El veredicte de la majoria de mitjans de comunicació nord-americans i europeus és que Kamala Harris ha “guanyat” el debat contra Donald Trump celebrat a Philadelphia. És indiscutible que la seva actuació ha estat excel·lent si es compara amb el darrer debat del president Joe Biden. La vicepresidenta ha posat Trump a la defensiva amb nombroses crítiques, ha ofert propostes concretes i s’ha defensat bé dels contraatacs del rival.
Abans del debat, impulsat per la cadena televisiva ABC, les enquestes mostraven que un 21% de votants volien saber més sobre Harris. Només el 9% opinava el mateix sobre Trump. La vicepresidenta i Trump saben que les eleccions es decidiran als estats “battleground” de Pennsylvania, Michigan, Wisconsin, Geòrgia, Arizona, Nevada i Carolina del Nord. Entre un 12 i 15% dels votants d’aquests estats declaren que estan indecisos. Ambdós candidats han mostrat moderació precisament perquè aspiren a obtenir el seu vot. La majoria dels indecisos són independents, Demòcrates conservadors o Republicans fastiguejats amb Trump.
Les regles pactades per les dues campanyes han limitat el debat cos a cos. El micròfon del candidat que no gaudia de torn de paraula estava apagat. Harris i Trump comptaven amb dos minuts per respondre a cada pregunta dels moderadors, i un minut per rebatre el rival o afegir alguna cosa més a la seva resposta. Tot i això, Harris ha acudit ben preparada, recordant frases impresentables pronunciades per Trump, i un discurs amb nombrosos arguments descrivint Trump com una amenaça a la democràcia i les llibertats. L’ex senadora de Califòrnia ha ressaltat el suport que ha rebut de desenes d’ex càrrecs que van treballar per a Trump. Un fil vertebrador de la seva actuació ha estat l’apel·lació a un futur en què se superin els enfrontaments i es deixin enrere els insults i les desqualificacions del candidat Republicà.
El pes de la inflació
En matèria econòmica, Harris ha reiterat la seva proposta de deduccions fiscals de 50.000 dòlars per als que creen noves empreses i de 6.000 dòlars per a famílies que tinguin més fills. Ha alertat que l’amenaça de Trump d’aplicar aranzels de fins al 20% a les importacions comportaria que cada família nord-americana pagaria 4.000 dòlars més anualment per les alces de preus. Trump ha replicat que l’administració Biden-Harris ha mantingut els aranzels que ell va imposar a la Xina i no ha sabut contenir la inflació.
El bloc econòmic ha tingut poca concreció, en part perquè el magnat novaiorquès el combina amb la seva denúncia de l’entrada massiva d’immigrants il·legals que treballen sense papers, reben ajudes i en alguns casos cometen delictes. El descontrol a la frontera amb Mèxic està entre les màximes preocupacions dels votants. Trump, com és habitual, ha exagerat. Però Harris va haver de bregar amb la difícil gestió de la crisi de les fronteres, a través de les quals han entrat 2,5 milions d’immigrants des del 2021, propiciant que Biden imposés recentment límits sobre on i com es pot demanar asil.
Acusacions, Ucraïna i avortament
Harris ha fet servir hams per descol·locar el seu rival. Un exemple destacat s’ha donat en ironitzar sobre la preocupació de Trump pels delictes quan ha estat imputat en tres casos criminals i condemnat en un. L’expresident ha retret que els Demòcrates fan servir el “lawfare” per intentar enfonsar la seva campanya i subratllar que les seves apel·lacions han tingut èxit. Harris ha acusat Trump de ser un dictador perillós que admira altres dictadors com Vladimir Putin o Kim Jong Un.
El candidat republicà ha acusat l’administració Biden-Harris de feblesa davant els adversaris dels EUA, al·legant que la caòtica retirada de l’Afganistan va encoratjar Putin a envair Ucraïna. L’expresident ha promès que, en cas de guanyar, obligaria Putin i Volodímir Zelenski a negociar la fi d’una contesa que s’ha cobrat centenars de milers de víctimes. Harris no s’ha desviat de la línia de suport a Ucraïna, i ha ressaltat que una victòria de Putin l’animaria a atacar altres països a Europa oriental.
Trump ha defensat amb orgull la decisió del Tribunal Suprem (de majoria conservadora) del juny del 2022 de traspassar la regulació de l’avortament als estats com una millora. Ha exposat que amb la legislació anterior es produïen avortaments a l’últim trimestre de l’embaràs. Harris li ha recriminat que estats de majoria Republicà hagin prohibit o restringit severament el dret a l’avortament. El candidat Republicà s’ha distanciat d’idees radicals que l’aspirant Demòcrata li ha atribuït, com ara la prohibició federal de l’avortament o el projecte ultraconservador 2025.
En matèria mediambiental, Trump ha retret a Harris la seva anterior oposició al fracking, a l’ampliació del gasoducte Keystone XL als EUA i la passivitat davant del gasoducte Nord Stream que subministrava gas natural rus a Alemanya.
Retrets i mentides
Ha sorprès la disciplina exhibida per Trump. Com li exigeixen els seus donants i assessors, no ha insultat en cap ocasió la vicepresidenta. Ha centrat els atacs i les crítiques en la gestió de l’administració Biden-Harris i les postures radicals que defensava l’exsenadora i fiscal general de Califòrnia. En aquest sentit, li ha retret la seva anterior oposició al fracking, el desig d’eliminar l’agència de control de fronteres i duanes (ICE), el suport als moviments per eliminar el finançament de la policia en el context dels disturbis del 2020 ia la legalització del consum de marihuana a nivell nacional. La candidata Demòcrata a la presidència s’ha distanciat els darrers anys i mesos d’aquestes postures.
Pendents de les primeres enquestes després del debat, els votants indecisos o que coneixien poc Harris probablement s’hauran endut una bona impressió de la vicepresidenta. Els partidaris de Trump han criticat que els dos moderadors han corregit manifestacions únicament del seu candidat i no han exigit respostes clares a les ambigüitats de Harris. L’episodi més sonat va ser quan Trump va acusar els immigrants de menjar-se els gossos i els gats dels ciutadans que viuen a les ciutats frontereres. El presentador va desmentir aquesta informació, com va fer amb altres rumors llançats per l’expresident.
La candidata Demòcrata ha reclamat un altre debat. El format molt encotillat del primer i una concreció més gran de les mesures dels dos candidats justifica aquesta demanda.
Catalunya Plural, 2024 
