El 2025, Catalunya s’enfronta a una sèrie de reptes que definiran el seu futur immediat. No són nous, però han pres formes diferents amb el pas dels anys. El que abans era una qüestió de posicions polítiques ara també és una lluita contra els límits del temps, la crisi climàtica i les expectatives d’una ciutadania que exigeix solucions. A continuació, una anàlisi dels cinc principals reptes que marquen l’agenda política del país.
1. La relació amb l’Estat espanyol: més del mateix, però diferent
El conflicte territorial continua sense resoldre’s, tot i que el soroll ja no és el mateix que el 2017. Les cicatrius de les mobilitzacions, els judicis i les divisions internes continuen pesant sobre la societat catalana. Avui, els partits independentistes no aconsegueixen consens ni entre ells ni amb la ciutadania. ERC intenta navegar entre el pragmatisme i la fidelitat a la seva base, mentre Junts continua defensant una línia més dura. Però el context també ha canviat a Madrid, on un govern progressista fràgil busca mantenir equilibris delicats. En aquest estira-i-arronsa, el repte és clar: és possible trobar un punt de trobada entre els interessos de les dues parts? I, potser més important, és això el que la majoria dels catalans vol?
2. Canvi climàtic: un repte ineludible
Catalunya no pot ignorar els efectes devastadors del canvi climàtic. Sequeres històriques, incendis cada cop més greus i un litoral que retrocedeix són només la punta de l’iceberg. La transició energètica, per la seva banda, avança amb més obstacles que solucions. Els projectes d’energia solar i eòlica generen resistències locals, i la manca d’un pla territorial clar amenaça amb perpetuar l’immobilisme. El repte polític no és només coordinar esforços entre administracions, sinó també convèncer la ciutadania que els canvis són necessaris. Sense mesures urgents, els efectes seran irreversibles.
3. L’habitatge: una crisi que no dona treva
Els preus de l’habitatge a Barcelona i la seva àrea metropolitana han convertit el dret a un habitatge en una quimera per a molts. Les lleis aprovades fins ara no han aconseguit frenar l’especulació ni garantir un accés universal a l’habitatge. Mentrestant, les desigualtats s’accentuen: els que poden pagar, compren; els que no, sobreviuen en un mercat de lloguer inflat i precari. El 2025, el repte implica desenvolupar polítiques valentes que afrontin els grans propietaris i fomentin un urbanisme inclusiu. Però també, i sobretot, per canviar la narrativa: deixar de veure l’habitatge com un negoci per recuperar-lo com un dret.
4. El context global: entre l’adaptació i la irrellevància
Catalunya està profundament connectada amb les dinàmiques globals. La seva economia depèn del turisme, l’exportació i les tecnologies emergents. Tanmateix, aquests sectors també la fan vulnerable davant les crisis internacionals: des de les tensions comercials fins a les incerteses polítiques a la Unió Europea. En aquest escenari, el govern català ha de treballar per reforçar la seva presència en xarxes internacionals i atreure inversions sostenibles que garanteixin un creixement equilibrat. Però també necessita diversificar la seva economia per dependre menys de sectors fràgils com el turisme, el model del qual està cada cop més en qüestió.
5. L’estabilitat del Govern: les aigües remogudes d’ERC
El canvi en la presidència d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha sacsejat el tauler polític. La nova direcció del partit ha arribat amb un enfocament renovat que, no obstant això, no està exempt de contradiccions respecte a les polítiques i els acords de l’etapa anterior. Això podria complicar les relacions amb els seus socis de govern, així com l’aprovació de pressupostos i altres mesures clau. El Govern, ja fràgil per la manca de majoria absoluta, es troba ara davant la difícil tasca de mantenir l’estabilitat en un context de desafecció ciutadana i fragmentació parlamentària. En un any crucial, el risc d’un bloqueig polític està més present que mai.
Catalunya Plural, 2024 
