El proper 26 de novembre es celebra la I Jornada de Criminologia Econòmica a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra. Organitzada pel Grup de Recerca en Criminologia i Sistema Penal, aquesta Jornada té per objectiu dialogar amb els diferents operadors jurídics del Sistema Penal que intervenen en la investigació i persecució de la criminalitat econòmica (l’Agència Tributària, els Mossos d’Esquadra, la Fiscalia, i els Jutges, entre d’altres).
Dins de la criminologia, des que un criminòleg nord-americà va utilitzar el concepte de ‘delinqüència de coll blanc’ (white collar criminality) l’any 1939 per referir-se als delictes perpetrats per les elits, es va desenvolupar un interès per investigar els delictes empresarials i econòmics.
La criminologia és una ciència social (com la sociologia i la psicologia i l’antropologia, ) que estudia la criminalitat com a fenomen social divers i la reacció penal envers la criminalitat. La delinqüència econòmica és un fenomen que acostuma a anar lligat a les classes mitjanes-altes i, sobretot, al teixit empresarial i al crim organitzat. Per exemple, en la majoria de casos de delicte fiscal s’utilitzen persones jurídiques (empreses pantalla o instrumentals) per a defraudar a Hisenda.
Des d’ençà la criminologia econòmica es dedica a analitzar els delictes econòmics (la defraudació tributaria, les insolvències punibles, el blanqueig de capitals…) i la reacció penal que aquests reben. Per què definim certes conductes com delictives i altres no? Per què delinqueixen les persones? Com reaccionem social i penalment envers la delinqüència? Quin tractament penal reben certs delictes i delinqüents per part de la policia, els jutjats, les presons? Totes aquestes qüestions, entre moltes d’altres, formen part de l’anàlisi criminològic.
Hi ha un consens criminològic en què els delictes de coll blanc tenen un impacte negatiu molt rellevant en les nostres societats, on els serveis públics es sostenen a través d’un sistema impositiu just i solidari. Malgrat això, també hi ha un consens acadèmic sobre el fet de que són una tipologia delictiva molt poc investigada. Gràcies als estudis de criminologia sabem que els delictes econòmics es beneficien d’un tracte diferencial per part del sistema de justicia penal. És a dir, el sistema penal ofereix diverses oportunitats de redempció abans i durant el procés penal als delinqüents de coll blanc.
En el marc d’un projecte d’investigació del Grup de Recerca de Criminologia i Sistema Penal de la UPF sobre la criminalitat econòmica, la I Jornada de Criminologia Econòmica inicia un diàleg amb els principals operadors jurídics que treballen dia a dia per prevenir i perseguir els delictes econòmics. L’Agència Tributària té equips i unitats especialitzades en el delicte fiscal. El Ministeri Fiscal també té una àrea centrada en la persecució dels delictes econòmics. Els Mossos d’Esquadra també tenen una divisió especialitzada propia en aquest àmbit.
A través del diàleg que es durà a terme el proper 26 de novembre esperem contribuir a les preguntes claus de la criminologia econòmica: 1) Quins avantatges i desavantatges presenta el control administratiu en relació al sistema penal per prevenir i castigar els delictes econòmics? 2) Quins són els criteris que persegueix la Fiscalía i Advocat de l’Estat per acordar sentències de conformitat en casos de delinqüència econòmica? 3) Com valoren els jutges l’execució de la sentència en relació a la justicia restaurativa o la finalitat retributiva del càstig? Esperem que la I Jornada de Criminologia Econòmica ajudi a enfortir el diàleg entre els agents de control i la academia per pensar aquestes qüestions.
Catalunya Plural, 2024 
