Fa poc més d’un any, el president del govern sionista d’Israel, Benjamin Netanyahu, va intervenir en l’Assemblea de l’ONU anunciant el seu pla compartit amb els EUA d’un nou Orient Mitjà, amb un mapa on desapareix Palestina, mentre que països com el Líban apareixen en color negre. Un nou Orient Mitjà que assegura el domini del “Regne d’Israel” i dels EUA, es parlava de la ruta de l’Índia, i de la normalització de relacions que, en la realitat, vol dir sotmetre els països àrabs al domini sionista-imperialista.
La declaració de Netanyahu no és una novetat, des de la Primera Guerra Mundial, els acords de Sykes Picot i, posteriorment, la promesa de Balfour el 1917, representen el somni colonial del moviment sionista i les seves aliances amb les potències colonials, de sotmetre el poble palestí i els pobles àrabs a través de la discriminació, l’aniquilació i l’apartheid. Així, la política de guerra, de matances, de l’estat sionista d’Israel va començar abans de la creació del mateix estat d’Israel i continua fins avui contra el poble palestí, contra el poble libanès i altres pobles àrabs, amb diferents mètodes, però cada vegada la maquinària assassina és més sofisticada i més mortal, pren dimensions molt greus, per la tecnologia militar i la intel·ligència artificial, en mans de criminals de guerra i criminals contra la humanitat, que violen les convencions internacionals de tracte a civils en situació de guerra, i que ignoren les resolucions dels organismes internacionals. Són genocidis amb el vistiplau dels governs dels EUA i d’Europa. Els còmplices en un acte criminal són culpables al mateix nivell de l’autor.
La política de guerra, de matances, de l’estat sionista d’Israel va començar abans de la creació del mateix estat d’Israel
Des de l’octubre del 2023, ja des de fa 12 mesos, l’estat sionista i el govern feixista d’Israel porta a terme un “genocidi mòbil”, a Gaza, a Cisjordània i al Líban, amb desenes de milers de persones assassinades, centenars de milers de persones ferides, la majoria de les quals són nens, nenes, dones i ancianes. Al Líban, les matances van començar el 8 d’octubre, amb la destrucció total de pobles i ciutats frontereres amb la Palestina ocupada i camps cremats amb bombes de fòsfor prohibides per la comunitat internacional. Israel ha practicat des del 8 d’octubre la famosa política de “terra cremada”, la destrucció total, i ha obligat la població a desplaçar-se i a buidar els pobles i les ciutats.
En els darreres dies, l’escalada de destrucció i d’assassinat de civils libanesos en mans de l’exèrcit israelià ha sobrepassat tota imaginació, ja no hi ha línies vermelles, tot el territori libanès està sota el bombardeig, des del sud fins a l’extrem nord del país està patint els bombardejos indiscriminats, milers de civils morts i ferits, i un milió de persones desplaçades.
El govern feixista d’Israel en una setmana ha violat els convenis internacionals desenes de vegades, començant per les explosions de “busca persones” que són d’utilitat civil (metges i més personal sanitari, entre altres) tot provocant centenars de morts i 3.000 ferits, les explosions dels equips de comunicació també amb centenars de persones mortes i ferides, i els bombardejos a pobles, a civils amb bombes de perforació, de buit, de segmentació, de fòsfor… Totes són prohibides a nivell internacional.
Tot apunta a una escalada ascendent en l’agressivitat del govern israelià. La població libanesa pateix els crims de guerra en un estat declarat fallit des del 2019. Un estat controlat per partits confessionals i per una aliança oligarquia-bancs i classe política confessional corrupta que han deixat el país en ruïna. El que no és capaç de destruir el govern de Netanyahu, ja ho ha fet el propi poder corrupte del Líban, deixant el país sense electricitat, sense infraestructures, sense sanitat, sense serveis socials, sense…
Tot apunta a una escalada ascendent en l’agressivitat del govern israelià
La resposta a la guerra de destrucció surt dels moviments populars, de la societat organitzada i de la solidaritat ciutadana. Es van crear comitès de resistència popular per a donar resposta a nivell humanitari, per a l’acollida de les persones desplaçades, i per a atendre a les persones ferides.
L’Associació Catalunya-Liban, des de fa més de 40 anys treballa de forma estreta i fraternal amb el Socors Popular Libanès, una entitat laica, present en tot el territori a través de 22 centres sanitaris i socials i hospitals amb 50 anys d’experiència en l’àmbit sanitari, social i d’emergència. Des del Socors Popular Libanès hem rebut una crida de solidaritat i les necessitats d’emergència.
A nivell sanitari:
- L’hospital del Socors Popular en Nabatieh, en el sud del país, és dels pocs hospitals en el sud que atèn persones ferides, en alguns casos ferides greus que necessiten intervencions quirúrgiques i equips.
- En els 22 centres del Socors atenen persones ferides.
- Falta material sanitari, equips mèdics, medicaments de malalties cròniques, ambulàncies i metges especialitzats en medicina de guerra.
A nivell social:
Per atendre un milió de persones desplaçades, el Socors Popular treballa a 2 nivells:
- Ha posat 7 centres propis en diferents regions del Líban per a l’acollida de les persones desplaçades.
- Es coordina amb el Comitè d’Emergència Estatal per atendre a nivell sanitari les persones desplaçades en els 700 centres (escoles) fixats pel govern, fer control sanitari i seguiment de persones amb malalties cròniques, i assegurar les necessitats bàsiques.
- Falten aliments, mantes, matalassos, productes de neteja, d’higiene, plats, cuines, instruments de cuines, gas, electricitat, etc.
Des de l’opinió pública a nivell internacional en general i a Catalunya en particular, cal enfocar la solidaritat en dues línies. D’una banda, la política, tot continuant les mobilitzacions i les pressions perquè l’estat espanyol deixi de vendre i comprar armes d’un estat genocida segons el Tribunal Penal Internacional, que les institucions catalanes i espanyoles tallin les relacions amb el govern israelià. D’altra banda, falta una gran campanya de solidaritat amb el poble libanès.
Resistir-Vèncer
Catalunya Plural, 2024 
