La desinformació i les mentides, tant a les xarxes socials com a mitjans de comunicació, són capaces de generar opinió respecte a qualsevol tema. Pel que fa a la immigració, els comentaris racistes i els missatges d’odi poden induir una percepció negativa, basada en creences i xifres que poc tenen a veure amb la realitat.
A la Fundació ISEAK, un “centre de recerca i transferència econòmica i social especialitzat en el diagnòstic de problemàtiques socials i l’avaluació de l’impacte de polítiques mitjançant l’analítica de dades”, han elaborat un informe en el qual es pregunten: D’on ve el sentiment antiimmigració a Espanya?.
Per això, van realitzar una enquesta a escala nacional en la qual van participar 3.200 persones. Les conclusions principals són que “la població nativa tendeix a sobreestimar la proporció d’immigrants, el nivell d’atur i la quantitat d’ajuts públics que perceben. De manera similar, percebre la immigració com una amenaça en termes laborals, fiscals o culturals s’associa amb un suport menor a polítiques d’atracció i integració”.
I la desinformació, afegeixen, és un aspecte bàsic en aquesta tendència. Afirmen a l’estudi que “rebre una informació veraç sobre la immigració augmenta el suport a les polítiques redistributives, que són, d’altra banda, les que menys suport reben de la ciutadania”.
Tanmateix, “la desinformació és un determinant clar de les actituds antiimmigració que dificulta l’efectivitat de les polítiques integradores”. De fet, afegeixen, “els debats i discursos públics poques vegades es fonamenten en realitats comprovades, sinó en mites i estereotips”. Aquests són els 10 mites sobre immigració que destaquen:
El nombre de persones immigrants
Basant-se, a més de en la seva pròpia enquesta, en diverses fonts, com el Cens de Població, l’Enquesta de Població Activa i l’Enquesta de Condicions de Vida, els investigadors afirmen que, “a Espanya, la població nativa pensa que la població immigrant arriba el 27,8% de la població total, xifra que dista força de la dada real (16%)”.
A més, “la ciutadania percep que el percentatge de població immigrant aturada és més del doble del que realment és. Aquest biaix o percepció errònia fins i tot és més gran quan se’ls pregunta quantes persones immigrants creuen que cobren algun tipus d’ajuda d’assistència social. En concret, la ciutadania espanyola percep que la població immigrant que rep una assistència social és quatre vegades més gran que la dada real”, detallen.
Les dimensions de la immigració
Els autors de l’estudi (Odra Quesada, David Martínez de Lafuente i Sara de la Rica) asseveren que “són les persones amb ideologia de dretes les que més sobreestimen la població immigrant en aquelles característiques menys desitjables. Perceben que la proporció d’immigrants aturats és més gran (41% percebuda respecte a la dada real del 16%) i que la proporció de persones immigrants que reben ajudes socials arriba al 55%, mentre que és només de l’11%”.
Precarització de la feina
Entre els grans mites, alguns relacionats amb la feina. A Espanya, relata l’informe, al voltant de la meitat de la població pensa que l’arribada d’immigració precaritza la feina, un 40% percep que la seva arribada disminueix els salaris de les persones natives i un 27% creu que redueix les oportunitats laborals de la població nativa pel que fa a la quantitat de llocs de treball.
Les arques públiques
El 61% de la població nativa a Espanya, continua la investigació, considera que l’arribada d’immigració incrementa la despesa pública. Altres percepcions molt populars són pensar que la immigració augmenta l’economia submergida (55%), col·lapsa la sanitat (46%) i encareix l’habitatge (32%)”.
Immigració i delinqüència
És el tema estrella en els darrers dies. Segons dades recollides pels experts, “la població nativa percep com a essencial que totes les persones parlin, almenys, una llengua comuna –amb un suport que arriba al 76%–. D’altra banda, un 33% de la societat espanyola considera que la immigració fa malbé tradicions i cultura, cosa que contrasta amb l’escassa proporció de població que percep efectes negatius de la immigració en la religió (13%)”.
Pel que fa a la seguretat, “un 54% pensa que la immigració augmenta la delinqüència. Aquesta percepció d’amenaça a la seguretat és significativament més gran –assolint el 71%– entre les persones que s’identifiquen amb una ideologia de dreta”, puntualitzen.
Barreres lingüístiques
Un 78% de la població nativa atribueix a les barreres lingüístiques les diferències en la situació econòmica entre persones natives i immigrants. Una altra característica individual de les persones immigrants que es considera rellevant és la manca d’esforç, citada pel 54%.
Tot i això, afegeixen, “la societat espanyola no veu la responsabilitat individual dels immigrants com el factor més significatiu per explicar les diferències laborals entre nadius i immigrants. La discriminació és considerada per més del 63% com a molt rellevant i factors estructurals com les diferents qualificacions demandades, el reconeixement i l’homologació dels estudis i les dificultats per obtenir permisos de treball són considerats determinants per fins al 70-80% de la població nativa”.
Antecedents penals
Investigacions recents, assenyalen els autors, “han documentat efectes nuls o molt petits de la immigració als índexs de delinqüència, però efectes positius i significatius en les preocupacions relacionades amb el crim”.
A Espanya, “a més d’un 54% de la població nativa que pensa que la immigració augmenta les taxes de delinqüència, un 92% imposaria com a requisit per a l’entrada al país no tenir antecedents penals o de violència. En concret, aquest requisit d’entrada és el que rep més suport entre la ciutadania. Aquesta associació entre immigració i delinqüència és determinant en la formació d’actituds antiimmigració”, manifesten.
Quina és la immigració desitjada?
Una gran majoria de la població opina que les persones immigrants haurien de tenir un contracte signat abans d’arribar al país –un 74%–, així com tenir uns ingressos mínims i un nivell educatiu alt –58% i 48%, respectivament.
A més, “un 9% dels enquestats considera important que els immigrants siguin de raça blanca i un 11% que siguin catòlics com a requisits hipotètics d’entrada”, subratllen.
Més immigrants
Més d’un 60% dels enquestats, xifren a l’estudi, “recolza els nivells actuals d’immigració i fins i tot els augmentarien”.
Els investigadors interpreten que aquesta dada “revela una disposició favorable cap a la immigració, que no es veu considerablement influenciada per la seva presència. Encara que la població espanyola tendeix a sobreestimar la proporció de persones immigrants en el seu municipi de residència fins a un 9%, un 68% de la població nativa desitja que el nombre de persones immigrants al seu municipi es mantingui o fins i tot augmenti”.
Polítiques d’immigració
L’últim aspecte que destaca l’informe suggereix que, “per garantir una integració eficaç a les societats d’acollida i el seu impacte positiu a l’economia, la integració de la immigració al mercat laboral és clau. Aquesta integració es pot dur a terme a través d’almenys dos tipus de polítiques: de predistribució (centrades en la formació i la reducció de la igualtat d’oportunitats) i redistributives (que impliquen transferències monetàries directes)”.
“Aproximadament un 61% de la societat està totalment a favor que el Govern prioritzi accions que redueixin la desigualtat d’oportunitats, com oferir formació a les persones immigrants, establir mesures per combatre la segregació escolar per origen, enfortir els processos d’equivalència, homologació i convalidació d’estudis i oferir itineraris de llocs de treball personalitzats”, apunten.
Per contra, “només una de cada tres persones (29%) recolza polítiques destinades a integrar econòmicament els immigrants mitjançant transferències monetàries, com ara beques per participar en activitats formatives, ampliació d’ajudes socials disponibles i atorgar incentius fiscals a les empreses perquè contractin immigrants.
Aquest article s’ha publicat originalment a La Marea
Catalunya Plural, 2024 
