Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es troba en plena disputa pel lideratge del partit després d’un període de dificultats polítiques arran dels resultats electorals desfavorables de maig de 2023 i de les notícies que destapat l’existència d’una estructura B que dins del partit. Aquesta, vinculada amb la campanya de desprestigi a Ernest Maragall i de penjar d’una soga un ninot d’Oriol Junqueras a Sant Vicents dels Horts, la seva localitat, està arrossegant l’espai dels republicans en un espiral decadent d’autodestrucció. Així, fruit d’aquest escàndol, s’ha anat fent cada vegada més crua la lluita fratricida pel poder dins de casa d’un partit que, fins fa no molt, vivia un dels moments més dolços de la seva història en haver aconseguit la presidència de la Generalitat amb Pere Aragonès al capdavant.
Recent Oriol Junqueras acusava directa-indirectament a Marta Rovira — amb l’estil propi dela principal icona del partit —de maniobrar a l’esquena del que era el president del partit mentre estava encarcerat a la presó pels fets relacionats amb el referèndum de l’1-0. L’exsecretària general, per la seva, banda, preferia no entrar en el fang i emplaçava la seva resposta una vegada s’hagi celebrat el congrés que haurà de decidir la nova direcció d’ERC per als anys vinents. Tristament, en el fons, tot va d’això: la lluita acarnissada entre diferents fraccions del partit operava de manera subterrània quan els resultats acompanyaven, i ara, quan tot fa baixada, tot sura a la superfície.
Actualment, quatre candidatures han mostrat la seva intenció de presentar-se al congrés del 30 de novembre per dirigir la formació, tot i que encara no se sap si totes aconseguiran els avals necessaris. Fins ara, però, no s’ha apreciat cap debat ideològic entre les diferents candidatures. Més aviat, la lluita se centra a veure qui és més capaç d’aconseguir noms més populars, com si es tractés de veure qui aconsegueix una col·lecció de cromos més brillant i extensa. Veurem si en els mesos que venen són capaces d’articular un debat real sobre quin és el rumb que ha de prendre ERC respecte a les dues qüestions fonamentals del partit: el debat sobre les polítiques socials (i la forma en com es materialitzen en l’àmbit d’aliances amb la resta de l’espectre polític) i el posicionament estratègic respecte de la independència de Catalunya.
1. Militància Decidim: Encara que Oriol Junqueras dimitirà després de les eleccions europees, continua sent una figura central. Junqueras ha estat recorrent Catalunya per connectar amb la militància. Està acompanyat de figures com Lluís Salvadó i Raül Romeva, i el seu equip està treballant per convèncer sectors del partit, destacant la diversitat d’opinions sobre el pacte amb el PSC. A hores d’ara, és una de les dues principals.
2. Nova Esquerra Nacional (NEN): Coneguda com la candidatura “rovirista”, es presenta com una alternativa a Junqueras encapçalada per Xavier Godàs i Alba Camps. A hores d’ara, tant la candidatura rovirista com la junquerista, semblen ser les candidatures que lideren aquesta cursa pel poder intern del partit. Hi destaquen portaveus com Marc Aloy, Teresa Jordà, i Raquel Sans. Defensen un lideratge coral i renovador, intentant evitar el personalisme, i rebutgen la concentració de poder en una única figura.
3. Foc Nou: Aquesta candidatura regeneradora, liderada per figures com Alfred Bosch, critica les decisions recents del partit, especialment el pacte amb el PSC. Proposen una ruptura amb el passat i busquen captar el vot descontent amb les direccions anteriors. El discurs de la “renovació”, però, pot trobar impediments a l’hora de prendre volada si es té en compte que va ser diputat d’ERC al congrés dels diputats entre els anys 2011-2015, regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre el 2015 i el 2018, i conseller d’Exteriors del govern de la Generalitat entre el 2018 i el 2020. Es va retirar temporalment de la política en sortir a premsa els pretesos abusos sexuals comesos pel que era el seu cap de Gabinet, Carles Garcias Hernández.
4. Recuperem ERC: Formada pel Col·lectiu 1 d’octubre, que ha estat crític amb la direcció per abandonar el mandat independentista del referèndum. Els seus candidats, Xavier Martínez Gil i Àngel Ruiz, es presenten com una veu crítica que vol retornar ERC a l’esperit del procés independentista.
El 7 d’octubre es tancarà la convocatòria oficial i el 15 d’octubre se sabrà quines candidatures arriben al congrés, mentre que el 30 de novembre es farà l’elecció. Si cap candidatura assoleix el 50% dels vots, es repetirà la votació.
Catalunya Plural, 2024 
