El Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) a Catalunya, iniciat per la Generalitat amb l’objectiu d’experimentar amb un model social innovador, es troba en un moment d’incertesa després de les decisions preses pel nou govern liderat per Salvador Illa. Els recents canvis en la direcció del projecte, juntament amb la no renovació dels contractes de l’equip tècnic, han reobert el debat sobre el futur d’aquesta proposta i la seva implementació en els pròxims anys.
El Pla Pilot de la RBU: objectius i context inicial
Concebut com un experiment pioner, el Pla Pilot de la RBU buscava avaluar els efectes d’una prestació universal, individual i incondicional en la reducció de la pobresa, la desigualtat i la precarietat laboral. A diferència de les prestacions condicionades, com la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), la RBU elimina els requisits d’accés, cosa que evita situacions com la coneguda “trampa de la pobresa”, on els beneficiaris poden perdre ajudes en millorar lleugerament la seva situació econòmica.
Des de l’inici, el projecte va generar un important interès social i polític, així com el suport d’amplis sectors que el veien com una oportunitat per repensar el sistema de benestar. No obstant això, el canvi de govern i les decisions recents han introduït elements d’incertesa.
Canvis en la direcció i reorganització del projecte
AlEl setembree 2024, el govern va cessar Sergi Raventós, fins aleshores director de l’Oficina del Pla Pilot de la RBU, substituint-lo per Guillem Vidal. Dos mesos després, els contractes dels quatre tècnics de l’oficina no es van renovar, deixant el projecte sense l’equip que havia treballat en el seu disseny i implementació inicial.
Durant la seva compareixença a la Comissió de Drets Socials del Parlament, Raventós va expressar la seva preocupació pel futur del projecte: “Espero que el Pla Pilot que finalment es porti a terme no sigui una caricatura simplement perquè la gent d’ERC els obliga i s’ha de complir l’expedient.” També va destacar que reexecutarn pla pilot sense un propòsit clar no té sentit: “Fer un pla pilot per fer-lo no li veiem sentit, se n’han fet aproximadament dos-cents.”
Per la seva banda, el govern ha anunciat que està en procés de redissenyar el projecte, cosa que inclourà l’aprovació d’un nou programa temporal per fer contractacions en els pròxims mesos.
La RBU davant les prestacions condicionades
Un dels elements clau del debat entorn de la RBU és el seu contrast amb les prestacions condicionades, com la RGC. Mentre que aquestes últimes requereixen complir certs criteris d’accés, cosa que pot limitar-ne l’abast i l’eficàcia, la RBU proposa un ingrés universal i incondicional que elimina l’estigma associat a les ajudes socials i redueix les barreres burocràtiques.
La literatura internacional ja té més de 200 expexperiències de pilot RBU que han mostrat resultats positius en aspectes com la reducció de la pobresa i la millora del benestar general. En aquest context, el Pla Pilot català representava una oportunitat per avaluar aquest model en un territori amb característiques específiques.
Un projecte en pausa: les reaccions i el context polític
Les decisions recents del govern han generat diverses reaccions. Mentre alguns sectors consideren necessari el redisseny per garantir la viabilitat econòmica del projecte, altres han assenyalat el risc que el pla perdi la seva essència i es dilueixi en una proposta més propera als models tradicionals de prestacions condicionades.
Cal recordar que el compromís amb el Pla Pilot formava part de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC, tot i que des del principi va quedar palesa la distància ideològica del partit socialista respecte a aquesta mesura.
Ara, el Pla Pilot de la RBU a Catalunya travessa un moment crític. Tot i que el govern ha assenyalat la seva intenció de redissenyar la iniciativa, les decisions preses fins ara han deixat a l’aire moltes preguntes sobre la seva implementació i els objectius que pretén assolir. En un context on el debat sobre el benestar social segucontinua senttral, el futur del projecte serà clau per avaluar la capacitat de Catalunya per liderar polítiques innovadores en aquest àmbit.
Catalunya Plural, 2024 
