10 d’octubre de 2024. El Parlament, en el marc del debat de política general, aprova una resolució, proposada pels Comuns, que insta al Govern a “No facilitar projectes com el macrocasino del Hard Rock i, per aquest motiu, eliminar la reducció de la fiscalitat del joc prevista a la Llei 6/2014 en els propers pressupostos per a l’any 2025”. També se’n aproven dues més, una, impulsada pel PSC, que planteja “eliminar la reducció de la fiscalitat del joc prevista a la llei 6/2014 mitjançant la pròxima Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2025”, i una altra, d’ERC, proposant que es modifiqui la Llei “per revertir les rebaixes fiscals que es van impulsar ad-hoc per a desenvolupar el CRT de Vila-Seca i Salou”. La llei del 2014, a la que fan referència les tres resolucions, fou pactada per CiU i el PSC i preveia reduccions en la fiscalitat del joc, incloent un primer capítol dedicat exclusivament a “l’ampliació d’activitats del centre recreatiu turístic de Vila-Seca i Salou” i d’altres normes aplicables als casinos en general.
La versió oficial
La convocatòria electoral va anar acompanyada d’un autèntic linxament polític i mediàtic dels Comuns. La seva negativa a votar els pressupostos si no s’aturava el projecte del Hard Hork al Camp de Tarragona els va situar a l’ull de l’huracà. Pocs mitjans van parar atenció en que els Comuns no havien votat la investidura del president Aragonès el maig de 2021, cosa que sí que havien fet Junts i la CUP a qui gairebé ningú va exigir explicacions de perquè no donaven suport al president que havien investit.
El president Aragonès va afirmar que convocava eleccions “per no dependre de la irresponsabilitat dels que posen per davant els interessos de partit”; és a dir, dels que posaven aturar el Hard Rock per davant dels pressupostos. La reacció de diversos sectors contra els Comuns fou brutal: Els secretaris generals de CCOO i UGT van criticar durament el vot en contra del partit de Jessica Albiach. Un influent diari va arribar a publicar un editorial en el que qualificava els Comuns com “una mena de partit del no a tot” . Algun analista va considerar que “avui el tripartit d’esquerres és mes lluny, tant a l’Ajuntament com a la Generalitat, ja que el vot dels comuns en contra dels comptes a les dues institucions ha deteriorat, i molt, les relacions amb ERC i també amb el PSC”. Es va fer responsables els Comuns, fins i tot, de la no aprovació d’inversions per fer front a la sequera que els governs de Junts i ERC havien paralitzat durant els darrers anys,
Curiosament, gairebé ningú va recordar que el Govern tenia un mecanisme previst a la llei, la pròrroga dels pressupostos del 2023 , que li hagués permès continuar aplicant les seves polítiques, incloses algunes de les mesures socials previstes en el projecte presentat i tombat, això sí, prèvia aprovació pel Ple del Parlament. La pròrroga dels pressupostos ni es va contemplar, tot i que no és un mecanisme estrany i menys quan el govern d’ERC encarava el seu darrer any al front de la Generalitat.
De “Vetar el Hard Rock seria un cas de prevaricació” a “No facilitar el Hard Rock”
El projecte de macrocasino del Hard Rock comportava greus impactes en la protecció del territori i en la planificació urbanística, en el consum d’aigua en temps d’una sequera que el canvi climàtic ha convertit en permanent, tal com denunciava la Plataforma en Defensa de l’Ebre, i en el foment de la ludopatia. Quan tant es parla d’un turisme sostenible, aquest projecte es situa en la banda contrària, apostant per un model turístic que molta gent pensa que no és el que Catalunya ha d’impulsar. Però no vull estendre’m en la polèmica de fons sinó en el tractament polític i mediàtic que ha generat la qüestió.
L’octubre de 2022, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja assegurava que “el Hard Rock es farà i es farà bé”. El febrer del 2024, el president Aragonès sentenciava: “No sé si s’acabarà fent el Hard Rock, no depèn del Govern”. Un mes després, el Govern advertia als Comuns que “vetar el Hard Rock seria un cas de prevaricació”. El mateix mes de març, el PSC retreia als Comuns que “fessin servir el Hard Rock com a excusa per a no aprovar els pressupostos”.
Una de les línies principals de l’argumentació d’ERC i el PSC era que el Hard Rock res tenia a veure amb els pressupostos; una excusa que va saltar pels aires quan La Directa va revelar, el 24 d’abril, ja amb les eleccions convocades, que el Govern havia renovat el compromís amb el Hard Rock el 27 de febrer, trenta minuts abans del pacte de pressupostos amb el PSC, mitjançant un document que recollia un acord del que no es va fer cap referència en la compareixença de la portaveu governamental ni en el sumari dels acords enviat als mitjans de comunicació. I l’excusa ha tornat a quedar en evidència ara, quan PSC i ERC han votat, al costat del Comuns, al Parlament ,que la qüestió del Hard Rock es regularà “en els propers pressupostos del 2025”, és a dir, en la Llei de mesures que els acompanyarà. Segur que el tema no tenia res a veure amb els pressupostos?
Arran de la dissolució del Parlament, alguns opinadors van estimular els votants dels Comuns a castigar la seva decisió i van afirmar “Caldrà veure com sobreviuen al cicle electoral que ara comença. De què serveix votar una formació frontissa de l’esquerra que no sap sumar amb les esquerres?”. El resultats de les eleccions del 12 de maig no van ser bons per a la candidatura que encapçalava Jessica Albiach: va perdre un punt percentual i dos diputats. Segurament, alguna cosa hi van tenir a veure els atacs que va patir durant tota la campanya per la seva negativa a votar els pressupostos, tot i que és probable que altres factors vinculats a la política estatal fossin més decisius. En tot cas, no va ser una catàstrofe: els Comuns no van desaparèixer com alguns desitjaven, van poder formar grup parlamentari, i, ves per on, els seus 6 diputats van ser decisius per aconseguir una majoria d’esquerres al Parlament i, conjuntament amb els del PSC i els d’ERC, van fer possible la investidura del president Illa. Els qui havien sentenciat que els Comuns estaven inhabilitats per a bastir pactes d’esquerres es van quedar amb un pam de nas.
En el pacte d’investidura entre el PSC i els Comuns ja es va establir frenar el Hard Rock. Aquest acord ha rebut l’aval parlamentari el dia 10 d’octubre. I així, allò que no es podia aturar, s’ha convertit en un projecte que el Govern ja no facilitarà, atès que, en eliminar la rebaixa impositiva sobre el joc, la inversió es presenta com a inviable. PSC i ERC han fet, com Pedro Sánchez, de la necessitat, virtut. I els Comuns sembla que han aconseguit aturar el Hard Rock. La pregunta és: per què aquesta solució no va ser acceptada pel Govern d’ERC si els Comuns havien presentat l’1 de març, dues setmanes abans del Ple de Pressupostos, una proposició de llei establint que la imposició passés del 10% al 55% per als casinos que superessin els 4’5 milions de facturació, com es preveia que succeís en el cas del Hard Rock?
Una altra versió és possible
Si aquest octubre s’ha pactat una solució per aturar el Hard Rock, eliminant les reduccions fiscals que el podien beneficiar, per què l’acord no es va produir el mes de març i es van convocar eleccions avançades? Al PSC li podien interessar perquè preveia quedar primera força; però què hi guanyava ERC? La resposta més obvia seria poder fer la campanya electoral sense que Puigdemont hagués pogut tornar a Catalunya. Però potser hi havia més motius: després de les eleccions del 12 de maig es va conèixer la crisi soterrada que tenallava ERC des de feia molts mesos. El mes de juliol, diversos mitjans desvetllaven que el president del partit, Oriol Junqueras, havia estat apartat, durant un llarg període, de les reunions en les que s’adoptaven les decisions importants, fins i tot després de sortir de la presó. També va transcendir que la tardor del 2023 Junqueras es va reunir amb el president Aragonès i la secretària general, Marta Rovira, a Ginebra, i els hi va comunicar la seva voluntat de ser cap de llista a les properes eleccions, que havien de tenir lloc el febrer de 2025, potser amb temps suficient per a ser amnistiat. Rovira i Aragonès s’hi van negar.
Va influir el desig de Junqueras de ser candidat a la presidència de la Generalitat en la decisió d’Aragonès d’avançar gairebé un any les eleccions? Hi va tenir alguna cosa a veure la divisió interna del partit que encara no s’havia fet pública però que Aragonès coneixia perfectament? Van intentar Aragonès i Marta Rovira estalviar-se el calvari d’elaborar unes llistes electorals a principis del 2025 conscients del ball de bastons que s’estava gestant? Algú a la direcció d’ERC va preveure que podia esclatar l’escàndol de les campanyes B que, finalment, es va fer públic poques setmanes després de les eleccions? Les declaracions de guerra creuades d’Oriol Junqueras i Xavier Vendrell fan sospitar que la situació interna va tenir alguna cosa a veure amb la convocatòria electoral avançada; probablement, tal com s’ha demostrat ara, molt més que el vot dels Comuns en contra dels pressupostos del 2024 a causa del Hard Rock.
Jaume Bosch. Advocat. Exdiputat del Parlament i ponent de l’Estatut de 2006
Catalunya Plural, 2024 
