La conversa política que han mantingut Elon Musk i Donald Trump a la xarxa social X resumeix millor la situació d’allò que abans fou Twitter que qualsevol consideració crítica de les que hem fet els analistes de la informació. Realitzada precisament en el moment que els el·laboradors d’enquestes dels Estats Units indiquen un gir de les tendències a favor de Kamala Harris, el fet és una intervenció marcadament estratègica a favor de l’ex president, i no només una presa de posició de Musk sinó una incorporació amb armes i bagatges a la candidatura trumpista i alguna cosa més: una decisió estratègica de gran abast respecte el futur d’una xarxa social que, quan va ser creada, va representar un fort valor de la web 2.0 i una gran esperança de cara al potencial democratitzador de la informació.
Elon Musk, que es presenta com a “empresari tecnològic” i no com a propietari i gestor d’un mitjà d’informació –que és el que és—fa temps que ha deixat clar quin és el seu paper en aquest moment decisiu de reorientació de la xarxa global: contribuir a l’apropiació d’internet per part del gran diner i del poder tecnològic i desposseïr els usuaris i ciutadans de la seva capacitat d’actuar en pro del dret democràtic a la informació. Musk i el seu aliat Trump ens estan dient: oblideu-vos-en del somni de Tim Berners-Lee i de la seva plataforma per a tothom, enterreu el somni de Vinton Cerf respecte a la capacitat de posar la tecnología al servei de la gent, mateu el desig d’Alejandri Piscitelli de continuar l’estudi de la ciència de la informació per aconseguir fer realitat definitivament el somni de Gutenberg, mateu el poder de l'”alquimia de les multituds” que va concebre Francis Pisani per a fomentar la creativitat universal.
Per a Elon Musk i Donald Trump el que cal és afavorir que els països siguin dirigits per gent com Xi Jinping, Vladimir Putin i Kim Jong Un, en tant que homes forts i líders autoritaris. Fora les màscares, doncs: ja ha passat l’hora dels planys i el que toca és defensar la xarxa global en tant que defensa de la democràcia. Als ciutadans ens toca defensar allò que la ciència, la tecnologia i la creativitat han posat a les nostres mans per exercir el nostre dret a la informació i no abandonar-lo als diners i als poders incontrolables. I per a posar-se a treballar cal tenir clares unes bases imprescindibles per a una regeneració democràtica de la informació.
Apunto dotze mesures i actituds a tenir en compte, individualment o en grup:
- LES XARXES SÓN MITJANS INFORMATIUS. I com a tals han d’estar subjectes a vigilància democràtica. No són artilugis tecnològics sinó administradors del dret universal a la informació.
- INTERNET ÉS DE TOTA LA HUMANITAT. És patrimoni i bé comú de tothom, per sobre de les propietats de determinades plataformes, i tots hi tenim quelcom a dir sobre la seva gestió.
- EN INFORMACIÓ, ELS DINERS NO TENEN LA DARRERA PARAULA. Elon Musk, propietari de X gràcies a haver comprat Twitter per 44.000 milions de dòlars, pot fer-ne el que vulgui perquè n’és l’amo. Però ho és de l’estri, i no dels continguts, ni de les funcions ni de l’activitat dels usuaris.
- CAL RETORNAR LA INICIATIVA D’INTERNET A LA GENT. Els plantejaments de la web 2.0 són vigents. Les apps ens posen en mans de les empreses com a consumidors passius, les eines 2.0 ens confereixen protagonisme i acció.
- PERIODISME DE QUALITAT I INTERNET PARTICIPATIVA, UNA MATEIXA LLUITA. Cal establir aliances entre aquells que treballen per un periodisme democràtic i aquells que volen treure la xarxa de la seva apropiació corporativa indeguda.
- INTERNET NO SÓN LES APPS I LES GRANS PLATAFORMES. Internet és la gent i cal malfiar de tots els artilugis tecnològics que treguin protagonisme a l’activitat dels usuaris. Per aquí ha d’anar la vigilància de l’IA.
- PROMOURE LA FORMACIÓ DE GRUPS. Cooperatives, grups actius i creatius per petits que siguin. Exercitar un ús col·laboratiu de la xarxa.
- DONAR SUPORT A LA VIKIPÈDIA. I aprendre d’ella fins allà on pot arribar la creativitat i la cooperació. Crear vikis petites que multipliquin l’acció de compartir coneixement.
- LLENÇAR UNA GRAN CAMPANYA D’ALFABETITZACIÓ DIGITAL. Animar els usuaris a copsar el protagonisme recuperant les eines de la web 2.0 i abandonant l’ús passiu de la xarxa, redescobrir que una internet participativa és més divertida i creativa.
- SUPORT A LES LLEIS DE TRANSPARÈNCIA. La propietat i orientació de la gestió dels mitjans han d’estar vigilades per llei; els ciutadans hem d’exigir l’establiment de mesures legals que garanteixin la transparència informativa. Prendre bona nota de les recomanacions del Consell de la Informació i del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
- PASSAR-SE A LES XARXES DESCENTRALITZADES. Abandonar les grans plataformes propietat de magnats i explorar les possibilitats de xarxes descentralitzades, com Mastodon o Bluesky, promoguda pel creador de Twitter.
- ASSUMIR UN ÚS CRÍTIC DE LA INFORMACIÓ VIA INTERNET. No només malfiar-se de les fake news, avergonyir els llocs web que tontegen amb la superficialitat o deficiència informativa, contactant els seus serveis d’atenció al client, difonent les seves males pràctiques i deixant de seguir-los.
La situació és tan greu que, si no fem això, si més no en part, haurem perdut una oportunitat que en podríem dir civilitzatòria, i per descomptat, haurem perdut la cara.