El documental ‘No Other Land’ no és només una peça audiovisual; és un testimoni de la lluita per la supervivència i la dignitat d’un poble. Enfocat en la regió de Masafer Yatta, al sud de Cisjordània, aquest film es converteix en una finestra que ens permet observar la realitat crua i sovint ignorada d’una comunitat palestina que viu sota l’amenaça constant de desplaçament forçat. Amb una narrativa visual emotiva i compromesa, el documental dirigit per un col·lectiu de cineastes palestins i israelians —Basel Adra, Hamdan Ballal, Yuval Abraham i Rachel Szor— aborda de manera íntima i directa els desafiaments quotidians dels habitants d’aquesta regió, convertida en una zona de resistència.
Masafer Yatta és una regió al sud de Cisjordània que ha estat habitada per comunitats palestines des del segle XIX. No obstant això, des de la dècada de 1980, les autoritats israelianes han declarat aquesta zona com a àrea d’entrenament militar, coneguda com a “Zona de Tir 918”. Aquesta designació, aparentment tècnica, s’ha traduït en dècades d’assetjament i violacions dels drets humans: desplaçaments forçosos, demolicions d’habitatges, restriccions de moviment i accés limitat a recursos bàsics com l’aigua i l’electricitat.
El documental se centra en les vides de les famílies que s’han quedat, malgrat la pressió constant. Per a elles, la lluita per mantenir-se a la seva terra no és només una qüestió política, sinó una batalla per la identitat i la memòria. La càmera segueix pastors que intenten preservar les seves rutes de pastura enmig d’exercicis militars, agricultors que sembren camps mentre veuen com es destrueixen les seves cases, i joves que creixen en un entorn on l’educació i l’esperança són actes radicals de resistència.
Narratives humanes enmig del conflicte
El documental segueix de prop les vides dels residents de Masafer Yatta, destacant figures com Basel Adra, un periodista palestí i resident de la zona, i la seva col·laboració amb Yuval Abraham, un periodista israelià. Aquesta col·laboració ofereix una perspectiva única, mostrant la complexitat de les relacions entre palestins i israelians que treballen junts per documentar i resistir les injustícies.

A través de ‘No Other Land’, descobrim que l’essència de Masafer Yatta no rau només en els seus conflictes, sinó en la seva gent. Els testimonis personals són el cor del documental, aportant una visió que sovint queda fora del relat mediàtic. Coneixem dones i homes que lideren els esforços per reconstruir les cases de la comunitat després de cada demolició. També escoltem els nens que han de recórrer llargues distàncies per anar a escola, sota l’amenaça constant de ser interceptats per soldats. Són històries plenes de coratge que connecten amb l’espectador i el porten a qüestionar les estructures de poder que perpetuen aquesta situació.
Aquest relat personal es complementa amb una representació visual del paisatge de Masafer Yatta: muntanyes, valls i terres àrides que contrasten amb la fragilitat dels seus habitants. El paisatge esdevé una metàfora poderosa d’una terra resistent però amenaçada.
Cronista de la resistència
Basel Adra, un dels protagonistes centrals de ‘No Other Land’, és molt més que una figura a la pantalla; és la veu de Masafer Yatta. Activista, periodista i membre de la comunitat local, Adra ha dedicat la seva vida a documentar i denunciar les injustícies que viuen diàriament els habitants d’aquesta regió de Cisjordània. La seva participació en el documental aporta autenticitat, proximitat i una perspectiva única des de dins del conflicte.
En un context en què moltes històries de Palestina són explicades des de fora, Basel Adra es converteix en un narrador imprescindible. El seu paper és el d’un testimoni actiu, algú que no només observa sinó que també lluita. Equipat amb una càmera i un telèfon mòbil, Adra documenta les demolicions de cases, la violència dels colons israelians i les maniobres militars que amenacen constantment la seva comunitat. Aquest material no només forma part del documental, sinó que també es comparteix amb mitjans internacionals, organitzacions de drets humans i xarxes socials, ajudant a amplificar una realitat sovint invisibilitzada.

Adra té una habilitat especial per fer entendre el que significa viure sota l’ocupació. Amb el seu relat directe i apassionat, connecta emocionalment amb l’audiència i la transporta a la seva realitat. No es limita a descriure els fets; humanitza el conflicte a través de les històries personals dels seus veïns i familiars. Això li permet trencar la desconnexió que sovint hi ha entre el públic internacional i les persones afectades per conflictes llunyans.
El treball d’Adra com a periodista ciutadà comporta un gran risc. En moltes ocasions, ell mateix ha estat detingut, intimidat o atacat mentre documentava abusos. Però aquesta valentia és el que el converteix en una figura clau a ‘No Other Land’. El documental destaca com el seu treball no només és una forma de resistència pacífica, sinó també un acte de supervivència cultural, ja que lluita per mantenir viva la memòria i la dignitat de Masafer Yatta davant l’amenaça de ser esborrada del mapa.
Adra també simbolitza la nova generació palestina: joves que combinen les eines digitals amb l’activisme per donar veu al seu poble. És un exemple de com les xarxes socials i les noves tecnologies poden ser utilitzades per desafiar narratives oficials i trencar el silenci mediàtic. Aquesta doble funció com a periodista i activista el converteix en un referent de la lluita.
Una denúncia política i una crida a la solidaritat
El film no es limita a descriure una situació injusta; busca generar consciència i cridar a l’acció. Les imatges d’excavadores demolint habitatges, d’exercicis militars interrompent la vida quotidiana i de famílies reconstruint el que han perdut són testimonis eloqüents d’una injustícia que requereix una resposta internacional.
En aquest sentit, ‘No Other Land’ exposa les complexitats del conflicte israelià-palestí, però no des de l’òptica de les grans decisions polítiques, sinó des del nivell humà. Els habitants de Masafer Yatta no són només víctimes; són resistents que desafien la violència estructural amb la seva determinació de romandre a la seva terra.
El documental posa també de manifest la inacció de la comunitat internacional davant el que molts consideren una neteja ètnica a càmera lenta. Aquesta manca de resposta permet que els desplaçaments forçosos es perpetuïn, i ‘No Other Land’ no dubta a assenyalar aquestes complicitats silencioses.

Un homenatge a la resiliència i l’esperança
Tot i la duresa de la història que explica, ‘No Other Land’ no es queda en el fatalisme. És, alhora, una celebració de l’esperit humà i de la capacitat de resistir fins i tot en les circumstàncies més adverses. Les imatges de famílies tornant a les seves terres després de ser expulsades, reconstruint amb les seves pròpies mans allò que els ha estat arrabassat, són un recordatori commovedor que la lluita per la dignitat és universal i atemporal.
Amb una combinació de bellesa visual, narració impactant i un enfocament profundament humà, ‘No Other Land’ esdevé una peça essencial per entendre no només la realitat de Masafer Yatta, sinó també les dinàmiques més àmplies del conflicte a Palestina. És una obra que interpel·la, que commou i que deixa una empremta duradora en aquells que s’atreveixen a mirar més enllà dels titulars.
En definitiva, ‘No Other Land’ és un crit d’alerta, una crida a la solidaritat i una denúncia contundent contra l’oblit i la injustícia. A través d’aquesta obra, Masafer Yatta deixa de ser una regió remota per convertir-se en un símbol viu de resistència i esperança, recordant-nos que, fins i tot en els llocs més petits i amagats, la lluita per la llibertat i la dignitat humana mai no deixa d’existir.