La reunió recent entre Donald Trump i Benjamí Netanyahu ha marcat un punt d’inflexió en la política exterior dels Estats Units respecte a Gaza. Les declaracions de Trump, combinades amb la recepció oficial al primer ministre israelià a Washington, han estat interpretades per analistes com una llum verda tàcita a l’estratègia de neteja ètnica a l’enclavament palestí. Aquest suport implícit reforça la posició d’Israel i planteja qüestions serioses sobre el compromís nord-americà amb el dret internacional i els drets humans. Més enllà de la geopolítica, aquesta política està fonamentada en una visió obertament racista que deshumanitza el poble palestí i ho considera prescindible en la configuració del nou ordre regional.
La política exterior dels Estats Units i el seu suport incondicional
Des de l’inici del conflicte a Gaza, els Estats Units han mantingut un suport indestructible a Israel, sense importar l’administració de torn. Tot i que la política de Biden ha estat menys explícita que la de Trump, el suport a Israel ha estat sempre incondicional. La reunió recent amb Netanyahu i les declaracions de Trump a la Casa Blanca reflecteixen un canvi en la forma, però no en el fons: la justificació pública d’accions que organismes internacionals han denunciat com a crims de guerra. Aquest suport va més enllà del pragmatisme polític; és una validació ideològica de la supremacia israeliana sobre la població palestina, amb l’aval implícit d’un sistema global que permet la colonització i repressió racialitzada.
Israel ha utilitzat la narrativa de la “seguretat nacional” per justificar la seva política a Gaza, una estratègia que ha comptat històricament amb el suport de Washington. La diferència ara rau en l’absència de qualsevol matís a la postura nord-americana. En presentar Netanyahu com un aliat estratègic indispensable, l’administració Trump no només blinda la impunitat israeliana en fòrums internacionals, sinó que també minimitza les crítiques internes dins dels Estats Units. La narrativa d'”Israel com l’única democràcia a l’Orient Mitjà” es manté malgrat les evidències d’un sistema d’apartheid i neteja ètnica que la comunitat internacional ha condemnat repetidament. Aquesta aliança, més que no pas una qüestió d’interès polític, respon a una estructura de poder racista que permet la supremacia colonial israeliana amb l’aval nord-americà.
La resposta internacional i els límits del dret internacional
La comunitat internacional ha reaccionat amb preocupació davant la recent escalada de violència a Gaza i el suport nord-americà a les polítiques israelianes. Nacions Unides i diverses organitzacions de drets humans han denunciat les accions a l’enclavament palestí, però la manca de mecanismes coercitius efectius limita la capacitat de frenar l’ofensiva. La reunió entre Trump i Netanyahu ha estat interpretada per molts actors internacionals com un senyal que Washington no només no pressionarà Israel per reduir les hostilitats, sinó que continuarà proporcionant suport militar i diplomàtic. La hipocresia de les potències occidentals queda exposada: mentre sancionen països del sud global per violacions als drets humans, blinden la impunitat israeliana malgrat les evidències de crims contra la humanitat. El dret internacional, en aquest context, es revela com una eina flexible que només s’aplica quan convé els interessos de les potències dominants.
El futur de Gaza sota el nou paradigma
La situació a Gaza sembla encaminada cap a un aprofundiment de la crisi humanitària. Amb el suport explícit de Trump, Israel té ara més marge per intensificar la seva estratègia sense por de represàlies significatives. Això no només agreuja la situació al terreny, sinó que també reconfigura l’equilibri geopolític a la regió. Més enllà de la dimensió política i militar, el que està en joc és la impunitat d’un projecte de neteja ètnica amb l’aval d’una potència mundial que, al llarg de la seva història, ha justificat massacres i desplaçaments en nom de la “seguretat” i “l’ordre”. La qüestió central continua sent si la comunitat internacional tindrà la capacitat –o la voluntat– de contrarestar aquesta dinàmica i garantir un mínim de protecció a la població palestina. El que és evident és que, sense una pressió global efectiva, la violència colonial continuarà imposant-se com a norma en el conflicte palestí-israelià.
Catalunya Plural, 2024 
