment sindical”, explica.
El portaveu de l’ARP afirma que “en política, ja que volen jugar a polítics, els errors es paguen. I en les organitzacions serioses cal apartar-se quan un s’equivoca. Si algun afiliat del SUP em llegeix, ha de plantejar-se què fa en una organització que va néixer amb un caràcter progressista”.
També parlem amb Soler de la radicalització de les Forces i Cossos de Seguretat, l’auge de l’extrema dreta, de la immigració i de les infiltracions policials. I deixa un missatge clar: “Si et poses a la plaça de Colón, amb una bandera, estàs marcant una línia ideològica que hauria d’estar prohibida pel Govern. La Policia ha de canviar d’actitud pel bé de tots”.
Hauria d’actuar el Ministeri de l’Interior davant l’acord entre el SUP i el Club Desokupa?
Indubtablement, i estem convençuts que així serà. No només perquè l’acord tingui un rebuig social i sindical, sinó perquè el Ministeri té l’obligació de fiscalitzar el treball dels representants sindicals, que reben subvencions.
Ha d’intervenir per avaluar si aquest sindicat ha superat, aliant-se amb aquest grup d’extrema dreta, la línia de neutralitat política que se’ns exigeix com a funcionaris.
El secretari de Riscos Laborals del SUP va comentar a aquest mitjà que el sindicat no pagaria res, sinó que serien els propis policies interessats els que es costejaren el curs.
És una torpesa per part d’aquest representant eludir la responsabilitat i llançar pilotes fora, dient que els responsables són els afiliats. És una actitud miserable i de covardia, eludint la responsabilitat sindical i política d’aquest acord. Si algun afiliat del SUP em llegeix, ha de plantejar-se què fa en una organització que va néixer amb un caràcter progressista.
L’endemà de l’acord, semblava que el SUP reculava dient que, encara que l’empresa es digués igual, no tenia res a veure amb la que havia fet famós a Daniel Esteve.
Aquest és l’argument d’un representant al qual possiblement no se li exigeixi formació sindical. Antigament, en aquest sindicat, del qual jo vaig formar part i en el qual vaig tenir càrrecs de responsabilitat, no es regalaven els llocs, calia guanyar-s’hi amb treball i serietat en congressos i assemblees.
Creu que aquest acord és, d’alguna manera, un envit que llança el SUP al Govern?
No s’ha de descartar. En els últims anys, hem vist algunes organitzacions que s’han dedicat exclusivament a denunciar situacions polítiques. Nosaltres som servidors públics, i no hem de manifestar-nos contra la política d’un Govern que, ens agradi o no, ha estat elegit democràticament. Així que sí, això que comentes és alguna cosa que ronda pel cap de molts companys i ells (els afiliats) sabran si volen seguir en un sindicat marcat per l’extrema dreta.
Com arriba un sindicat històric com el SUP a fer això?
El que han fet és impensable en un sindicat amb aquesta història. Després d’anys de lluita, sofriment, expedients, expulsions… Una organització que va ser pionera i va córrer un risc impensable. Pot ser un pas ideològic, pensat amb fins interns.
Tots els col·lectius s’estan pronunciant en contra, fins i tot en alguna federació provincial del mateix SUP està havent-hi dimissions. En política –ja que volen jugar a ser polítics– els errors es paguen. I en les organitzacions serioses cal apartar-se quan un s’equivoca.
El millor per al SUP és que internament s’apartés a l’Executiva i a la seva secretària general i que hi hagués una recomposició, perquè la seva deriva és gravíssima. La gent amb la qual han arribat a l’acord, Desokupa, sobra en aquest país. Quina raó hi ha perquè es firmi un acord perquè els policies nacionals sàpiguen com actuar? És de bojos. En un país seriós, això no es permet, ni a un sindicat ni a un comandament policial. Un comandament policial hauria estat cessat en minuts.
No es pot permetre. Com es pot fer que els policies nacionals, posant diners de la seva butxaca, estiguin amb grups que no haurien d’existir?
Això pot tacar la imatge de la Policia?
Per descomptat. A mi m’han trucat diversos comissaris i ens demanen que siguem el fre d’aquesta barbaritat, que ells no comparteixen. Han envaït un terreny que correspon a la instrucció policial i els comandaments estan preocupats. Necessiten que algú els digui que això no es pot permetre.
Hi ha una radicalització generalitzada de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat?
El que pot estar ocorrent és que hi ha alguns sectors extrems en representació dels sindicats policials als quals els va bé parlar de diners, cridar “arriba Espanya” i mostrar signes contraris a la democràcia existent. És possible que, en veure que a alguns sindicats els va bé amb Vox o amb altres elements que propicien situacions alarmants, hagin pensat que, per no perdre comba, farien el mateix.
Hi ha problemes interns a la Policia, tenint en compte que hi ha diversos sindicats, agrupacions, amb evidents diferències?
Moltíssims. Ja es veia venir de lluny tot això. En els anys 80 i 90 i gairebé en el 2000, cadascun tenia la seva parcel·la establerta, hi havia un respecte i treballàvem el millor que podíem, però no hi havia una confrontació com l’actual. Avui no. La ideologia està en els sindicats i són gent que no s’amaga, no vull dir les sigles, però tothom les coneix. Hi ha diversos sindicats policials dirigits per gent d’extrema dreta i no s’amaguen.
El detonant va ser l’acord que es va firmar el 2018 amb Juan Ignacio Zoido (PP), com a ministre de l’Interior. Aquest desconcert i aquest error comès pels firmants (entre ells el SUP) va motivar la sortida en tromba d’aquest moviment racista, feixista i vinculat a l’extrema dreta, que ningú ha pogut, volgut o sabut parar.
Es critica que la Policia actua de manera diferent depenent de qui siguin els manifestants (o l’orientació política d’aquests), té alguna base aquesta afirmació?
Sí, té base. A l’Escola Nacional de Policia, a Àvila, sota el nostre punt de vista s’hauria de formar al servidor públic d’una manera diferent. Posar-se un cordó a la roba, a la pistola o al canell amb la bandera d’Espanya, doncs, en el seu temps lliure, que cadascú faci el que vulgui, però a la feina hem de ser imparcials.
Si et poses a la plaça de Colón amb una bandera, estàs marcant una línia ideològica que hauria d’estar prohibida pel Govern. La Policia ha de canviar d’actitud pel bé de tots.
Creu que falta formació en valors o de cultura democràtica?
Sí, indubtablement. A l’escola es treballa molt bé, i hi ha persones que vénen de fora amb una gran preparació. Però aquestes persones es troben amb un model establert en el qual hi ha molt himne, molta desfilada i no es donen lliçons d’ètica, de convivència, de saber per què la societat té problemes.
La Llei Mordassa, per exemple, va ser una imposició per part del Govern d’un model repressor, i això cal revisar-ho.
Argumenten al SUP que hi ha un augment de la violència, que els policies estan en risc. Com a policia, també percep això al carrer?
La societat espanyola no està exempta de persones que actuïn de forma delictiva. Això sempre ha passat i seguirà passant. Una altra cosa és que el model policial s’adapti i avaluï la situació. Però no ha augmentat, això és mentida, a Espanya hi ha una seguretat impressionant, per això venen cada any 85 milions de turistes.
L’argument de l’augment de la violència (i que aquesta prové dels immigrants) el va llançar l’extrema dreta. Ara sembla que el SUP se suma a aquest missatge, podria arribar a passar alguna cosa a Espanya com el que està passant a Anglaterra?
El problema és que s’està permetent que per derrocar un Govern o aconseguir un objectiu calgui usar el tema de l’alarma social. Amb discursos, amb imatges… Parlen d’invasió, de delinqüència. Això es produeix en països on l’oposició, o determinats sectors, tracten d’esporuguir per aconseguir el poder.
Però està passant a Espanya.
És que hi ha hagut un retrocés polític evident. No hi ha un Govern que pugui complir quatre anys amb tranquil·litat. Aquí val tot, i estan cansant la població, també els policies.
Però la Policia ha de tornar als d’abans. No pot distingir entre creences o color de la pell. Espanya ha d’adaptar-se a l’evolució de la societat. La Policia ha de ser aquest canvi necessari, que ha de plantejar el Govern. I, per descomptat, els representants sindicals han de ser una altra cosa. Cal exigir rigor, serietat, comportament, així guanyarem tots.
Com creu que respondria la Policia si passés a Espanya una cosa com el que està passant a Anglaterra?
La policia ha de tenir una prevenció. Usar recursos humans per evitar que sorgeixin aquests moviments. En les grans capitals es donen condicions molt desfavorables, perquè s’acumula gent marginal, que té necessitats. La Policia ha d’estar controlant perquè aquests grups marginals no existeixin.
Si permetem que aquests nuclis s’irradien i es potenciïn des de la delinqüència, passa el que passa. Hem d’evitar assentaments marginals sense llum ni aigua, en els quals estan a l’assalt de mòbils i bosses, perquè aquesta és la delinqüència que hi ha a Espanya. No hi ha una inseguretat real.
S’han conegut casos d’infiltracions policials, que moltes vegades no són investigades, però sempre en col·lectius socials d’esquerres, sap si hi ha hagut infiltracions en grups d’extrema dreta?
En aquests moments és legal aquest tipus d’actuació [amb ordre judicial] i no es coneix cap cas en grups d’extrema dreta. A mi no m’agrada, però, si és legal, apliquem-ho en altres sectors, no pot ser només en col·lectius d’esquerres o amb persones vinculades a moviments que no agraden.
Ens agradaria que la Policia estigués per ajudar i no per confondre la gent. Conec persones que han estat infiltrades per eliminar grups de delinqüents, però eren actuacions perfectament autoritzades per jutges i fiscals, per acabar amb grups criminals, no per entrar en col·lectius que lluiten per una qüestió política. La Policia no pot treballar en contra d’unes situacions i mirar cap a un altre costat en altres.
Catalunya Plural, 2024 
