Aquest és el primer editorial que escrivim a la Fundació Periodisme Plural. L’editorial és el gènere que expressa l’opinió del mitjà de comunicació. En el nostre cas, del Patronat de l’entitat i de la redacció. I hem decidit dirigir-nos als nostres lectors després de dotze anys d’exercir el periodisme que reivindiquem: independent, rigorós, honest, compromès amb la veracitat dels fets, amb els drets humans i amb vocació de servei públic. No entenem el periodisme d’altra manera i, malauradament, considerem que la defensa d’aquests valors és més necessària que mai.
Perquè creixen els discursos d’odi i la desinformació, de la mà de l’extrema dreta, però també de suposats mitjans de comunicació que responen a interessos que res tenen a veure amb el periodisme. Amb la catàstrofe de València hem vist fins a quin punt la mentida i la recerca de clics, l’audiència a qualsevol preu, intoxica el debat públic i agreuja el dolor de les víctimes. A escala global, la victòria de Donald Trump, amb la seva aliança amb Elon Musk, el magnat de la plataforma X, significa una amenaça al periodisme lliure i augura una creixent degradació de les xarxes socials. El que genera als mitjans nous dilemes com el que expliquem aquí.
Davant d’aquest immens oceà carregat de turbulències, resulta imprescindible comptar amb ‘illes de credibilitat’. Algunes molt grans, com poden ser alguns diaris o mitjans públics. I d’altres més petites, però també essencials per a la vida en democràcia. Pensem que des de la Fundació Periodisme Plural hem contribuït a crear refugis de confiança. Amb aquesta voluntat editem Catalunya Plural (2012), El Diari de l’Educació (2014), El Diari del Treball (2015), El Diario de la Educación (2016), El Diari de la Sanitat (2016) i la Revista XQ (2017). I amb el mateix esperit vam impulsar Catalunya Metropolitana (2023), conjuntament amb onze diaris de proximitat del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental.
Tots aquests mitjans constitueixen refugis per a la informació veraç, i, també, àgores, places públiques, on trobar-se les comunitats que estan en primera línia en la defensa dels drets essencials. On parlar, reflexionar i debatre amb esperit constructiu i crític, amb profunditat, enfront dels discursos simples i destructius que donen titulars d’impacte, però cap solució de present i futur.
I són refugis en obert, accessibles a tothom, sense murs de pagament. Considerem que un dels grans factors de segregació social estarà cada vegada més entre aquells que tinguin accés a una informació de qualitat i els qui no. Per això reivindiquem les entitats sense ànim de lucre com una bona fórmula per garantir un periodisme que expliqui els fets i el seu context al conjunt de la ciutadania. Que doni el perquè de les notícies, i que posi l’accent en realitats sovint oblidades o menystingudes. Que converteixi el periodisme en coneixement i en una potent eina pedagògica.
Considerem que el periodisme no només té el deure d’apropar-se el més possible a la veritat dels fets, sinó que ha de combatre la mentida. I, en el nostre cas, també entenem el periodisme com una eficaç eina educativa. Ho intentem aconseguir de forma activa cada dia, i amb iniciatives com el congrés ‘Periodisme i educació: el perquè de les notícies a l’era de la desinformació’, que hem organitzat en el marc del projecte europeu XQEujoy en el que participem. I també, per exemple, liderant el manifest ‘Per un debat educatiu responsable i respectuós’.
Tot això només és possible amb el vostre suport. No podem fer-ho sols. Necessitem que els lectors que ens heu acompanyat durant aquests anys ens ajudeu a continuar. Una manera de fer-ho és subscriure’s a Catalunya Plural, El Diari de l’Educació, El Diario de la Educación o El Diari de la Sanitat; una altra opció és mitjançant donacions a la Fundació Periodisme Plural. Com expliquem en aquesta carta, som una entitat sense ànim de lucre declarada d’interès social i, per tant, la legislació permet que la vostra aportació tingui un gran retorn fiscal. Per modesta que sigui l’ajuda, per nosaltres serà molt important.
Compartim el compromís de defensar els drets essencials i el futur d’unes ‘illes de credibilitat’ que cada vegada són més necessàries. Amb un periodisme independent, rigorós, honest, veraç i amb vocació de servei públic. Obert a tothom. I que únicament està a les vostres mans. Moltes gràcies pel vostre suport!
Per a qualsevol informació complementària us podeu comunicar amb nosaltres mitjançant aquest compte de correu: fundacio@periodismeplural.cat
1 comentari
bon vespre
Referent al discurs del senyor Eduard Sola guanyador d’un dels Premis Gaudi dire que quan es refereix aquesta Catalunya “xenofaba” “que anomenava “xarnegos” a la inmigracio dels anys seixanta, es perque aquest senyor no deu saber que els meus pares obrers del barri de Sants m’explicaven que a la Torrasa barri d’Hospitalet tocant a Sants una part de gent inmigrada varen posar el seguent cartell : Cuidado catalanes que aqui acaba Catalunya y empieza Murcia, o per exemple que a molta gent catalana quan s’expresava en catala els hi deien “hable en cristiano” o “ustedes ladran no hablan” i moltes d’altres anecdotes.
Titlla a una part de catalans de “nazis” per ser simplement independentistes o catalanistes es “vergonyos” e inaceptable.
Aquest senyor es pot sentir el que vulgui “xarnego” o el que li doni la gana, pero el que no te dret en nom de la Democracia es criticar als catalans que de sempre han acollit inmigrants de molts llocs i moltes cultures diverse, molta d’aquesta gent esta agraida a la terra d’acollida i reconeixen que aqui s’han pogut guanyar el pa, d’altres com el senyor Sola parlen desde el “resentiment” com si els catalans fossin o fossim “senyors feudals” i uns escanyapobres “fals” aqui a molts Benvinguts se’ls va ajudar a refer la vida i a viure dignament.
I per acabar dire que gairebe totes les opinions favorables aquest discurs han estat secundades per persones de la corda politica del senyor Sola, Diputada de la Cup, una dels Comuns, etc.,
Atentament,