El 7 d’octubre de 2023, Hamàs travessa la frontera i ataca la zona israeliana als voltants de Gaza. Segons Human Rigths Watch, France Press creuant dades ha determinat que en l’atac van morir 1.195 persones, de les quals 815 eren civils. Hi va haver també 251 segrestats per Hamàs, dels que es creu que uns 100 encara ho estan a Gaza. Segons Al Jazzera el nombre de persones ferides va ser de com a mínim 8.730.Des del 2015 al 2023, les compres d’armament per part d’Israel s’han fet a tres països, EEUU (71% del valor total de transaccions), Alemanya (25%) i Itàlia (4%). Els anys 2022 i 2023 la despesa israeliana en armament es van incrementar fins a gairebé duplicant la mitjana dels quatre anys anteriors.
Els dies posteriors, Israel orquestra un atac massiu contra la població de Gaza que encara dura avui.
Al Jazzera informa que segons el Ministeri de Salut de Gaza, fins el 18 d’Octubre de 2024 a les 5 de la tarda (14h GMT), han mort més de 42.500 persones, d’elles 16.765 eren nens i nenes, 99.546 persones han estat ferides i hi ha més de 10.000 desapareguts. Més de la meitat de les cases i el 87% de les escoles de Gaza han estat sistemàticament destruïdes, sols funcionen parcialment 17 dels 36 centres d’assistència sanitària, que han estat bombardejats de forma continuada, les vies de comunicació i els conreus han estat massivament destruïts. Israel ha tallat l’aigua i bloqueja l’entrada de menjar i medicaments, el que està provocant més morts. Segons l’UNRWA al juliol i agost, Israel sols va deixar entrar de mitjana 50 camions diaris de material (aliments, medicines etc..), per dos milions de persones que teòricament haurien d’estar sota la seva protecció, i que han estat forçats a deixar les seves llars, a desplaçar-se contínuament i molt sovint han estat sistemàticament bombardejats.
A Cisjordània han mort, en el mateix període, 757 persones, d’elles 165 eren menors i hi ha 6.250 persones ferides. El nombre de víctimes incrementa diàriament, tant a Gaza com a Cisjordània.
El Líban, un país independent, ha estat envaït i els atacs israelians han causat fins el 10 d’octubre 2.169 morts i més de 10.200 ferits.
Tothom ha escoltat o llegit que és difícil explicar la fallada del sistema de seguretat israelià el 7 d’octubre de 2023. Un recent article (8 d’octubre) de Jason Burke a The Guardian, traduït al Diario.es, en torna a fer esment. Segons aquest article els caps militars deien que un atac de Hamàs no succeiria i no van prendre mesures malgrat haver rebut informacions que s’estava preparant. En una recent entrevista a CTXT, Hideon Levy, escriptor i columnista del diari Haaretz, mostra la seva dissidència enfront el que està fent i ha fet Israel els darrers 25 anys al poble palestí. Ja l’11 de novembre de 2023, un mes desprès de l’atac de Hamàs, es queixava de la manipulació informativa dels mitjans israelians. Això ha comportat que sigui acusat pel govern de “risc per la seguretat” i per la Knesset de “traïdor”.
Si fem un petit resum, l’atac de Hamàs ha provocat una resposta Israeliana del tot desproporcionada i injustificable, que unida a la manca d’informació veraç i a la manipulació d’aquesta ha comportat sospites sobre els plans reals del govern israelià. A més, Israel desobeeix sistemàticament les resolucions de la Cort Internacional de Justícia, que ha declarat el 19 de juliol d’enguany que Israel és responsable d’apartheid i que la ocupació de Gaza és il·legal. Ja el maig, havia ordenat a Israel posar fi a les accions militars. Totes aquestes ordres no han estat reconegudes pel govern d’Israel que fins i tot assetja i dispara les forces de pau de l’ONU al Líban i declara António Guterres persona non grata.
Tant la resposta israeliana contra la població civil com les errades dels seus serveis d’intel·ligència incapaços de detectar la preparació i l’atac de Hamàs són realment difícils d’entendre, més quan han estat capaços d’eliminar les cúpules de Hamàs i de Hezbol·lah, de fer esclatar busques, walkie-talkies i ordinadors.
El comerç d’armament amb Israel
Les dades que es presenten a continuació es poden consultar a l’apartat de bases de dades del SIPRI (Institut Internacional de Recerca de la Pau d’Estocolm). El SIPRI quantifica les transferències d’armes de de l’any 1950. Aclarir que, donada la manca de transparència d’aquest comerç, el SIPRI quantifica el valor de les transferències d’armes en TIV (valor indicador de tendència), que té en compte el cost de producció per unitat de armament, si aquesta és de primera mà o no, i en cas que sigui de segona mà si ha estat o no renovada (recordem els tancs Leopard que Espanya va renovar abans d’enviar-los a Ucraïna).
Com que hi ha comandes fetes durant aquest període que encara no s’han lliurat o de les que s’ha lliurat només una part, per elaborar aquest article s’ha tingut en compte únicament el valor de les transferències d’armes entregades entre el 2015 i el 2023. Les compres d’armes d’Israel es van duplicar a partir de l’any 2022, un any abans de l’atac de Hamàs. Com es pot veure a la figura següent, des del 2015 al 2023 les compres d’armament per part d’Israel s’han fet únicament a tres països, EEUU (71% del valor total de transaccions), Alemanya (25%) i Itàlia (4%). També es pot veure que del 2018 al 2021 les compres van oscil·lar entre els 349 milions de TIV l’any 2020 i els 486 milions de TIV el 2019. Els anys 2022 i 2023 la despesa israeliana en armament es van incrementar fins els 849 i 857 milions de TIV respectivament, gairebé duplicant la mitjana dels quatre anys anteriors.
En moltes de les manifestacions que s’han fet contra la guerra s’ha demanat la fi del comerç d’armes amb Israel. Segons les dades del SIPRI, Espanya no ha venut armament a Israel en el període 2015-2023. No obstant, l’informe 66 del centre Delàs sobre “La banca armada y la seva responsabilitat en el genocidi de Gaza” aporta dades sobre transaccions d’armament entre Espanya i Israel no contemplades pel SIPRI, però que s’extrauen de les estadístiques oficials de comerç exterior (Datacomex) del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo. Segons l’informe esmentat, posteriorment al 7 d’octubre de 2022, Espanya ha exportat armes i munició a Israel per valor de 1,1 milions d’euros.
Segons les dades del SIPRI, el 2018 Espanya va comprar a Israel 6 drons Orbiter-1K per valor de 0,9 milions TIV, i el 2022, 12 sistemes electro-òptics de radar per avions (se n’havien demanat 57) per un valor de 36 milions de TIV. Espanya també va fer, el 2022 (una) i el 2023 (cinc), comandes de míssils i artilleria a Israel, però segons el SIPRI fins a la fi del 2023 cap comanda s’havia servit. Cal dir que aquestes dades s’han de prendre amb precaució doncs representen les que estan clarament identificades. Com s’ha indicat anteriorment, la opacitat dels comerç d’armes és molt gran i això provoca molts dubtes sobre el vertader abast d’aquest comerç.
La banca com a finançadora del comerç d’armes
L’informe 66 del Centre Delàs detalla el comerç d’armes amb Israel entre el 2014 i el 2023, identificant el valor de les transaccions contractades (no de les entregades) i també les companyies fabricants. Malgrat que com hem dit, segons el SIPRI i el centre Delàs el comerç d’armes entre Espanya i Israel és percentualment residual comparat amb el total de les transaccions d’Israel amb altres països, l’informe analitza el finançament atorgat per bancs espanyols a les empreses que fabriquen armament per Israel. L’informe ha identificat 15 empreses que proveeixen armes i municions a Israel, de les quals 7 (Boeing, Day & Zimmermann, General Dynamics, Leonardo, Oshkosh Corp, Rheinmetall i Rolls-Royce) han rebut finançament per part de 12 entitats financeres espanyoles.
Segons el Centre Delàs, el volum del finançament de la banca espanyola a les empreses fabricants d’armament ascendeix a més de 4.188 milions de dòlars, el 95% dels quals prové del Santander (2.442 milions de $) i del BBVA (1.558 milions de $). La Caixa Group (110 milions de $) i Bestinver (gairebé 66 milions de $) són els dos següents de la llista. Boeing (2.329 milions de $), Rolls-Royce (1.082 milions de $), Leonardo (397 milions de $) i General Dynamics (346 milions de $) són les empreses que han rebut més finançament de bancs espanyols.
A l’informe hi ha una relació dels dies i llocs on s’ha utilitzat l’armament d’aquestes empreses sobre la població de Gaza. A tall d’exemple: Les bombes guiades JDAM, fabricades per Boeing han estat utilitzades en diversos atacs, entre els quals els dels dies 10 i 22 d’octubre de 2023 a Wasi, un lloc catalogat per l’exercit israelià com de reallotjament de persones desplaçades, on segons Amnistia Internacional van matar 43 civils, dels quals 19 eren nens. També van ser utilitzades en el bombardeig d’una escola a Khan Younis el 10 de juliol del 2024, causant 27 morts. Aquests són només dos exemples de la llarga llista descrita a l’informe.
Tot el que es pot comentar sobre el que està passant a Israel, Gaza, Cisjordània i el Líban ja s’ha dit, i per tant aquest article pretén únicament fer arribar dades de l’atrocitat que s’està cometent.
Catalunya Plural, 2024 
