1) L’entrevista de Siscu Baiges a Maria Majó i Clavell, mestra jubilada i figura destacada en la millora de les condicions de vida al barri de Rocafonda, Mataró, destaca la importància que Lamine Yamal, jove futbolista del Barça, reivindiqui el seu barri d’origen. Majó ressalta que Yamal s’ha sentit estimat a Rocafonda i que ell també mostra afecte per la seva comunitat, cosa que considera “extraordinàriament bona”. La identificació de Yamal amb el barri i el seu gest de formar el número 304 amb els dits, en referència al codi postal de Rocafonda, ha donat visibilitat a la comunitat i ha reforçat el sentit de pertinença entre els residents.
2) “L’efecte popper”, de Laura Casamitjana, analitza l’ús creixent del popper, una substància inhalable amb efectes eufòrics i vasodilatadors de curta durada, comparats amb la brevetat d’un vídeo de TikTok. Originalment d’ús mèdic, es va popularitzar a la vida nocturna i en pràctiques sexuals, especialment dins de la comunitat gai. El seu baix preu i fàcil accés n’impulsen el consum, encara que presenta riscos per a la salut que sovint es passen per alt.
3) “El 47 i Torre Baró, aquella Barcelona que es va revoltar per dignitat”, de Juanjo Caballero relata la lluita veïnal als anys setanta a Torre Baró, un barri perifèric de Barcelona. El 1978, Manuel Vital, immigrant extremeny i conductor d’autobús, va segrestar simbòlicament un vehicle de la línia 47 per exigir l’extensió del servei de transport públic fins a la seva comunitat, que no tenia infraestructures bàsiques. Aquest acte de desobediència civil pacífica simbolitza la determinació dels residents per millorar les seves condicions de vida i la seva integració a la ciutat. La pel·lícula El 47 evoca aquest episodi, destacant la importància de les mobilitzacions populars en la transformació urbana de Barcelona.
4) “Vull treballar menys i cobrar més”, de Carla Galeote, defensa la reducció de la jornada laboral sense disminuir el salari, argumentant que el model actual de 40 hores setmanals està desfasat. Galeote sosté que aquesta demanda no és una actitud mandrosa, sinó una reivindicació legítima per millorar la qualitat de vida i la productivitat. Es fa referència a la vaga de La Canadenca de 1919 i a exemples internacionals, com França, que han aplicat jornades més curtes amb èxit.
5) “El porno ens torna tristos“, de José Ramón Ubieto, explora com el consum de pornografia pot afectar negativament el benestar emocional de les persones. Es discuteixen estudis que vinculen lús habitual de pornografia amb sentiments de tristesa, aïllament i disminució de la satisfacció en les relacions personals. L’article també aborda com l’exposició constant al contingut pornogràfic pot distorsionar la percepció de la sexualitat i les expectatives en les relacions íntimes.
6) “Sayonara, Toriyama” d’Álex Mesa ret homenatge a Akira Toriyama, creador d’obres emblemàtiques com a “Dragon Ball”. Destaca influència en la infància i l’adolescència de la generació millennial, així com el seu impacte en la cultura popular a escala global. L’article reflexiona sobre el llegat de Toriyama i com les seves creacions han deixat una empremta inesborrable en diverses generacions de seguidors.
7) “Què és l’acceleracionisme, la ideologia de Silicon Valley“, de Guillem Pujol, analitza el concepte d’acceleracionisme, un corrent de pensament que proposa accelerar els processos tecnològics i capitalistes per provocar un canvi radical a la societat. S’exploren les arrels filosòfiques, l’evolució i com ha influït en la cultura empresarial de Silicon Valley. També discuteix les implicacions ètiques i socials d’aquesta ideologia i els perills potencials que representa per a la humanitat.
8) “Ciència i tecnologia a la saga del planeta dels simis” de Jordi Ojeda, examina com es representen la ciència i la tecnologia a les pel·lícules de la saga “El planeta dels simis”. Amb motiu de l’estrena d’un nou lliurament, s’analitza com la narrativa ha evolucionat per reflectir preocupacions contemporànies sobre l’avenç científic i les conseqüències. També destaca com la saga ha adaptat el seu enfocament per fer més versemblant la història i com aborda temes com ara la intel·ligència artificial, l’ètica científica i la relació entre humans i altres espècies.
9) A “De les cendres d’Urquinaona ens vam fer comunistes“, Judith González Rius, portaveu de l’Organització Juvenil Socialista de Catalunya, reflexiona sobre l’impacte de les protestes a Urquinaona el 2019 després de la sentència del procés independentista a Catalunya. Descriu com aquests esdeveniments van despertar una consciència política entre alguns joves, portant-los a adoptar ideologies anticapitalistes com el comunisme. La repressió viscuda durant les manifestacions s’interpreta com un catalitzador per qüestionar el sistema i cercar alternatives polítiques.
10) “Tots som turistes“, de Jose Mansilla, enfoca la mirada sobre la indústria turística global i com tots, en algun moment, hi participem. Analitza la contradicció entre criticar els efectes negatius del turisme massiu mentre es gaudeix dels seus beneficis, alhora que destaca la necessitat d’un turisme més conscient i sostenible, que respecti tant les comunitats locals com el medi ambient.
Catalunya Plural, 2024 
