La DANA no és un esdeveniment aïllat, sinó una manifestació d’una tendència creixent de fenòmens climàtics extrems, agreujats per la inacció i el negacionisme climàtic de les autoritats. És clar, ni el PP ni VOX tenen cap capacitat de controlar els esdeveniments meteorològics; però tenen l’obligació, com qualsevol institució, de salvaguardar la població en cas que es produeixin.
El filòsof José Luis Villacañas, a la seva obra Neoliberalismo como teología política, analitza com el neoliberalisme s’ha convertit en una doctrina que, sota l’aparença de llibertat econòmica, imposa una lògica de mercat que impregna totes les esferes de la vida, incloent-hi la gestió ambiental. En una línia semblant, el filòsof Achille Mbembe descriu un sistema en el qual les polítiques econòmiques i socials menyspreen la vida humana, considerant acceptables les morts resultants de decisions governamentals orientades al mercat.
Aquesta perspectiva ajuda a entendre com les polítiques actuals al País Valencià no són simples errors de càlcul, sinó la conseqüència d’una ideologia que subordina la vida i el medi ambient al capital. Sovint es parla de la ideologia com si fos un concepte abstracte quan no és així. La ideologia produeix efectes, com, per exemple, la decisió del govern de Mazón d’eliminar la Unitat d’Emergències Valenciana fa un any perquè, segons el president de la Generalitat Valenciana, “no millorava ni ampliava els serveis”. La ideologia té conseqüències directes que, de vegades, poden ser literalment mortals.
L’urbanisme salvatge, un dels pilars del necroneoliberalisme, no només ha modificat el paisatge del País Valencià, sinó que ha transformat radicalment la relació de les comunitats amb el seu entorn. La impermeabilització del sòl, l’eliminació de vegetació autòctona i la creació d’infraestructures massives en zones de risc han deixat els pobles i ciutats sense defenses naturals. Quan les aigües arrosseguen cases i s’emporten vides humanes, aquestes morts no són accidents: són el desenllaç previsible de polítiques que ignoren sistemàticament les advertències sobre el canvi climàtic.
A més, el negacionisme climàtic de Vox i el PP no es limita només als discursos; també es tradueix en decisions polítiques que suprimeixen qualsevol iniciativa per mitigar la crisi climàtica. El bloqueig de projectes d’energies renovables, l’alleugeriment de normatives mediambientals i la preferència per un model econòmic basat en el totxo i el turisme massiu perpetuen la dependència de la regió d’indústries insostenibles. Mentrestant, les conseqüències recauen de manera desproporcionada sobre els sectors més vulnerables, que no tenen recursos per protegir-se o reconstruir les seves vides després de cada desastre.
La tragèdia de la DANA ha de servir com una crida d’atenció urgent.
És imperatiu que les autoritats reconeguin la realitat del canvi climàtic i adoptin polítiques que prioritzin la protecció del medi ambient i la seguretat de la població. Continuar pel camí del necroneoliberalisme no només condemna la regió a repetir desastres similars, sinó que també posa en risc la vida dels seus habitants. És hora de replantejar les prioritats i construir un model de desenvolupament que respecti la vida i l’entorn natural.
El futur del País Valencià depèn de les decisions que es prenguin avui. No hi ha marge per a la inacció ni per a discursos que neguin l’evidència científica. Cal un canvi estructural que superi el curtterminisme econòmic i adopti una visió compromesa amb el benestar social i la sostenibilitat. Només així podrem evitar que la DANA d’avui sigui el preludi d’una sèrie interminable de catàstrofes anunciades.
En resposta a aquesta situació, diverses organitzacions han convocat una manifestació per al proper 9 de novembre a València. Sota el lema “Per una gestió responsable i sostenible”, la marxa pretén denunciar les polítiques actuals i exigir mesures concretes per fer front a la crisi climàtica i protegir la població. La convocatòria ha estat recolzada per col·lectius ecologistes, associacions veïnals i partits de l’oposició, que assenyalen la urgència d’un canvi de rumb en la gestió territorial i ambiental del País Valencià.
Aquesta mobilització sorgeix de la indignació i la frustració d’una ciutadania que ha decidit organitzar-se davant l’evident manca de preparació i deixadesa de les institucions valencianes. Mentre els responsables polítics continuen promovent un model de desenvolupament insostenible, és el poble qui pren la iniciativa per defensar el seu dret a un entorn segur i habitable. Aquesta manifestació no és només una protesta, sinó un crit d’auxili i un acte de responsabilitat col·lectiva en defensa del futur de la regió.
Catalunya Plural, 2024 
