En un ecosistema tecnològic en constant evolució, la intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser una promesa futura per convertir-se en una realitat present. Aquest panorama, dominat per gegants com OpenAI, Google DeepMind i Anthropic, ha estat recentment sacsejat per l’arribada d’un nou actor: DeepSeek. Per bé que encara està en els seus primers passos, aquesta startup promet redefinir el sector amb un enfocament innovador que combina accessibilitat, sostenibilitat i un model de negoci que prioritza la transparència. Però DeepSeek no és una intel·ligència artificial qualsevol: és més neta, és molt més barata de produir que la resta — totes d’origen americà —, i funciona amb un programari de codi obert (open source), cosa que significa que és replicable per a tot el món. I potser la qüestió més simbòlica i alhora delicada en termes geopolítics, en tant que amenaça l’hegemonia d’un sector que era nítidament i exclusivament americà: DeepSeek és, en canvi, de fabricació xinesa.
Wall Street tremola: la caiguda dels gegants
El debut de DeepSeek en l’escenari global ha provocat una de les pitjors jornades borsàries recents per a les grans empreses tecnològiques nord-americanes. NVIDIA, la joia de la corona en la producció de semiconductors avançats per a IA, va veure com es desplomaven les seves accions un 17% en tan sols 48 hores, cosa que representa una pèrdua monumental de 593.000 milions de dòlars en capitalització de mercat. Microsoft i Alphabet (matriu de Google) no van sortir indemnes: ambdues van registrar caigudes significatives, reflectint un sentiment d’incertesa sobre la capacitat de les empreses nord-americanes per competir contra la proposta innovadora de la startup xinesa.
Mentre els inversors observaven amb sorpresa la volatilitat de les accions tecnològiques, el valor de DeepSeek pujava com l’escuma. Impulsada per l’èxit viral del seu assistent d’IA generativa –que ja ha superat a ChatGPT en descàrregues globals–, la startup ha disparat la seva valoració, consolidant-se com un nou actor clau en un sector on fins ara dominaven unes poques empreses occidentals.
Un impacte econòmic que va més enllà de la IA
La revolució de DeepSeek no es limita a la indústria de la intel·ligència artificial. El seu model de baix cost té el potencial de transformar sectors complets relacionats amb la tecnologia, des del hardware fins als serveis de cloudfare (núvol). Empreses com NVIDIA, la dependència de les quals en el mercat de semiconductors avançats és clau, afronten un futur incert si tecnologies com la de DeepSeek redueixen la necessitat de xips d’alta gamma. Així mateix, gegants com Amazon Web Services (AWS), Microsoft Azure i Google Cloud podrien veure una reducció en la demanda de serveis de computació d’alt rendiment, un cop directe als seus models de negoci.
D’altra banda, DeepSeek podria obrir una finestra d’oportunitat per a startups i petites empreses d’arreu del món, que fins ara havien estat excloses de la revolució de la IA a causa dels alts costos d’entrada. Aquesta democratització de la tecnologia no sols expandiria l’adopció de la IA, sinó que també podria redistribuir el poder econòmic cap a regions i sectors històricament relegats.
El rerefons polític: un cop estratègic als Estats Units
Durant anys, els Estats Units han intentat frenar l’avanç tecnològic de la Xina imposant restriccions a l’exportació de semiconductors avançats i maquinària necessària per a la seva producció. Aquestes mesures buscaven limitar la capacitat de la Xina per desenvolupar tecnologies punta, especialment en l’àmbit de la intel·ligència artificial. No obstant això, DeepSeek ha aconseguit sortejar aquestes limitacions de manera sorprenent. L’empresa ha desenvolupat models d’IA que prescindeixen dels semiconductors més avançats, utilitzant en el seu lloc xips menys sofisticats però optimitzats mitjançant tècniques innovadores d’entrenament.
La irrupció de DeepSeek arriba uns dies després que l’administració Trump anunciés a bombo i platerets, — en una roda de premsa conjunta amb Sam Altman (director d’OpenAI i némesi d’Elon Musk, tot sigui dit) —, una inversió de milers de milions de dòlars en el desenvolupament d’intel·ligència artificial. No obstant això, la irrupció de DeepSeek demostra que aquest enfocament, encara que efectiu, no és necessàriament el més eficient. Amb menys recursos econòmics, però amb una estratègia més enfocada en l’eficiència i accessibilitat, la Xina ha aconseguit assolir –i fins i tot superar– els seus competidors occidentals, desafiant la narrativa del lideratge indiscutible dels Estats Units en tecnologia.
Més enllà de l’econòmic, l’ascens de DeepSeek té profundes implicacions polítiques. La intel·ligència artificial no és sols una indústria; és un camp de batalla geopolític. La capacitat de la Xina per desenvolupar una tecnologia innovadora amb una inversió molt menor ressalta les fortaleses del seu model híbrid d’innovació estatal i privada. Això contrasta amb la dependència dels Estats Units en el capital privat i la despesa pública massiva, una estratègia que ara sembla ineficient davant la proposta xinesa.
La gran pregunta és com respondran les empreses i governs nord-americans davant aquest desafiament. Doblaran l’aposta pels models actuals o es reinventaran per adaptar-se a un nou paradigma on l’eficiència i l’accessibilitat es converteixen en els principals motors de la innovació? El que és clar és que l’ascens de DeepSeek marca un punt d’inflexió: la cursa pel lideratge global en intel·ligència artificial acaba d’entrar en una nova i molt més competitiva fase.
Catalunya Plural, 2024 
