Dels 7 estats claus en disputa (Arizona, Geòrgia, Michigan, Nevada, Carolina del Nord, Pensilvània i Wisconsin) és molt probable que Trump s’acabi imposant en tots ells. La victòria és clara i contundent. Trump ha guanyat també en el vot popular i mantindrà la majoria parlamentària al congrés. Els republicans també recuperen el Senat, posant fi a quatre anys de control demòcrata. Sempre quedarà el dubte de què hagués passat si els resultats haguessin estat més ajustats; setmanes abans de les eleccions, milers de missatges corrien per les xarxes denunciant una suposada campanya demòcrata per facilitar el vot a immigrants il·legals. Res que hagi quedat provat, òbviament.
Per paradoxal que pugui semblar, Trump representa la seguretat en un món extremadament convuls i inestable. La seva recepta és ja coneguda: el retorn a les polítiques comercials proteccionistes, a les fronteres blindades, a l’aïllacionisme bèl·lic. De fet, en el seu discurs de victòria, Trump, sense mostrar-se exactament conciliador, no ha fet més escarni contra la candidata Harris (a qui el dia abans havia dit en un míting que tenia un coeficient intel·lectual molt baix) i ha volgut deixat un missatge tranquil·litzador: “no volem guerres. Jo no començaré cap guerra, les aturaré.”
Perquè, certament, el món ha empitjorat substancialment sota el mandat de Joe Biden. Començant per la desastrosa sortida de l’Afganistan, Biden ha estat incapaç d’aturar la guerra entre Rússia i Ucraïna i de parar-li els peus a Netanyahu, facilitant així el camí pel genocidi del poble palestí. El retorn de Trump també diu molt de la promesa del magnat d’exercir la funció d’àrbritre” de l’ordre mundial que Biden ha estat incapaç d’encarnar.
Kamala Harris no serà, per tant, la primera presidenta de la democràcia liberal més antiga del món. La candidata demòcrata no ha comparegut davant la premsa, i s’esperarà a demà a tenir tots els resultats. Però ja no importa: la seva carrera política s’acaba avui. El partit demòcrata té una tasca ingent d’ara endavant en refer un partit polític que s’ha anat escorant cap a la dreta i que ha anat incorporant valors tradicionalment republicans en el seu discurs, pensant, potser, que fer-ho serviria per seduir el conjunt “moderat” dels republicans que, com l’exgovernador de Califòrnia Arnold Swattzenegger, han donat suport públic a Harris.
Venen doncs quatre anys en què els discursos xenòfobs i misògins cotitzaran a l’alça i donaran ales a les diferents formacions d’extrema dreta arreu del planeta. La victòria de Trump és, alhora, una oportunitat per la Unió Europea per a construir un projecte comú compartit que reforci els vincles entre els seus diferents membres. Ara, està més sola que mai.
Catalunya Plural, 2024 
