El lideratge d’Oriol Junqueras ha tornat a ocupar un lloc central en la política catalana després de la seva recent reelecció com a president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Tot i que la seva victòria a les primàries va ser ajustada, aconseguint només el 52% dels vots en una segona volta, la seva continuïtat al capdavant del partit el situa davant de desafiaments significatius en un context polític marcat per divisions internes i pressions externes.
La victòria de Junqueras i els reptes futurs d’ERC
La reelecció de Junqueras reflecteix tant la seva resistència política com les fractures internes dins d’ERC. L’ajustat marge de la seva victòria evidencia una militància dividida, amb sectors crítics que exigeixen canvis en la direcció estratègica del partit. Les candidatures derrotades han promès mantenir-se actives i exercir una oposició interna que Junqueras haurà de gestionar amb habilitat per evitar una fragmentació més gran.
Un dels principals reptes de Junqueras és reconciliar l’estratègia independentista d’ERC amb la necessitat de governabilitat i estabilitat institucional. La cooperació amb el Partit Socialista (PSC), tot i que políticament costosa, es veu com a necessària per assegurar avenços en qüestions socials i econòmiques rellevants per a Catalunya. No obstant això, aquesta col·laboració ha debilitat la seva base electoral més radical, cosa que l’obliga a equilibrar pragmatisme i principis ideològics.
Sota el lideratge renovat de Junqueras, ERC afronta la difícil tasca de redefinir el seu paper en un escenari polític polaritzat. La gestió interna serà clau, amb la necessitat de reforçar la cohesió del partit i evitar que les tensions internes es converteixin en un obstacle per a la seva projecció pública. A més, el partit haurà de renovar la seva narrativa política per adaptar-se a un electorat exigent i fragmentat. La relació amb el Govern central continua sent un camp minat, on ERC busca mantenir un equilibri delicat entre la confrontació i la negociació. Junqueras necessita presentar resultats tangibles per justificar la seva estratègia davant les seves bases i assegurar el seu lideratge a llarg termini.
La política catalana, a Espanya
El lideratge de Junqueras també té un impacte directe en la política catalana en general. Salvador Illa, president de la Generalitat, i Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, observen de prop els seus moviments, ja que afecten directament les negociacions pressupostàries i l’estabilitat política a Catalunya.
Tot i que Junqueras no s’ha pronunciat explícitament en contra de continuar garantint l’estabilitat del govern de Sánchez, sí que ha endurit la seva posició en les negociacions pressupostàries, buscant assegurar un millor finançament per a Catalunya. I això és quelcom que de ben segur preocupa l’executiu espanyol, que, per una banda, haurà de tornar a començar de zero les negociacions amb l’equip tècnic entrant de Junqueras, i que tem que la nova ERC es dediqui a competir amb Junts per Catalunya per veure qui representa millor la seva animadversió cap a la política espanyola en general.
Junqueras vs Puigdemont
Carles Puigdemont va recuperar la presidència de Junts a l’octubre, desplaçant Laura Borràs i reafirmant la seva influència des de la seva residència a Waterloo. El seu retorn va enfortir la seva posició com a figura clau en l’espai postconvergent i li permet dirigir l’estratègia política en un moment crucial per a l’independentisme. Passa una situació similar amb Junqueras, tot i que la posició interna del republicà és molt més complexa que la de l’expresident: mentre aquest últim parteix d’un partit cohesionat al voltant de la seva figura, Junqueras haurà de treballar molt per unificar un partit que, avui dia, està altament dividit.
Tant Junqueras com Puigdemont s’enfronten ara a un escenari polític més complicat que mai. L’estructura institucional del moviment independentista està debilitada, i moltes decisions clau es prenen ara a Madrid, on la relació amb el govern central continua sent conflictiva i volàtil. La relació entre ambdós líders ha estat històricament conflictiva, i no s’espera que la situació canviï a curt termini.
Un futur incert per a ERC
El futur d’ERC sota la direcció de Junqueras dependrà de la seva capacitat per gestionar les tensions internes, mantenir la seva rellevància política i oferir resultats concrets en la seva gestió. Si aconsegueix consolidar el seu lideratge i establir una estratègia clara, podria enfortir ERC com el partit central de l’independentisme català.
No obstant això, qualsevol signe de debilitat interna o falta de resultats podria accelerar la fragmentació del partit i comprometre la seva posició en el tauler polític català. Sense anar més lluny, ja s’han presentat públicament algunes dimissions de membres del partit, com la de Joan Segarra, impulsor de la candidatura Recuperem ERC. El lideratge de Junqueras afronta una prova decisiva en els pròxims mesos, amb un escenari ple de desafiaments i oportunitats que definiran el rumb d’ERC i el seu paper en la política catalana.
Catalunya Plural, 2024 
