Això va ser un clar exemple de revictimització on la denunciant va ser atacada en la seva dignitat i intimitat. Testimoni d’això van ser les prop de 15.000 queixes al CGPJ contra el jutge en quasi dos dies, la repulsa va ser tanta que la pàgina no donava a l’abast amb un col·lapse que va deixar de ser operativa fins dissabte passat. Quasi el mateix nombre de queixes que el CGPJ rep durant tot un any.
Aquesta vegada va transcendir i vam poder escoltar i veure l’interrogatori i la gran diferència en to i paraula que el jutge feia entre la denunciant i el denunciat. Però quantes vegades queda en el anonimat aquests tipus de conductes, aquesta revictimització i aquesta violència institucional que mai hauria de produir-se? Ja l’hem viscut fora perquè a dins d’una institució també passi.
La revictimització provoca un gran dany a la víctima i, quan es publica, a totes les dones que podrien denunciar –si ja de per si, les violències sexuals consta de denunciar– exemples així no els donen massa confiança per fer-ho.
El jutge es defensava dient que li sorprenia que en el nostre segle alguna persona es pogués escandalitzar per parlar de cul o tetes, crec que no ha arribat a entendre que precisament no deixar parlar a la denunciant, redirigint i posant en boca el que ell volia escoltar, el poc tacte i la manca absoluta d’atenció i escolta a una víctima de violència sexual és el que va alarmar i irritar.
La formació i la perspectiva de gènere és absolutament necessària en el poder judicial perquè actes així deixin de repetir-se.
Article original de elCugatenc
Catalunya Plural, 2024 
